Continuam amb el nostre resum del més destacat de la segona i tercera jornada del congrés ICT 2018. Imagine Digital-Connect Europe , els passats 5 i 6 de desembre, organitzat per la Comissió Europea i la Presidència austríaca del Consell de la Unió Europea que tengué lloc a Viena. Recordau que les sessions es van retransmetre per streaming i estan disponibles a la llista de Youtube d’ICT 2018 Digital Single Market.
La ciberseguretat com a clau per a l’economia digital i la societat
Khalil ROUHANA:
Treballam en la identificació dels rols i deures de la UE i els Estats membres i creació d’una agència de ciberseguretat. També normes, més inversions, agències de seguretat nacionals, reforçar la col·laboració amb centres de recerca, empreses….
2/3 de les empreses, incloses les PIMES són víctimes de cibertacs almenys una vegada a l’any. Moltes PIMES no declaren que han estat atacades. Per què les PIMES no s’ho agafen nen sèrio?
Europa necessita habilitats cibernètiques ja, volem ajudar amb el hacking ètic i l’educació cibernètica.
Identificar rols és clau per la ciberseguretat, tenim molt bons equips distribuïts per tota Europa, però una fragmentació significativa no és adequada per a la ciberseguretat europea. S’estableixen mecanismes de cooperació i col·laboració.
La ciberseguretat és un problema transfronterer, per tant, necessitem un enfocament coordinat de la UE.
Pel que fa a la recerca, hem estat treballant per augmentar la nostra inversió en ciberseguretat amb l’H2020 i la indústria privada …Respecte els programes de treball 2018-2030 de l’H2020, la nostra inversió ha estat d’uns 125 milions d’euros.
Stephanie WEHNER:
Què és la comunicació quàntica? Permet treballar al núvol, amb tecnologies blockchain, comunicació segura, sincronització horària, identificació de contrassenya, verificació de posició, jocs online…pretén ampliar l’accessibilitat.
La ciberseguretat en tecnologies quàntiques: és crucial per la seguretat futura, velocitat de processament…
La inversió en aquesta àrea està augmentant als darrers anys, reflectint la seva importància.
Ondrej VLCEK:
L’Internet de les coses té implicacions en la ciberseguretat, per abordar-ho és necessària la cooperació entre bancs, empreses, legislació i autoritats públiques. Estem condemnats al fracàs?
Anand PRASAD:
Seguretat holística des del primer pas amb 5G, estam parlant de comunicacions mòbils. El 5G i l’IoT impliquen dispositius connectats, gran impacte en l’arquitectura del hardware i els negocis.
Kai RANNENBERG:
Actualment, els dispositius són insegurs, hi ha dades per tot arreu, això significa riscos i reptes per la ciberseguretat, és una responsabilitat compartida. Més seguretat a través de dispositius de comunicacions més fiables. Necessitem millores, harware robust …
No només és necessari fer ciberseguretat, hem de fer la ciberseguretat d’una manera que la gent la pugui entendre. Fins i tot jo, que som professor, he de pensar quan ma mare em demana què hauria de posar al seu telèfon. Què passa amb les famílies sense professors? Em refereixo a la inseguretat de les aplicacions mòbils, la manca d’informació sobre els fluxos de dades…
Per què la llanterna del vostre telèfon us està trackejant? Realment podem utilitzar els nostres telèfons mòbils sense infracció de privacitat? Però, d’altra banda, pensau que sempre tenim opcions. Tu mateix has decidit permetre’ls per fer un seguiment i processar les teves dades. Alguna vegada has llegit els termes i condicions? No.
És necessària la tecnologia de comunicació de confiança en diversos nivells. Pot ser un esforç de mida d’un Airbus, però és necessari i val la pena.
Alexandra MANIATI:
El nombre d’atacs no només augmenta, sinó que també hi ha una creixent diversitat d’actors que hi volen irrompre. Les dades són el nou or. Els bancs tenen un gran volum d’informació amb dades, ciber-resiliència. Els mateixos bancs contracten criminals per intentar tenir més cibersecguretat, a costa d’ extreure les dades dels seus propis usuaris per “el nou or”. Les dades són altament inflamables i emmagatzemar-les és perillós. La consciència i el factor humà són els desafiaments. Cal gestionar un ecosistema complex i garantir una regulació i una supervisió adequades.
Jesper RASMUSSEN:
La perspectiva de l’aviació: hem creat una plataforma que involucra a tots els actors implicat, l’Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA). Accions clau: un centre d’atenció a la ciberseguretat que uneix esforços en el sistema d’aviació. No som més forts que el vincle més feble del sistema. Primerament, l’EASA desenvoluparà una estratègia de seguretat cibernètica per a l’aviació. També ens hem de coordinar amb les normes cibernètiques existents a la UE.
Taula rodona:
És fonamental mantenir un enfocament sistèmic quan parlam d’un únic sector i de com protegir-se dels atacs cibernètics.
La ciberseguretat és una responsabilitat compartida. I cada segon punt de les estratègies es centra en la regulació.
Les nostres dades poden ser emprades per a molts propòsits, és difícil de gestionar, és un tema de tecnologia i de negocis.
Debat sobre l’esforç de coordinació de la investigació de la ciberseguretat a Europa. Com estem preparats per fer front a les noves amenaces de seguretat digitals que vendran gràcies a l’IoT i la IA?
Ajudarà el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) a controlar si les nostres apps ens monitoritzen i com? La seguretat cibernètica confia en que tots nosaltres prenem el control i ens fem responsables. Les portes d’acer no són bones si es deixen entreobertes.
Consciència, hem de tenir en compte els riscos de la ciberseguretat, l’IoT, com a consumidors, hem de ser responsables.
Els sectors públics i privats han de treballar junts en incrementar la cosncienciació i la recerca de millors solucions cibernètiques i intercanvis d’informació fiables per a la prevenció i la mitigació dels ciberatacs.
Tecnologies digitals clau per al futur d’Europa:
Alberto SANGIOVANNI VINCENTELLI:
Els europeus ho fem millor? Les tecnologies triguen entre 5 i 10 anys, no sigueu impacients. El potencial econòmic és enorme, per exemple amb l’IoT, els vehicles autònoms.
La connectivitat, els telèfons intel·ligents, el futur serà un món de sensors, de dispositius mòbils, d’IoT, cloud, realitat augmentada…són les tecnologies emergents a escena. Serà fàcil d’utilitzar per a tothom. Estimulació profunda. Al 2025 hi haurà 1000 dispositius per persona al nostre voltant.
Connectar-se a internet a través dels vostres pensaments! Les qüestions ètiques són importants en la interacció amb els nostres cervells, en casos com quan una màquina és la que decidirà en els judicis, per exemple (IA).
Per què tothom està invertint ara en IA si no és quelcom nou? Importància del Bigdata i la capacitat de processament per la nova era de la IA.
Digitalització: què és digital i què no, i perquè les empreses tenen problemes en definir-ho? El digital no es tracta només de fer més coses, sinó de fer-les diferents: repensar el model de negoci global; nova forma d’interactuar amb els clients afegint valor i portant-lo al mercat i una manera diferent de funcionar dins l’empresa.
La IA és una forma de donar sentit, però no domina tot el món, és perquè és fàcil de programar la raó per la qual és tan important.
Totes les grans empreses de tecnologia (les anomenades, 4 grans. Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft ) estan dissenyant els seu propis xips de hardware i microelectrònica: la integració de la tecnologia és la clau, xips amb IA, la cursa ja ha començat! Sensors a tot arreu! Serem capaços a la UE de construir els nostres? A la UE ho fem molt bé en temes de privacitat, però som febles en anàlisi de Bigdata, IoT…
Fusió de sensors i Big Data: 4 preguntes fonamentals:
-On som? tecnologia de sensors, GPS,..
-Què hi ha al meu voltant? sistemes de visió (ràdars, xarxes neuronals per al reconeixement d’imatges)
-Què passarà? sistemes predictius ( sistemes dinàmics desoftware i algorismes )
-Què hauria de fer? Sistemes de decisions ( xarxes neuronals per a la presa de decisions, cotxes connectats, planificació de viatges …)
Què fàcil és jugar amb una IA, les xarxes neuronals profundes són fàcils d’enganyar.
La Fàbrica del futur serà una barreja de noves tecnologies, la integració és clau, hi haurà Blockchain, Realitat Augmentada…
Tecnologies digitals clau per al futur d’Europa: microelectrònica, fotònica, programari. Marcaran la diferència en la societat. Però tingueu en compte que la tecnologia serà transparent per nosaltres! Innovació social.
Una altra cosa a considerar per a les tecnologies digitals per al futur d’Europa: Millorar la burocràcia. Es necessita molt més temps per prendre una decisió i actuar a Europa en comparació amb altres països.
Conclusions: la digitalització té un impacte molt important per invertir en educació, però no només cal educació TIC, les feines també canviaran i ens haurem d’adaptar i formar.
Taula rodona
Les competències digitals són necessàries per a la transformació digital. Les PIMES haurien d’estar involucrades, l’accés al capital, l’accés a l’educació, es necessita formació tecnològica.
