Fitxa CineTIC: Missió Impossible 5: Nació Secreta

10,2K

Continuam amb la nostra secció CineTIC (fitxes de pel·lícules i sèries de ciència ficció on hi apareixen tecnologies que són tendència). Aquesta vegada és el torn de Missió Impossible 5: Nació Secreta (2015), la cinquena de la saga on la impressió 3D, la biometria i tot tipus de gadgets hi són molt presents.

FITXA TÈCNICA:

• Títol original: Mission: Impossible – Rogue Nation
• Any: 2015
• Durada: 131 minuts
• País: Estats Units
• Direcció: Christopher McQuarrie
• Guió: Christopher McQuarrie (Història: Christopher McQuarrie, Drew Pearce. Personatges: Bruce Geller) 
• Música: Joe Kraemer
• Fotografia: Robert Elswit
• Repartiment: Tom Cruise, Rebecca Ferguson, Simon Pegg, Jeremy Renner, Sean Harris, Ving Rhames, Alec Baldwin, Simon McBurney, Jens Hultén, Tom Hollander, Hermione Corfield, Jingchu Zhang
• Productora: Coproducció Estats Units-Xina-Hong Kong; Paramount Pictures / Skydance Productions / China Movie Channel / Bad Robot / Alibaba Pictures
• Gènere: Acción. Thriller | Espionaje. Secuela
• Sinopsi: Amb la FMI dissolta i Ethan Hunt (Tom Cruise) abandonat a la seva sort, l’equip ha de fer front al Sindicat, una xarxa d’agents especials altament preparats i entrenats. Aquests grups estan obstinats a crear un nou ordre mundial mitjançant una sèrie d’atacs terroristes cada vegada més greus. Ethan reuneix el seu equip i uneix les seves forces amb l’agent britànica renegada Ilsa Faust (Rebecca Ferguson), qui pot ser o no membre d’aquesta nació secreta, mentre el grup es va enfrontant a la seva missió més impossible fins a la data. Cinquena entrega de la saga Missió Impossible.

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula

Impressió 3D:

Según Viquipèdia, una impressora 3D és una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva. Sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d’una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d’arxius de disseny assistit per computador (CAD). Un dels principals avantatges que té la impressió 3D respecte a altres mètodes de fabricació, és que elimina moltes de les restriccions de disseny que aquestes altres tenen; com per exemple la possibilitat de desemmotllament en les peces fabricades per injecció de polímers. Tot i que en un primer moment la tecnologia s’utilitzava bàsicament per a la fabricació de prototips i maquetes per sectors com l’arquitectura i el disseny industrial, actualment, gràcies a la reducció dels costos i l’increment dels materials i tecnologies disponibles, la impressió 3D està incrementant la seva presència no només en l’àmbit industrial, sinó també domèstic i formatiu.

Qualsevol mètode d’impressió 3D segueix el mateix procés d’impressió, i compta amb 5 passes obligatòries i una darrera d’opcional:

• Modelació digital: Es crea un disseny assistit per computador (CAD).
• Exportació: El disseny és exportat amb extensió “.stl”.
• Traducció: Aquest fitxer exportat es tradueix amb instruccions que les impressores 3D són capaces d’entendre per realitzar l’objecte el qual es vol imprimir, aquest procés es fa automàticament pel programa de disseny.
• Connexió: Les traduccions s’introdueixen a la impressora.
• Impressió: La impressora comença a imprimir l’objecte, aquest procés pot trigar minuts, hores o dies, depenen de la mida de l’objecte.
• Acabat (opcional): Molts processos d’impressió requereixen algun tipus de retoc al final de la impressió, el més comú és desemmotllar els objectes de la base de la impressora o de material auxiliar utilitzat durant la impressió.

Biometria:

Segons Viquipèdia, un sensor biomètric és un sensor destinat a la identificació o verificació de la identitat de forma automàtica d’un individu. Abans de l’ús de la biometria, la identificació de persones es feia mitjançant claus o targetes, o bé per PINs que la persona havia de posseir o memoritzar. Aquests sensors simplifiquen i personalitzen aquestes identificacions, ja que, cada persona posseeix unes característiques biològiques, psicològiques i de conducta úniques que poden ser utilitzades com a claus impossibles de piratejar. Així la persona no ha d’utilitzar objectes que poden ser robats o copiats, ni memoritzar cap codi que fàcilment pot ser oblidat o també copiat.

