Títol: Tiempo de Utopías
Editorial: Apache Libros
Promotor: Fundación Asimov
Any de publicació: 2021
Gènere: Ciència ficció
Pàgines: 227
Sobre els autors:
Óscar Eslava
Ha publicat “Hermanas” (Esdrújula Ediciones, 2018), novel-la d’amor DGT-BIQ+ amb un fort missatge antipatriarcal, i “El futuro que hicimos (Esdrújula Ediciones, 2017), novel·la utòpica de gènere ambientada en un món forjat per les lluites socials i la necessitat de fer front a les conseqüències d’un sistema insostenible.
Osvaldo Barreto
Ha publicat “El engrama: antología de ciencia ficción tachirense” (FundaJAU, 2018), “Crónicas verdes: 36 microcuentos greenpunk” (FundaJAU, 2019), “Umbrales virulentos: antología de ciencia ficción latinoamericana” (FundaJAU, 2020), el poemari “La constelación de la estrella solitaria” (FundaJAÜ, 2021), “El niño astronauta” (Amazon, 2019). La seva obra també figura a la revista digital miNatura nº 165 (España, 2018) i a la revista d’estudis culturals Bordes nº 7 i 8 (Venezuela, 2014).
Isabel Llodrà Riera
És coautora de “Visibilidad, cómo gestionar la reputación en Internet” (Gestión 2000, 2009) i d’”Economía de plataformas: retos y normativa” (Atelier, 2021). Su artículo científico más relevante es “A multidimensional analysis of the information sources construct and its relevance for destination image formation” (Tourism Management, 2015), fruit de la tesi doctoral “Gestión de la imagen del destino en el contexto del turismo 2.0. Recomendaciones estratégicas para la Organizaciones de Marketing de los Destinos (OMD). Coordina l’àrea de societat digital de la Fundació BIT i promou les vocacions tecnològiques i la digitalització de les empreses.
Javier Font
Ha publicat els seus contes a revistes com “Supersonic” (Nº 11 i “Pátreon de la misma”), “Windumanoth” (Nº1) o la web “Libros Prohibidos”; també està present en l’antologia “Efeméride” de l’editorial Premium així com en la selecció realitzada per l’AEFCFT pel certamen “Visiones 2021”. Ha escrit i editat dues novel·les curtes: “No quedan hombres justos en Sodoma” i “Huero”. Farmacèutic de professió
Anàlisi:
Es tracta d’un recull de 4 relats de ciència ficció corresponents a les obres guanyadores del «I Premio Pragma de relato de ciencia ficción» organitzat per la Fundación Asimov, orientat a crear una ciència ficció de caràcter propositiu i possibilista, recuperant el pensament utòpic.
Els quatre relats combinen elements científics i tecnològics de la ciència ficció clàssica amb una dimensió social, establint un diàleg imaginatiu sobre alguns problemes de dramàtica actualitat.
L’equilibri entre la tecnologia i la política es manté en la majoria dels relats, descrivint un mons imperfectes amb les seves complexitats.
“Reproducció social”. Óscar Eslava
El relat se situa a l’any 2050. El coworking, el teletreball, les organitzacions horitzontals, no jerarquitzades, no piramidals, l’holocràcia, hi són presents com una forma d’organitzar les empreses en les quals no hi ha directius amb autoritat sobre els altres, sinó horitzontalitat i cercles autoorganitzats entorn a objectius concrets.
Una sèrie de cooperatives estan dissenyant i implementant App-TAs. Es tracta d’una aplicació per quantificar i valorar els treballs no reconeguts. L’aplicació genera un saldo social en funció a les tasques de cuidats dels altres que es realitzen. Si fos dependent rebria saldo extra per a que algú realitzàs les tasques.
S’intenta obligar a tot el món a compartir tasques de reproducció social, homes i dones, segons la seva capacitat i necessitats Per exemple, tasques d’acompanyament al metge genera saldo.
Però aplicar-ho no és fàcil, té les seves dificultats en un món capitalista i dominant i no està exent de ser vist com el “Gran Hermano” vigilant tot el temps.
Duu més de tres anys desenvolupar aquesta app. No s’aprofundeix en la tecnologia per fer-la possible. El que realment és revolucionari és el canvi social que implica utilitzar aquesta app per crear una economia dels cuidats? cures? des de zero. Tot i així coexistiran els dos sistemes de pagament: els doblers i els CBRS, corresponents a una retribució econòmica i a una retribució social per a cada tasca que es dugui a terme, ajustant les contraprestacions a diferents factors com l’edat, condició física, grau de dependència.
Mentre en el relat es narra tot el procés per desenvolupar aquesta aplicació també es relaten detalls de la vida del dia a dia com l’ús habitual d’apps de transport amb saldo de kilòmetres i amb l’ús exclusiu de cotxes elèctrics. I l’ús estès de la IAr, una espècie d’agent que controla els ritmes del cos, la informació vital, l’adaptació de l’ambient la gestió del transport. Fins i tot es menciona un android domèstic, que tot i que fa algunes tasques no sembla ser capaç de realitzar les més necessàries.
Altres tecnologies que es mencionen són una impresora d’aliments i una espècie de ferratina ID per conèixer el recorregut dels aliments, la traçabilitat.
Per altra banda, es mencionen recuperació d’hàbits antics, ja que podien comprar-ho tot a través de plataformes i usant la IAr, anar a comprar és converteix en un hàbit social.
És un relat on el feminisme és d’actualitat posant en valor els cuidats i es força un canvi fonamental en la mentalitat social
“El arquitecto verde”. Osvaldo Barreto
Es tracta d’un relat que persegueix la sostenibilitat mediambiental i ecològica en un entorn on el supremacisme tecnològic disputa a la regeneració orgànica la forma de salvar el món en un context d’un greu problema ambiental, escalfament global, tsunamis, augment del nivell de la mar, guerres, augments de població, vessament de petroli i avarícia humana. O sigui, en plena època del capitalisme depredador.
Un filantrop es veu immers en un diàleg entre la tecnociència i el transhumanisme enfront a allò orgànic, inclús abandonant la natura. Tot i així, aposta per l’emprenedoria amb consciència social i la cooperació per resoldre problemes.
En un entorn on el paisatge urbà fred i gris, els deserts i l’esterilitat s’imposa al territori, el projecte Prometeus, una marca que sona a promesa, treballa en regenerar la natura amb 90 km entre cases i oasis verds a través d’una eclosió.
Però l’empresa Faustika, s’interposa en el camí. Tot i que en principi els dos emprenedors, l’Arquitecto Verde, l’orgànic, i Mr. Ciborg, el tecnòcrata, totalment oposats de mentalitat semblaven enemics, durant el relat es van convertint en aliats per desafiar el mal comú i lluitar contra l’ inevitable augment del nivell de la mar.
Faustika es dedica a la cibernètica i en especial a desenvolupar pròtesis humanes. L’amo era el Sr. Ciborg, havia perdut un braç i una cama i s’havia fet les seves pròpies pròtesis. A més, crea tenconoespais amb llum artificial i aire acondicionat, com a naus espacials, sense espais verds, de formes geomètriques, competeix pels espais tecnificats que pareixien pensats per robots enfront de l’espai orgànic que promulga l’Arquitecto Verde.
El relat narra molt breument els efectes del transhumanisme; com joves que s’amputaven a posta per posar-se pròtesis que els diferencien d’altres grups socials abordant el tema de les múltiples identitats transhumanes, o com Maria, la dona de l’Arquitecto Verde va tenir un accident laboral per culpa d’un sensor que no va interpretar bé les dades i se li va amputar una mà. El Sr. Cíborg li va regalar una pròtesi que no tan sols li va retornar les funcions de la mà, sinó que a més li va aportar capacitats augmentades que li permetien treballar de forma molt més ràpida que un ésser humà sense pròtesis.
També s’aborda de forma fantàstica la biotecnologia, en concret en la fusió d’una planta, animal i organisme cibernètic. Les arrels d’aquesta planta purifiquen la mar i el sòls contaminats. I serà un repte per l’Arquitecto Verde determinar fins on poden arribar les seves funcionalitats.
Així, al llarg del relat es va narrant la disputa entre el supremacisme tecnològic i allò orgànic, i no queda clar quin és el més convenient, però sí que poden arribar a conviure per salvar el futur de la humanitat i del planeta.
“El movimiento nodo”. Isabel Llodra
Es tracta d’un relat on es narra com es desenvolupa una intel·ligència artificial que facilitarà els processos de participació ciutadana en la gestió pública. A més el sistema facilitarà una visualització de la traçabilitat de decisions polítiques per poder realitzar projectes de forma més eficient i justa.
És la pròpia societat qui crea aquesta intel·ligència artificial. S’organitzen a través de les xarxes socials que ens vigilen i en aquesta organització tanta importància té l’anonimat, com la identitat i els pseudònims. L’anonimat és essencial perquè el moviment node no sigui desactivat, tot i que alguns polítics actuen sota la pròpia identitat, són aquells que aposten per un canvi real.
S’analitza també com els mercats de la comunicació i els judicials poden intervenir en la millora del procés.
Al llarg del relat s’anomenen moltes tecnologies tot i que no s’acaben d’explicar totes, algunes d’elles es narra com es fan servir en aquesta història, com sensors, actuadors, realitat virtual, realitat augmentada, impressió en 3D, robòtica, internet de les coses, drons, vehicles autònoms, assistents personals virtuals intel·ligents, blockchain, vigilància constant per càmeres de seguretat. També s’aborden temes com l’envelliment dels cíborgs i el transhumanisme.
La història comença en un moment on la tecnocràcia domina l’escena digital i el capitalisme digital més salvatge l’avala. Els mitjans de comunicació no paren de recordar que la tecnologia és maligna i les fakenews estan a l’ordre del dia. Les masses estan alineades a les pantalles i a la voluntat dels algoritmes. L’espai físic és escàs i la sensació de seguretat ha invadit l’anhel de llibertat.
En aquest context una part de la societat encara és capaç d’organitzar-se i revertir la situació per aconseguir que la tecnologia comenci a treballar pel bé comú. El propòsit és gestionar eficientment l’espai vital i l’espai públic en un moment on l’espai és escàs i hostil, les plataformes de lloguer turístic han encarit l’ habitatge, era constant una crisis habitacional, i les infraestructures públiques estaven en decadència.
En un món dominat per les màquines i els automatismes planteja que només l’autorrealització pot diferenciar els humans de les màquines i que si els governs no contribueixen al bé de la humanitat poden ser substituïts per algoritmes.
Per crear un sistema de traçabilitat de presa de decisions de forma descentralitzada un problema que s’aborda és quines són les dades necessàries per a alimentar-lo i qui n’ostenta la propietat. A més s’intenta discernir entre dades necessàries, redundants, contradictòries, insignificants, “fake” o les que aporten soroll al sistema.
Es narra tota la metodologia i grups de treball per a desenvolupar la intel·ligència artificial per a millorar la presa de decisions polítiques, i en aquest procés es passa per temes tan actuals com els hackatons, el moviments makers o l’economia circular.
També planteja que la intel·ligència artificial es pot equivocar en els seus diagnòstics, i que si ho fa ha de recompensar les persones afectades.
“Madre robot”. Javier Font
Aquest relat està relacionat en intentar com solventar els problemes de despoblament, dels llocs abandonats. Per això es programen robots per cuidar, alimentar i educar fills que són éssers humans. És a dir, un robot cria un ésser humà des que neix fins que mor. Es tracta d’un robot amb trets humans capaç d’estimar i tenir por, fins i tot, alletar.
La protagonista és una androide que és tan humana o més humana que els propis humans. La robòtica va arribar per auxiliar la societat. En aquest cas el robot té empatia i la possibilitat de sentir pietat pel sofriment humà i animal.