El secret del nostre èxit en la nostra companyia de fotònica és no parlar-ne massa, sinó actuar, passar a l’acció! és necessari assumir alguns riscos. No ho pensis tot en detall fins el final, perquè mentre penses els altres ho faran per tu!
La Unió Europea continua parlant i discutint mentre EEUU, Japó o Xina estan assumint riscos i fent coses!
L’estandarització a la UE va bé. Europa és forta en estàndards, utilitza aquesta fortalesa.
Europa està liderant el món en privacitat de dades i normatives, segons Andrzej Dopierala.
Sangiovanni: Les Startups han de ser valentes, no conservadores. Massa burocràcia a Europa en comparació amb els Estats Units, i en tecnologia els tempos són importants, com més ràpid siguis, millor serà llançar el teu producte. A la UE hi ha capital per impulsar inversions en R+D+I. El que falta són capitalistes de risc que inverteixen diners en inversions significatives per competir en les àrees tecnològiques clau, ens manquen aquestes habilitats i ens falta una cultura de presa de riscos.
Andrej Kositer: La velocitat és fonamental en la innovació digital. Allò que triga dies a Estats Units pot trigar setmanes a la UE!
Les competències digitals (professionals) encara es consideren el tema més crític per a una indústria competitiva de la UE. Què estem esperant? Trobar aplicacions /indústries adequades (motivació) que mostrin beneficis d’impacte estimularan aquest camp.
Talent, no només habilitats.
Tenim prou coneixements i experiència en tecnologies digitals clau? No en tots els àmbits, però hem de crear valor.
Pregunta del públic: qüestions crítiques per a una indústria competitiva de la UE: Competències – Inversions – Competència global – No depenent de la resta
Invertir en tecnologies digitals clau és una oportunitat per a les startups europees. Es requereixen competències digitals. Diferents empreses treballen per aprofitar aquesta oportunitat.
Internet de la propera generació: més enllà d’internet
La internet del futur ha de tenir un enfocament humà.
Encara està oberta la convocatòria ICT24 de servei i portabilitat de dades.
Robert OVERWEG
La realitat virtual ens pot ajudar en tractaments mèdics, però abans s’ha d’estandaritzar per poder-ho adoptar al sector sanitari.
Els millennials es solen botar el metge i troben les seves pròpies solucions mèdiques.
La recerca i el desenvolupament tenen un gran gap cultural i diferents interessos. La proposta és estandarització, que almenys parlem uns amb els altres, ens hem de comunicar. Si no, estam deixant passar l’oportunitat d’ajudar a milions de persones.
Marko RUSSIVER
Guana és una plataforma oberta de finançament per recerca amb seu a Estònia. El nostre objectiu és proporcionar un lloc on els investigadors es puguin confiar els uns amb els altres. Hi ha massa burocràcia en el tema de recerca de finançament. Vam aplicar design-thinking i vam posar la diversió en la recerca de finançament (joc de paraules en anglès: “I put the fun in funding” ).
Cecilia BONEFELD-DAHL
Cal que les empreses assumeixin més responsabilitats perquè els polítics no són necessàriament experts en tecnologia.
Joanna BRYSON
No només són rellevants les investigacions que tenguin impacte immediat, solen ser a llarg terme. La tecnologia no canvia per sí sola la desigualtat ni ajuda a la sostenibilitat.
Taula rodona:
Una sèrie de tendències tecnològiques remodelaran Internet durant els propers 10 anys. Des d’infraestructures com 5G i connectivitat intel·ligent més enllà de 5G, núvol cognitiu, infraestructures definides per programari, Internet de coses (IoT) i seguretat incrustada a aplicacions com ara IA, tecnologies de xarxes distribuïdes o tecnologies interactives i immersives.
Europa hauria d’impulsar aquesta revolució tecnològica, alhora que el futur d’Internet està més centrat en l’ésser humà: una Internet per a les persones, que contribueix a una societat més sostenible i inclusiva. L’Internet del futur, basat en els valors europeus, donarà suport a una vida digital més segura, a una experiència d’aprenentatge millorada i a una millor inclusió, a una mobilitat més segura, a una millor assistència sanitària ia la personalització dels serveis públics. També crearà un entorn de confiança per als negocis europeus.
Regularà la UE el cloud computing com a servei públic? No es convertirà en una infrastructura, hi hauria colls de botella..Però sí ha de ser accessible per tothom. L’accés a l’educació ha de ser transparent.
Computació d’alt rendiment enfront del núvol. És la història de l’ou i la gallina.
Que la IA pugui comprovar que no hi ha biaixos. I no oblidar el tema dels drets fonamentals i la privacitat (cas de Cambridge Analytica de Facebook).
Hi ha demanda per llocs de feina amb competències digitals, auge de l’economia circular, sostenibilitat i PIMES verdes en TIC.
Parlar més uns amb els altres, ser capaços de tenir-nos confiança.
Al final vos haureu de “menjar” totes aquestes cookies!
Descentralitzar-ho tot, més!
Cap a la mobilitat intel·ligent amb el 5G
” width=”560″ height=”314″ allowfullscreen=”allowfullscreen”>
Ponents:
Mustapha BOURAOUI (STMicroelectronics, EMEA, France)
Francesca BRIA (Chief Technology and Innovation Officer, Barcelona City)
Dipak KALRA (The European Institute for Innovation through Health Data, Belgium)
Jonas ONLAND (City of Eindhoven, Netherlands)
Maria PALOMBINI (IEEE Standards Association, Global Business Strategy & Intelligence, United States of America)
Katrina SICHEL (Wit and Word Communications sprl, Belgium), Moderadora
Maria SPYRAKI (European Parliament)
Christiane WOOPEN (Chair of the European Group on Ethics in Science and New Technologies and Executive Director at CERES, University of Cologne, Germany)
Parlam d’smartcities, medicina personalitzada …
La marca de la UE en IA podria ser posar l’ésser humà en el centre del debat.
El ciutadà hauria de beneficiar-se d’un ecosistema holístic de dades.
El digital al servei dels humans i no els humans al servei de la tecnologia.
Els drets digitals realment necessiten estar a l’agenda.
Lideratge, lideratge, lideratge. Desenvolupar un full de ruta amb l’ecosistema (hèlix múltiple)
Jonas ONLAND:
La transformació digital no és només el ciutadà, perdut en les institucions i les dades, les ciutats també es perden i necessiten ajustaments. Llavors, com ho fem per estar preparats pel futur?: consciència del problema; lideratge; desenvolupar full de ruta.
Mustapha BOURAOUI:
Millorant el ciutadà digital, àrees: indústria smart, smartcities, vida smart i salut smart.
Francesca BRIA:
Interessant per les ciutats: https://citiesfordigitalrights.org Els principis dels drets humans com la privacitat, la llibertat d’expressió i la democràcia han d’estar incorporats pel disseny en plataformes digitals començant amb infrasctrures i serveis digitals controlats localment.
Taula rodona:
Com escalem els projectes smart? No ser passiu, queixar-se, el sistema no està preparat pels ciutadans digitals. Però a vegades la gent no vol que tot estigui empoderat i prendre ells les decisions, sinó simplement volen que se’ls assessori i se’ls guiï, com els pacients en assitència sanitària, per exemple.
Responsabilitat de les dades habilitant/empoderant als pacients, neutralitzant comportaments dolents. La tecnologia ja està preparada pel ciutadà digital, però encara està fragmentada
No començar des de la tecnologia, sinó a partir dels problemes. Tenim una crisi de confiança en la democràcia, també desconfiança en les empreses… plantejar-ho des de la perspectiva d’abaix a dalt (bottom up), involucrant els ciutadans, ser transparents, democràcia participativa…
Creant diversitat, coneixent els problemes. A Barcelona augmentam la conscienciació en protecció de dades, la governança és clau, aprenent molt de les dades del sistema sanitari. Incloent i fent participar urbanistes, residents, … projectes de beneficis complexes i a llarg termini.
Els responsables polítics han d’utilitzar múltiples canals, no només els digitals, per arribar a persones de totes les edats, sexes …Transparència.
La IoT i la IA en assistència sanitària: la tecnologica hi ès, però cal solucionar els obstacles per què sigui usable, fàcil d’usar.
No oblidar-se dels nens i l’alfabetització digital, cal ser capaços d’escoltar i aprendre, programes STEAM.
Pregunta al públic: La inversió pública en R+D+I per a la transformació digital encara és necessària? L’audiència pensa que sí.
El futur d’Europa és digital: invertir en persones i habilitats digitals avançades
Els nostres reptes: IA, ciberseguretat, competències digitals avançades, hubs d’innovació. D’aquests, les competències digitals i la intel·ligència artificial són 2 àrees clau del futur marc de finançament d’Horitzó Europa.
Pel que fa a competències digitals, tenir en compte també la rellevància de les competències de les ciències socials, que donen suport a innovació per al futur en benefici dels ciutadans europeus. Una Europa Digital que habilita amb competències digitals i posa noves tecnologies com IA i programació d’alt rendiment al servei de tots els ciutadans i empreses respectant plenament els nostres valors i democràcia. Aquesta és la nostra visió per al nostre futur comú. Però … hem d’actuar ja!