Per poder identificar a una persona mitjançant un sistema de seguretat s’han de comparar les seves característiques amb una base de dades, per fer això s’extrauen uns punts biomètrics i es mesuren les distàncies entre ells per tal de reconèixer les característiques biomètriques de la persona a identificar. El reconeixement de persones per a sistemes de seguretat mitjançant càmeres s’ha convertit en aquests darrers anys una de les formes més comunes de reconeixement. Per poder arribar a fer una identificació exitosa s’hauria de tenir una base de dades amb moltes imatges de l’individu i anar-les comparant una a una, i aquestes amb totes les possibles identificacions. Això seria molt costós, és per això que es busquen les característiques biomètriques que diferencien a cada persona i es busquen uns punts per a poder fer la identificació.

L’objectiu d’un sistema de reconeixement és, generalment, el següent: donada una imatge d’una persona “desconeguda” i trobar una imatge de la mateixa persona en un conjunt d’imatges “conegudes”, o imatges d’entrenament. La gran dificultat afegida és la d’aconseguir que aquest procés es pugui realitzar en temps real. El sistema reconeixerà les persones presents a imatges o vídeos automàticament. Pot operar en 2 modes:

• Verificació o autentificació de persones: compara una imatge de la persona amb una altra imatge amb la persona de la que volem saber la identitat. El sistema confirmarà o rebutjarà la identitat de la persona. En aquest mode es produeixen dos tipus d’errors bàsics, anomenats falses acceptacions i falsos rebutjos, mesurats respectivament amb les taxes TFA i TFR.
• Identificació de persones: compara la imatge d’una persona desconeguda amb totes les imatges de persones conegudes que es troben a la base de dades per determinar la seva identitat.

Però en la pel·lícula ja no només es requeria de l’empremta digital o de la retina per ingressar, sinó que l’ordinador pot identificar la persona, segons la seva forma de caminar. Això implica l’ús d’Intel·ligència Artificial i Machine Learning.

Intel·igència Artificial:

Segons Viquipèdia, la intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà.”

Es considera l’avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d’intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.

Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l’agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques d’aprenentatge.

També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus d’agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:

• Execució d’una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
• Recerca de l’estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
• Algorismes genètics (Anàleg al procés d’evolució de les cadenes d’ADN).
• Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d’animals i humans).
• Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).

També existeixen diferents tipus de percepcions i accions, poden ser obtingudes i produïdes, respectivament per sensors físics i sensors mecànics en màquines, polsos elèctrics o òptics en computadores, tant com per entrades i sortides de bits d’un programari i el seu entorn programari.

Diversos exemples es troben en l’àrea de control de sistemes, planificació automàtica, l’habilitat de respondre a diagnòstics i a consultes dels consumidors, reconeixement d’escriptura, reconeixement de la parla i reconeixement de patrons. Els sistemes d’intel·ligència artificial actualment són part de la rutina en camps com economia, medicina, enginyeria i la milícia, i s’ha usat en gran varietat d’aplicacions de programari, jocs d’estratègia com escacs d’ordinador i altres videojocs.

Machine Learning: 

Segons Viquipèdia, l’Aprenentatge automàtic és un camp de la intel·ligència artificial que està dedicat al disseny, l’anàlisi i el desenvolupament d’algorismes i tècniques que permeten que les màquines evolucionin. Es tracta de crear programes capaços de generalitzar comportaments a partir del reconeixement de patrons o classificació. L’aprenentatge automàtic està relacionat amb el camp de l’estadística, però també coincideix amb els mètodes de construcció de models, o l’aprenentatge estadístic. També hi ha punts de contacte amb la informàtica teòrica. Això és degut a la complexitat computacional dels problemes.

Alguns camps on s’ha aplicat aquest tipus d’aprenentatge són les aplicacions dedicades al processament del llenguatge natural, als algorismes de cerca, la diagnosi mèdica, la bioinformàtica, la detecció de fraus i la classificació.

Qualsevol sistema que es consideri intel·ligent ha de tenir l’habilitat d’aprendre, és a dir, de millorar automàticament amb l’experiència. Els programes utilitzats són sistemes d’aprenentatge capaços d’adquirir coneixements d’alt nivell i estratègies per la resolució de problemes mitjançant exemples, de forma anàloga a com ho faria la ment humana.

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

En la pel·lícula “Mission Impossible 5: Nació secreta”, una de les coses que es pot destacar és la representació de l’agent femenina interpretada per Rebecca Ferguson. El personatge d’Ilsa Faust és una agent secreta competent, valenta i intel·ligent, que té un paper clau en la trama i és una figura poderosa i independent.

Algunes reflexions:

Pensau que la biometria s’utilitzarà cada vegada en àmbits més quotidians per facilitar-nos les tasques i més seguretat? Això també implicarà més riscos i incrementar la ciberseguretat?

Quin és el futur de la impressió 3D? Medicina, arquitectura, construcció, indústria … requerirà de professionals especialitzats?

Per a saber-ne més: