Avui entrevistam Joan Miquel Matas, cluster manager des del 2013 del cluster de la indústria química de les Illes Balears, CliqIB.
Llicenciat en Farmàcia, des de l’any 1990 ha treballat en el Sector Químic de les Illes Balears, com a executiu, docent, empresari i consultor. Ha participat en tota la cadena de valor del producte químic, des del tractament de matèries primeres a l’elaboració de producte acabat, comercialització, distribució i internacionalització. També té estudis de postgrau en màrqueting industrial, cosmètica, pedagogia i gestió estratègica de la innovació.
1. Actualment ets el gerent del clúster de la indústria química de les Illes Balears, CliqIB, creus que les empreses del sector estan preparades pels reptes que comporta l’anomenada indústria 4,0? Ens referim a tot el tema de magatzems, logística, i les possibles solucions que es poden oferir amb l’automatització de processos.
Pens que les empreses membres de CLIQIB estan fortament tecnificades per la producció, però el concepte “Indústria 4.0” va molt més enllà de la maquinària de producció. En aquest sentit, hi ha un camí a recórrer quan a magatzems intel.ligents, gestió logística, e-commerce, robotització. Per suposat, la “servitització” de la indústria ens portarà també a treballar en el camp de les innovacions en procés i la capacitat de les pymes per desenvolupar nous serveis associats als productes existents.
2. Jornades com les d’ IBtalks’17 que vam organitzar l’any passat van posar de manifest la necessitat d’augmentar la col·laboració entre els titulats universitaris i les empreses. També és necessari que hi ha hagi més transferència del coneixement entre investigadors i empreses. Com ho estau fent per incorporar coneixement al vostre sector? S’utilitza alguna eina tecnològica per dur un seguiment de la recerca en la indústria química i aplicar-la a la indústra de les Illes Balears?
Des de 2013 estam realitzant un seguit de projectes pilot d’abast regional i nacional per tal de mobilitzar la palanca “universitat” en el marc del clúster. Hem signat un parell de convenis amb la UIB per cercar la col.laboració dels grups de recerca més vinculats a l’activitat de les nostres empreses i hem apostat per un projecte tractor com Aqualab (una mena de petit centre tecnològic enfocat a la recerca en aigües recreatives, que pot ser únic a Europa).
No conesc cap eina tecnològica utilitzada de forma sistemàtica per monitoritzar la recerca vinculada a la indústria química a les Illes. Tal vegada hi ha aproximacions a mercat analitzades per la Fundació Impulsa.
3. Heu signat recentment un conveni amb l’IME per fer projectes conjunts en el tractament d’aigües de bany, quin paper juguen les TICs en el tractament de l’aigua? I pel que fa a la vostra col·laboració amb altres clústers a nivell nacional (Catalunya, Aragó…), algun projecte destacat?
Tant a nivell de mercat com de compliment normatiu, tots els tractaments químics i físics de les aigües de bany es duen a terme mitjançant dosificació i control automatitzats, per tant, les TIC’s son essencials per recollir les dades de control, sensoritzar els nivells crítics que garanteixen la qualitat de l’aigua i la salut pública.
Amb els clústers català i aragonès mantenim relacions de col.laboració en seminaris per disseminar coneixement. Actualment estam preparant un projecte europeu que es dirà “Safepool” amb empreses catalanes, mallorquines, franceses i italianes.
4. Els químics ja no només subministren productes químics ni es dediquen només a la docència. Quins són els nous nínxols de mercat per aquests professionals i quin paper hi juguen les TIC?
A la passada IB Talks ja vàrem comentar que, tant en la vessant comercial-tècnica, com en la vessant de monitorització i control de producte-servei, els químics, enginyers i ambientalistes tendrien un paper destacat en un futur a curt termini, on les eines i capacitacions TIC’s seran molt valorades.
5. La tecnologia hi és: sensors que proporcionen dades en temps real, IoT, Big Data, robots, drons, realitat virtual, bockchain i smart contracts… S’està aplicant a la indústria química o encara les empreses no són conscients dels seus beneficis?
Pens que, tant a Balears com altres regions les possibilitats que ofereix “indústria 4.0” no son prou coneguts. Ni tan sols podem transferir coneixement associat perquè encara no està prou “monetitzat” per sortir a mercat. Moltes tecnologies innovadores han de fer encara un llarg recorregut per arribar a mercat. Diríem que encara estam al moment dels “early adopters”, no del consum majoritari en les PIMEs.
6. Quins coneixements tecnològics veus imprescindibles per una persona que vulgui treballar en el vostre sector? I per estar al dia?
Ofimàtica professional, coneixements vinculats a gestió de fluids i productes químics orgànics i inorgànics, una mica d’enginyeria de procés i una mica de gestió de la innovació i la qualitat.
Per estar al dia, consider imprescindible l’experiència prèvia en el sector. Per això valoram molt positivament iniciatives com el programa del SOIB de formació DUAL i el programa de Joves Qualificats per tal d’apropar recursos humans qualificats a les empreses industrials.
En el marc acadèmic, tant el Màster de Tecnologia Química, com estudis de postgrau vinculats a la gestió de processos son molt interessants.
7. La nostra insularitat es viu sovint com un handicap per les empreses locals, com la viviu al sector químic? Pensau que les TIC poden ajudar a combatre-la?
Quasi bé tots els productes que fabricam aquí requereixen matèries primeres de fora de les Balears. Això té uns costs de transport associats que fan que els nostres productes perdin competitivitat respecte als del continent. El REB i les compensacions al transport partint del concepte “Km 0” són imprescindibles (ells tenen trens i camions, nosaltres vaixells … el cost de transport hauria de ser equivalent).
Les TIC’s ens seran útils en la mesura que el sector pugui seguir apostant per un creixement internacional basat en la venda de coneixement (que en tenim molt i bo). El producte, si és d’alt valor afegit el podrem fer aquí, i si no és així, el farem fora de Balears, però el coneixement d’ús i els tractaments els dissenyam localment. Sense eines com el cloud computing, això no seria possible.
8. L ‘escassedat de recursos es veu aguditzada per l’insularitat, sobretot l’aigua. A l’IBTalks es va plantejar el tema de com reutilitzar l’aigua de descalcificadors, piscines…com també el tema del clor, si no es pot fabricar aquí i el seu transport és tan delicat, com es resoldria? Aquests reptes poden suposar noves oportunitats de negoci pel sector?
No és senzill respondre a aquesta qüestió de forma breu. El nostre objectiu es la reducció del consum d’aigua associat a l’esbarjo i la activitat turística. Hi ha diferents estratègies que nosaltres agrupam sota el concepte “QIBEX WATER”: millora en la filtració, reducció en el consum de químics perillosos, producció local de clor amb criteris de sostenibilitat ambiental, etc. Pensam que un petita planta de producció de clor líquid seria una solució que posaria fi a la dependència continental de les Illes per garantir la desinfecció de les aigües potables. Es un tema de salut pública, no sols de negoci.
9. Podem trobar exemples de venda online d’empreses químiques a Balears? I la presència en xarxes socials i relació amb els clients a través d’elles, pensau que ja està ben implantat?
Ara mateix, un dels nostres associats està comercialitzant producte fet aquí per Amazon … d’aquí un temps ja vos diré com ha anat l’experiència. No estam tancats a noves formes de comercialització.
Altres empreses mantenen perfils de Facebook vinculats a la seva relació amb clients, tant particulars com professionals, però pens que la feina a fer vendrà de la millora dels ERP’s i dels sistemes intel·ligents de gestió de les nostres empreses. Molt probablement, abans de 10 anys totes les empreses (proveïdors i clients) parlaran directament a través de les eines i software (comandes, stocks disponibles, rutes de repartiment, etc).
10. Algun llibre i alguna pel·lícula que t’hagin influït en la teva feina?
Llibres molts! tant a nivell personal com professional. El que em va impactar per la visió que dona de passat i futur es el de Yuval Noah Harari “Sapiens”. Quant a pel·lícules, som molt de “Blade Runner“. Pens que no estam gaire enfora dels ciborgs i dels robots. Imagina un robot que pot treballar en una atmosfera corrosiva, letal per un humà, però inofensiva per ell … això canviarà fins i tot la normativa de prevenció de riscs. Tal vegada veurem una normativa distinta per humans i per màquines