Ergonomia de la mobilitat

920

El passat 29 de maig vam assistir a la jornada “Ergonomia de la mobilitat organitzada per la CAEB.  La primera part va consistir amb la píndola de caràcter pràctic, “L’humor com a forma de comunicació”, a càrrec de Fanny Guerrero, coach i fundadora de Coach Clown. En aquesta sessió els participants vam tenir ocasió de veure com es poden aplicar les tècniques del clown pel coach empresarial, treballant conceptes com la confiança, l’escolta grupal, la comunicació no verbal, etc…

A continuació, Gustavo Adolfo Rosal López, enginyer del Factor Humà del departament R&D de Preven Control, ens parla de l’Ergonomia en mobilitat. Aquí teniu un resum de les seves intervencions més destacades.

• Explicà com a l’empresa  fan el que es coneix com Design Thinking: considerant les persones com l’actractiu (user experience), la tecnologia com factibilitat i el negoci com a viabilitat. D’aquí surt la innovació emocional (persones+negoci); innovació funcional(persones+tecnologia); innovació de processos (tecnologia+negoci) i innovació  en experiència (tecnologia+negoci+persones).Actualment cal pensar que la mobilitat està molt relacionada amb la tecnologia.
• Cal entendre l’ergonomia com adaptar lloc de treball i treballador bidireccionalment, però sense perdre competitivitat. Concepte de mobilitat organitzacional: brindar als empleats accés a aplicacions, informació i altres eines corporatives des de qualsevol dispositiu tecnològic, i que també puguin compartir aqueta informació d’es don es trobin ( xarxes socials…).
• L’informe The Future of jobs del Fòrum de Davos ja considera el treball flexible com a una de les top tendències demosocioeconòmiques i vaticina que el que més canviarà als negocis és internet, el cloud… tot això fa canviar la manera d’entendre el negoci amb tendències com: IoT, Blockchain, 5G. 
  

  Gustavo Rosal mostra la corba de Gartner

• Quan parlam de tecnologies en mobilitat no només ens referim a hardware (smartphones, tablets, wearables,…) sinó que també hem de pensar en xarxes socials… Espanya és actualment el país amb més mòbils del món (96%), mentre que les tablets estan baixant (38%). Principals aportacions de la tecnologia mòbil a l’àmbit empresarial: ubiqüitat, personalització, localització, seguretat, connectivitat, conveniència, accessibilitat.
• La corba de Gartner (o cicle de sobreexpectació) ens mostra el cicle de les tecnologies emergents. A la de 2017 observam per exemple que la realitat vitual supera la realitat augmentada. Altres tendències en auge: exoesquelets, smart workspaces ( per millorar l’eficàcia dels empleats i permetre’ls interactuar contextualment amb “coses” connectades amb IoT)…com podeu veure en aquest vídeo: 

• Un altre concepte: connected homes per exemple, el Familyhub de Samsung: una gelera/ordinador/mòbil amb calendar, permet fer comandes, llista de la compra, inventari del que tens, et proposa receptes amb els ingredients que tens…amb IA i IoT.
• Algunes recomanacions ergonòmiques per transportar dispositius en motxilles: el pes màxim no ha de superar el 10% del pes corporal, el pes de la motxilla buida no ha de superar 1kg… L’ideal seria dur un trolley, però per  pujar escales no sempre és còmode. Per això existeixen opcions mixtes: motxilla-trolley.
• Recomanacions d’ergonomia per l’ús d’smartphones: agafar el telèfon amb una mà i escriure amb l’altra, tenir activat l’ajustament de brillantor automàtic, fer més notes de veu (estalvia temps i s’entén millor el que volem dir), canviar de postures, emprar sistemes d’auriculars bluetooth…
• El cotxe ja no només és per desplaçar-se, s’ha convertit sobretot en un lloc d’ús de dispositius multimèdia (un 25% dels usuaris parlen per telèfon sense mans lliures, un 25% llegeixen missatges, un 18% envien missatges…), tot això és perillós per la mobilitat i pot provocar accidents. Per això existeixen aplicacions com Drivemode amb accés per àudio a tot tipus missatges (WhatsApp, hangouts…), si vols respondre per veu li dius que sí i transmet resposta, si no, li envia al que t’escriu que estàs conduint i ara no pots. 
• Smombies : El concepte ha estat acunyat a Alemanya(smartphones zombies), i efectivament, molts ho fan, quan es van desplaçant pel carrer segueixen mirant el mòbil. Per això algunes ciutats, amb l’afany de ser smarticities, estan prenent mesures com: posar els llums dels semàfors també a terra (que és on miren els peatons si estan amb el mòbil), o apps com  CebraApp, que amb geolocalització fa que vibri el mòbil en passar per passos de peatons. Però això ens fa perdre la perspectiva del problema, educació vial.
• Ergonomia organitzacional: evitar errors abans de les reunions, reunions poc productives (això també s’hauria de mesurar com a costos): Per exemple: no preparar l’ordre del dia; no preparar-se les intervencions; no explicar perquè ens reunim;  no proporcionar documentació suficient, lloc no adequat, participants no concreten, manca de disciplina, no respectar ordre del dia… Com va dir Winston Churchill: “Una bona conversa ha d’esgotar el tema, no els seus interlocutors”. 
• Un programa de treball flexible hauria de tenir: estratègia flexible, tipus de flexibilitat i a qui s’adreçarà, suport als gestors i formació i pla de comunicació específic.
• Consideracions ergonòmiques al lloc de treball: emprar pel portàtil un suport i dispositius d’entrada externs per treballar més de 30 minuts en una taula; canviar de postura i fer estiraments; conèixer els ajustaments de la cadira ergonòmica; emprar doble pantalla amb monitor de major tamany; emprar tecles ràpides i accessos directes per no teclejar tant; aplicar regla 20-20-20 ( cada 20 minuts una persona ha de mirar fora del seu escriptori per 20 segons i enfocar-se en una cosa que es trobi a 20 peus, que serien 6,09 metres)….
• En conclusió, com va dir Herbert Marshall McLuhan (pare del concepte d’aldea global): “Tota la tecnologia tendeix a crear un nou entorn humà…Els entorns tecnològics no són merament passius recipients de persones, són processos actius que reconfiguren a les persones i altres tecnologies similars”. Sempre hem de tenir en compte el factor humà, la transformació no només és digital, sinó també cultural i humana.