Es planteja com els droides comencen a pagar les pensions a la gent. El relat descriu com es crea i evoluciona un robot, passant per la infància i l’adolescència, per poder arribar a convertir-se en la mare d’un humà. Té els seus propis inconvenients, com que els primer humans creats per robots van ser infeliços.
A la història apareixen algunes tecnologies futuristes com gent gran enganxats a emulacions virtuals dels seu records per evadir-se de la realitat, vivint en condicions infrahumanes, connectats 11 mesos a una màquina i descansant un. També apareixen drons, hologrames, droides constructors i recol·lectores robotitzades.
Les lleis d’Asimov no són alienes a la història i es posen en qüestió.
Crida l’atenció que en un món tan evolucionat per la robòtica els habitatges per criar un infant eren infrahumans,la robot els va haver d’adequar.
Perspectiva de gènere:
En els 4 relats les dones són protagonistes però des d’un punt de vista diferent.
A “Reproducción social” la pròpia història està construït sobre una perspectiva feminista ja que tracta el tema de valorar les feines de les cures, tasques històricament duta a terme per dones i immigrants. Però la protagonista que ho arribarà a fer possible és una dona empoderada provinent del món capitalista que per obligació, no per voluntat, ha hagut de canviar la seva visió dels negocis.
A l’ “Arquitecto Verde” la dona té un paper secundari i és la “dona de”, tot i que dins la història tengui un paper funcional, però no de lideratge.
A el “Movimiento nodo” la que inicia el moviment i narra tota la història és una dona, però anònima, fuig de qualsevol protagonisme, i l´única voluntat que té és que el projecte l’executin els altres per assolir un bé comú. En la història també apareixen dones que han estat educades per ser independents i resoldre els seus propis problemes.
A “Madre robot” el robot és una dona i fa el paper de criadora. Pel que es narra adopta un cos de dona funcional, un humanoide, que és capaç de despertar instints sexuals d’algun home.
A tot els relats tots els homes són estereotipats.
Conclusions:
Els 4 relats són verosímils perquè aborden problemes socials reals en móns imperfectes i complexos i la tecnologia, serveix per aportar solucions que poden ser més o menys encertades. En tots els casos impacta sobre la societat actual i provoca canvis de pensament, organització i filosòfics, que no sempre són ben acceptats o adoptats.
Tot i que la tecnologia que es descriu en la majoria dels casos es factible i està basada en l’evolució científica, així com s’implanta en la societat és el que realment és ficció.
Almanco s’ha aconseguit narrar utopies tot i que sempre queda alguna escena distòpica que ens recorda que, tot i que la tecnologia és neutral el seu ús i les conseqüències socials de la seva implantació no ho són.
En aquest vídeo s’explica com va sorgir el concurs, la visió del jurat i dels autors des del punt de vista dels plantejaments i els naixements de les seves obres.
Preguntes sobre el debat:
- S’han de valorar i compensar les tasques de cures familiars, així com les industrials o de serveis? Amb la mateixa moneda? Amb ponderacions?
- S’ha d’acceptar la vigilància constant per la monitorització constant de les accions de les persones humanes, sigui ciutadania, polítics o funcionariat? Quins sí i quins no? Uns poden triar i els altres no?Per què?
- Pot la tecnologia frenar o revertir el canvi climàtic? Pot regenerar el paisatge?
- Fins a quin punt els algoritmes poden substituir les decisions humanes?
- Què passa si una intel·ligència artificial s’equivoca?Qui seria el responsable?
- Quines són les dades que no aporten valor als sistemes de decisions?
- S’ha d’utilitzar la tecnologia per augmentar les capacitats humanes o per canviar les identitats?
- Pot criar i educar un robot a un ésser humà?
- Serà capaç la societat d’organitzar-se i fer un bon ús de la tecnologia?
- Com envelleixen els robots, els cíborgs i on van a parar tots els fems tecnològics?