En IA tenim la necessitat de parlar sobre l’enfocament europeu i el paper central dels formadors i educadors. La IA aporta beneficis, pot ajudar a desenvolupar l’economia i la societat de la UE, però també té riscs. La UE ha de protegir els seus valors fonamentals i posar a l’ésser humà al centre del debat sobre la protecció de dades i la IA, garantint els nostres drets fonamentals i la privacitat. Estam fent una Directiva, ara en fase consultiva per tenir en compte aquests aspectes i també l’ètica.
Europa ha de ser capaç de formar i retenir el talent. La UE necessita invertir en excel·lència per l’ocupació.
700 milions d’euros destinats a les competències digitals avançades en el pressupost de 9b€ per a l’Europa Digital.
Les competències digitals avançades són una de les màximes prioritats del programa Europa Digital.
Alessandro BOGLIOLO:
Tothom té dret a l’educació segons la Declaració Universal de Drets Humans. Drets humans i digitals, TIC és una qüestió de drets humans: tenim el deure moral de promoure la recerca, el desenvolupament i l’aprofitament dels recursos. Promoure l’alfabetització, l’educació i l’especialització. TIC són competències bàsiques, cal oferir-ho lliure i democràticament.
L’era digital va començar en la prehistòria amb la capacitat humana de representació simbòlica. Va permetre als humans tenir un llenguatge, comunicar-se, explicar una història, escriure la seva història . Seguiu utilitzant les TIC per escriure noves pàgines de la nostra història.
Per això podem dir que escriure és una tecnologia digital, el digital no és només són les TIC. També parlam de programar, com va començar Ada Lovelace. La codificació proporciona el camí més ràpid per a la innovació. Els algorismes són probablement la base més sòlida per construir el nostre futur, perduren per sempre. Es troben entre els màxims assoliments de la intel·ligència humana. El poder dels algoritmes: un problema amb la representació algorítmica ja no és un problema, és una tasca que s’ha d’executar.
Els robots són estúpids, fan el que els diem que facin, són ordinadors, així que no nosaltres, no siguem robots, anem a crear, innovar i desenvolupar idees.
Hem d’empoderar a les persones, qualitats humanes més enllà de les TIC. La tecnologia necessita l’humà més que l’humà la tecnologia.
Qualitats humanes darrere/ per sobre les TIC:
Les competències TIC s’han d’ensenyar a tothom, per contribuir als objectius propis, però també als de la societat.
Joanna KOPER:
Molts treballs diferents en tecnologia. Cas d’èxit de Polònia: hem fet un projecte implicant ONGs, fundacions, acadèmies, educam el mercat per incloure més dones STEM. Vam oferir tallers de tecnologia gratuïts.
Per què encara tenim manca de dones en TIC? No hi ha suficients educadors mostrant les possibilitats de les TIC, no hi ha prou models de rols femenins en TIC, timidesa. Anem a canviar això! Atreure més dones a vocacions STEAM i STEM. Educar els educadors, continuar la formació contínua.
Taula rodona:
Escletxes de competències relacionades amb les dificultats d’aprenentatge dins de l’organització. Diferents competències digitals. En què es diferencia la IA? Representa una nova forma de fer les coses.
Pregunta al públic: Quina serà la competència digital del futur? Sembla que la més votada pel públic és la programació, seguida de l’ètica i la ciència de dades.
Qui és responsable de les competències digitals i de millorar-les? És una responsabilitat compartida els treballadors, els empresaris, escoles, ONGs, governs….han de jugar el seu paper. Aquí teniu una eina: Coalició europea de competències digitals i treballs
Les dones queden constantment darrere en la transformació digital a Europa, no hi ha increment de dones en tecnologia a la UE des del 2005. Més dones en tecnologia és el camí per ocupar els rols de la UE en tecnologia que si no, romandran sense ocupar, i per què Europa lideri un creixement sostenible a nivell global.
Les feines i els perfils laborals en STEM estan canviant, per això cal que canviem l’enfocament de les competències. Només ens hem d’adaptar, és la quarta revolució, la humanitat ho ha aconseguit superar ja 3 vegades. ¡No tingueu por, adaptau-vos!
Mantenir el talent a Europa, com? Mantenint les fronteres obertes. Important el paper que juga la FP. La transformació de la societat és molt més que les competències específiques.
Hem de saber on volem anar com a societat i veure quines tecnologies necessitem. L’educació i el mentoring són importants per compartir idees i coneixement per canviar les coses. Competències soft, empatia, mentoring, claus per adaptar-se a la transformació de la velocitat de la societat.