Fitxa CineTIC: L’illa – FUNDACIÓ BIT

Seguim a la nostra secció CineTIC (fitxes de pel·lícules on hi apareixen tecnologies que són tendència). Avui és el torn de L’illa (2005), una pel·lícula que ens fa reflexionar sobre les conseqüències de la clonació humana.

FITXA TÈCNICA:

Títol original: The Island
Any: 2005
Durada: 127
País: Estats Units
Direcció: Michael Bay
Guió: Caspian Tredwell-Owen, Alex Kurtzman-Counter, Roberto Orci (Historia: Caspian Tredwell-Owen)
Música: Steve Jablonsky
Fotografia: Mauro Fiore
Repartiment: Ewan McGregor, Scarlett Johansson, Djimon Hounsou, Sean Bean, Steve Buscemi,Michael Clarke Duncan, Ethan Phillips, Max Baker, Shawnee Smith, Brian Stepanek,Yvette Nicole Brown, Eric Stonestreet
Productora: DreamWorks Pictures / Warner Bros. Pictures
Gènere: Ciencia ficción. Thriller. Acción | Thriller futurista. Distopía
Web oficial: http://wwws.warnerbros.es/theisland/
Sinopsi: Any 2019. Lincoln Sis-Echo i Jordan Dos-Delta es troben entre els centenars de residents d’una espècie de camp de concentració. Dins d’aquest lloc acuradament vigilat, la seva vida quotidiana, com la dels altres, està rigorosament controlada i plena de restriccions. L’única sortida -i l’esperança que tots comparteixen- consisteix a ser elegits per anar a “L’illa”, l’únic lloc del món que no ha patit els efectes contaminants d’un desastre ecològic que, segons sembla, va acabar amb tots els homes, excepte els habitants d’aquesta zona. Lincoln, que viu turmentat per malsons inexplicables, se sent cada vegada més inquiet, i la seva creixent curiositat el portarà a descobrir un terrible secret

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Biometria:

Segons Viquipèdia, un sensor biomètric és un sensor destinat a la identificació o verificació de la identitat de forma automàtica d’un individu. Abans de l’ús de la biometria, la identificació de persones es feia mitjançant claus o targetes, o bé per PINs que la persona havia de posseir o memoritzar. Aquests sensors simplifiquen i personalitzen aquestes identificacions, ja que, cada persona posseeix unes característiques biològiques, psicològiques i de conducta úniques que poden ser utilitzades com a claus impossibles de piratejar. Així la persona no ha d’utilitzar objectes que poden ser robats o copiats, ni memoritzar cap codi que fàcilment pot ser oblidat o també copiat.

Per poder identificar a una persona mitjançant un sistema de seguretat s’han de comparar les seves característiques amb una base de dades, per fer això s’extrauen uns punts biomètrics i es mesuren les distàncies entre ells per tal de reconèixer les característiques biomètriques de la persona a identificar. El reconeixement de persones per a sistemes de seguretat mitjançant càmeres s’ha convertit en aquests darrers anys una de les formes més comunes de reconeixement. Per poder arribar a fer una identificació exitosa s’hauria de tenir una base de dades amb moltes imatges de l’individu i anar-les comparant una a una, i aquestes amb totes les possibles identificacions. Això seria molt costós, és per això que es busquen les característiques biomètriques que diferencien a cada persona i es busquen uns punts per a poder fer la identificació.

L’objectiu d’un sistema de reconeixement és, generalment, el següent: donada una imatge d’una persona “desconeguda” i trobar una imatge de la mateixa persona en un conjunt d’imatges “conegudes”, o imatges d’entrenament. La gran dificultat afegida és la d’aconseguir que aquest procés es pugui realitzar en temps real. El sistema reconeixerà les persones presents a imatges o vídeos automàticament. Pot operar en 2 modes:

Verificació o autentificació de persones: compara una imatge de la persona amb una altra imatge amb la persona de la que volem saber la identitat. El sistema confirmarà o rebutjarà la identitat de la persona. En aquest mode es produeixen dos tipus d’errors bàsics, anomenats falses acceptacions i falsos rebutjos, mesurats respectivament amb les taxes TFA i TFR.
Identificació de persones: compara la imatge d’una persona desconeguda amb totes les imatges de persones conegudes que es troben a la base de dades per determinar la seva identitat.

Geolocalització:

Segons Viquipèdia, la geolocalització és la capacitat d’obtenir la ubicació geogràfica real d’un objecte, com un radar, un telèfon mòbil o un ordinador connectat a Internet. La geolocalització pot referir-se a la consulta de la ubicació, o bé per a la consulta real de la ubicació. El terme geolocalització està estretament relacionat amb l’ús de sistemes de posicionament, però pot distingir-se d’aquests per una major èmfasi en la determinació d’una posició significativa (per exemple, una adreça d’un carrer) i no només per un conjunt de coordenades geogràfiques. Aquest procés és generalment emprat pels sistemes d’informació geogràfica, un conjunt organitzat de maquinari i programari, més dades geogràfiques, que es troba dissenyat especialment per capturar, emmagatzemar, manipular i analitzar en totes les seves possibles formes la informació geogràfica referenciada.

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

La protagonista femenina de la pel·lícula és Lincoln Seis-Echo, una dona clonada que viu en el complexe controlat juntament amb altres clons. Des del primer moment, es pot observar que és una dona curiosa i inquieta. Ella posseeix una força interior increïble i una determinació ferma per aconseguir la seva llibertat i trobar un significat més profund en la seva vida. A mesura que descobreix la veritat sobre la seva existència i els propòsits per als quals ha estat creada, Lincoln es converteix en una líder valenta i decidida.

A més, Lincoln posa de manifest la seva humanitat en les seves relacions amb altres personatges, mostrant empatia, amor i una gran força emocional. La seva recerca de llibertat no només es basa en la seva pròpia supervivència, sinó que també busca protegir i ajudar els altres clons que comparteixen la seva situació.

Algunes reflexions:

El que planteja aquesta pel·lícula no és gens desgavellat, segurament ja s’estigui investigant per arribar a fer clons, el que si pot canviar és la manera de fer-ho, ja que potser, en comptes de clonar una persona sencera, es faci per parts, de fet ja han aconseguit crear sang humana artificial i algunes pròtesis mitjançant impressió 3D amb pell real.
Els clons i els seus “recanvis” alteren la selecció natural, podent ocórrer dues coses, o que s’estenguin els trasplantaments a tota la població, augmentat el nombre de persones en una terra cada vegada més poblada, o que aquests òrgans de disseny només estiguin al abast dels més adinerats.(Font: https://imagenidea.es/la-isla/)

Per a saber-ne més: