Javier Serra Vallespir (Palma, 1969) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat dels Illes Balears i estudiant de Psicologia. Treballa actualment com a professor de filosofia a l’IES Francesc de Borja Moll de Palma.
Com a escriptor ha obtingut diverses mencions literàries en certàmens de narrativa curta, com el de la UNED o la Felguera. Amb la seva obra El Rumor (Premium, 2018) ha obtingut el II Premi de Novel·la de Ciència Ficció Ciutat del Coneixement, el de més dotació econòmica en castellà per a novel·les d’aquest gènere.
Amb motiu del primer esdeveniment del Dia del Llibre del ParcBit va participar a una tertúlia sobre el seu llibre «El Rumor».
Com a escriptor i professor de filosofia té una perspectiva directa sobre les capacitats, interessos, il·lusions, necessitats i aspiracions dels alumnes, i de com aquests utilitzen les tecnologies i es relacionen emprant-les. Havent llegit el llibre també es desprèn el seu coneixement sobre l’evolució tecnològica, les contradiccions ètiques de l’ús de les TIC i els impactes socials que poden causar.
1. Quin impacte té la tecnologia sobre els continguts filosòfics?
La filosofia és una reflexió sobre la realitat, i potser la part de la realitat que més l’interessa és l’ésser humà. Donat que avui en dia els avenços tecnològics defineixen en certa manera l’individu, el seu impacte és enorme. L’obra dels filòsofs de l’Escola de Frankfurt o, més recentment, la del coreà Byung Chul-Han són un exemple d’aquest fet.
2. Quines són les noves preguntes filosòfiques que planteja l’entrada massiva de la tecnologia en la vida quotidiana?
La pregunta m’ha fet recordar una frase de la novela “Contact”, de Carl Sagan. Quan la humanitat intenta escollir qualcú per a contactar amb una espècie extraterrestre molt més avançada que la nostra, la comissió encarregada li demana a la protagonista, Ellie Arroway: “si només pogués fer una pregunta als extraterrestres, quina seria?” I Ellie respon : “Els hi demanaria com varen sobreviure a la seva adolescència tecnològica”.
La pregunta fonamental hauria de ser, per tant, com podem transformar aquestes tecnologies que estan modificant la nostra naturalesa i el nostre entorn en un element alliberador i no en un que ens esclavitzi o ens destrueixi.
3. Quins temes filosòfics clàssics resten totalment vigents? És necessària la filosofia per complementar professions TIC per aportar-hi la reflexió ètica i la capacitat de qüestionar-se les coses?
Les preguntes ètiques, socials i polítiques que sempre s’ha fet la filosofia continuen vigents. Podem llegir a Plató i trobarem moltes preguntes a les seves obres que encara ens fem avui en dia.
Per altra banda, tinc entès que empreses com Google i altres capdavanteres en el món de les TIC cerquen professionals de la filosofia per incorporar-los a les seves plantilles. Els avenços tecnològics són una meravella que hem de saber utilitzar en benefici de tots. La reflexió filosòfica hauria de ser clau en aquest aspecte.
4. Qui som, d’on venc i on vaig són qüestions que es plantegen avui en dia? Es veuen reflectides a través de les xarxes socials?
Avui i sempre. Tota manifestació social humana és un intent de respondre aquestes preguntes, sia de forma conscient o inconscient. Les xarxes socials són una bona forma de “prendre el pols” de qui som avui en dia i cap a on volem anar. Altra cosa és que el que ens mostren sigui un panorama d’esperança o descoratjador.
5. La democratització d’Internet ha permès que tothom tengui la possibilitat de ser creador, tant de continguts com de tecnologia. En són conscients els seus alumnes? En general, veu més la joventut com a consumidora de continguts o com a creadora, o ambdues coses? I els alumnes de filosofia segueixen un patró diferent o igual?
Som imitadors i som creadors. Som innovadors però també gregaris. Si hi ha milers de milions de perfils a les xarxes socials, evidentment trobarem de tot. Crec que l’alumnat que conec i la joventut en general estan enganxats a la forma de socialització que permeten les xarxes socials, per bé i per mal. Fa falta educació i reflexió per a què no facis més mal que bé. Les addiccions al mòbil són un problema que creix ràpidament, per exemple. Respecte de la darrera qüestió no hi ha patrons generals, però sí un interès en discutir qüestions relacionades amb les TIC: per exemple, fa un parell d’anys vàrem participar juntament amb altres centres educatius en una “lliga de debats” on el tema que havien de preparar (i ho feren amb molta profunditat i interès) va ser si s’havien de prohibir o no els portals d’internet que faciliten la descàrrega gratuïta de continguts audiovisuals.
6. Com creu que es pot motivar als estudiants per a que estiguin interessats en desenvolupar tecnologia?
Jo crec que l’interès existeix per sí mateix. Resulta molt més difícil motivar-los a que estudiïn Filosofia! Però bromes apart, el que sí s’hauria de fomentar és una consciència ètica poderosa en totes aquelles persones que es dedicaran en un futur a millorar o crear noves tecnologies. I a més, potenciar la cultura de l’esforç, que de mica en mica i a base de proporcionar una quantitat enorme de distractors als nostres fills, s’està perdent. Sense il·lusió en primer lloc i esforç en segon, no hi pot haver-hi avenços.
7. Essent professor, considera que el sistema educatiu necessita algun canvi? Hi ha un tensió des de fa un temps entre especialització i el treball interdisciplinari? Les noves tecnologies de la informació han creat nous perfils laborals que han de ser capaços de treballar de forma multidisciplinari, això és compatible amb un programa educatiu basat en assignatures tancades? A secundària s’adequaria millor un metodologia basada en projectes o en problemes?
Buf, legions de pedagogs, psicòlegs i professionals de l’educació tracten de respondre a aquestes preguntes. Tot el que fa referència al sistema educatiu és molt complex i admet multitud de mirades diferents. No diuen, per exemple, que els gurús de les TIC a Silicon Valley duen els seus fills a escoles on no empren tablets ni mòbils ni ordinadors? Jo crec que s’ha d’aconseguir una educació inclusiva en la qual s’utilitzin els sistemes tradicionals d’aprenentatge (inclòs el memorístic, encara que es digui que avui no fa falta memoritzar res) i les noves metodologies (projectes, competències, treball interdisciplinari) i per descomptat les TIC. Però el problema de l’educació a Espanya és polític. Es necessita una llei educativa consensuada i que tingui un llarg recorregut per davant, perquè els professors estem sotmesos a continus canvis de criteri segons el govern de torn, com per exemple l’intent de limitar la presència de la Filosofia al currículum, sense anar més lluny. Malauradament, donat el trist panorama polític que vivim, la possibilitat d’un acord en aquest sentit a curt o mig termini és remota.
8. La manipulació del pensament i la voluntat de les masses és un tema clàssic. S’ha intentat des de la submissió, la violència, la coerció, la por, la persuasió, la seducció. I avui en dia a través de la microsegmentació i les «Fake News» es parla sobre la manipulació de l’opinió pública. Creu que és així? És conscient la societat i la joventut d’aquestes pràctiques i de com han evolucionat des de l’homogeneïtzació de la cultura amb la cultura de masses fins a la fragmentació a partir dels missatges personalitzats dirigits a grups i tribus?
I tant que és així! La manipulació de l’opinió pública a través de les noves tecnologies és un fet constatat. De tota manera, és un tema clàssic perquè d’una o altra forma sempre ha estat així. Qui detenta el poder sempre tracta de mantenir-lo “venent” unes determinades idees a la població. Des de que Marx comencés a avisar sobre aquest fet amb el seu concepte d’ideologia, molts han estat els pensadors que han reflexionat sobre aquest fet. El que podem dir és que si fa uns anys aquesta manipulació era subtil, avui és més grollera i descarada, però no per això menys efectiva. La meva experiència com a professor em diu que només una petita part dels estudiants són conscients d’aquest intent de manipulació. Per això l’educació filosòfica i ètica que permeti posar aquestes qüestions sobre la taula és tan important.
9. Vivim en un món de contradiccions? Ens creiem únics però en el fons som tots iguals? Quin paper hi tenen a veure les tecnologies?
Que el món és contradictori també és un fet ben evident. I ho és perquè les persones i les societats ho som. Se suposa que la Declaració Universal dels Drets Humans hauria de ser la base de la civilització però ja veiem què passa quan se’ns posa a prova al respecte. Jo crec que les noves tecnologies haurien de tenir un paper fonamental per millorar la situació en dos aspectes: l’informatiu, perquè sense informació veraç és impossible disposar d’un criteri propi i consistent; i en segon lloc, el de possibilitar eines de canvi: com es pot aturar el canvi climàtic? Per quin tipus de material hauríem de substituir el plàstic? Com podem aconseguir alimentar de forma sostenible a 8.500 milions d’éssers humans? I així tantes preguntes que només la ciència i la tecnologia poden afrontar
10. Vostè planteja l’activisme social en el seu llibre. Com es planteja avui en dia el lideratge?
El paper dels polítics i els filòsofs hauria de ser clau. No es veuen grans líders polítics en l’horitzó que permetin engegar un canvi decisiu per la humanitat, que posi fre a les grans amenaces que afrontam. I per desgràcia la reflexió filosòfica ha perdut força al carrer. Lluny queden aquelles manifestacions massives liderades per filòsofs com Sartre al maig del 68. Les protestes que hem vist precisament a França darrerament semblen d’un caire bastant distint.
11. Edward Snowden i Julian Assange són dos activistes socials «moderns» reals. Són coneguts pels joves? Què en pensen?
Una pregunta adient en aquests dies. Imagin que el grau de coneixement de l’alumnat sobre Assange i Snowden serà limitat, però per això estem els professors. Bono, per això hauríem d’estar. Perquè sempre hi ha qualcú que, quan en una matèria com a filosofia o valors ètics es tracten aquests temes (imprescindibles avui en dia), acusen al professorat d’“adoctrinar”.
12. Ens pot recomanar un llibre que l’hagi inspirat a la seva feina?
Si una gran part de la meva feina consisteix en sacsejar les consciències i mostrar altres punts de vista diferents de la realitat, jo aconsellaria la lectura d’un clàssic com a Nietzsche. Això sí, amb un mínim de coneixement previ de les seves propostes, molt radicals en alguns sentits.
13. I una pel·lícula?
Parlant de manipulació, “El show de Truman”. Parlant de la influència a la societat de les TIC i de les possibilitats presents i futures que ofereixen, “Her”.