Jorge Morell Ramos (Inca, 1982) és Llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears (2000 – 2005), especialitzat en Dret d’Internet per a l’Empresa per la UOC-UIB (2005 – 2007), Màster en Contractació Pública per Deusto (2009 – 2010) i Cambridge Certificate of Proficiency in English (2014). Du 10 anys prestant serveis legals, tant en el sector públic com privat, en matèria de Dret Tecnològic.
Fundador de Términos y Condiciones, despatx especialitzat en Dret de Noves Tecnologies, guanyador del premi al Millor blog jurídic a Espanya el 2014. Fundador també de Legaltechies, una de les primeres consultores nacionals especialitzades en l’estudi i implementació de Legaltech. Legaltechies ha estat responsable del 1r mapa sobre la Legaltech espanyola el 2016, co-organitzador del I Congrés Legaltech a Espanya el 2017 i creador de Jade, un dels primers projectes Legaltech de codi obert a nivell mundial. Entre altres mitjans i publicacions, Jorge Morell escriu i col·labora en el Blog de Innovación legal d’Abogacía Española.
1. Ets el fundador de Términos y Condiciones, ens pots explicar com va sorgir la idea? Era un nínxol de mercat específic no cobert?
Va començar inicialment com un blog sobre termes i condicions el 2012. A partir del 2015 també vaig començar a proporcionar serveis legals en noves tecnologies, ja que definitivament semblava un nínxol molt poc cobert (especialment a Balears) i amb gran potencial. Inicialment vaig començar jo, però ara ja som 5 persones proporcionant serveis legals en noves tecnologies i també consultoria Legaltech, a Balears i més enllà.
2. “Términos y Condiciones” guanyador del Premi al millor blog jurídic el 2014, Premi al millor projecte de difusió legal a Espanya el 2016 d’acord a la Xarxa Iberoamericana de Dret Informàtic. El Legal LAB de Términos y Condiciones citat pel Legal Design LAB de la Universitat de Stanford a EE.UU, creador del primer mapa de la Legaltech espanyola el 2016, coorganizador del I Congrés sobre Legaltech i startups jurídiques el 2017, etc. Està clar que vau ser pioners, què vos han aportat tots aquests reconeixements?
Ens han proporcionat visibilitat de molta qualitat, grans contactes i finalment també clients. El fet d’encapçalar iniciatives noves i amb potencial suposa sempre un risc però a mig – llarg termini normalment es tradueix amb alegries.
3. Els “termes i condicions” de les webs estan redactats de manera que sigui gairebé impossible entendre’ls?
Sí. Per exemple, les clàusules escrites en lletres majúscules (més típiques als termes i condicions anglosaxons) estan fetes, en teoria, per a destacar parts importants del text però, en realitat, dificulten molt més la seva lectura. A més, bona part del llenguatge legal presenta una barrera d’accés molt alta, i múltiples estudis així ho han indicat.
4. Ja no hi ha límits entre privacitat i allò que compartim en xarxes i l’ús que en fan les empreses tecnològiques? I sobre les dades personals que empren les administracions públiques, el RGPD ens protegeix, o s’hauria de millorar?
Encara hi ha límits, i normes com l’RGPD ajuden (tot i que sempre hi ha marge de millora). Ara bé, com en general estam intercanviant privacitat per comoditat (i cada dia una mica més), el límit es va reduint poc a poc però de forma constant.
5. Legaltech (o tecnologia al servei del dret): Què s’ha avançat i quines són les línies de futur, què queda per fer?
Encara hi ha molt per fer i la Legaltech és un camí molt nou però, per exemple, s’està avançant en la forma de comercialitzar els serveis legals, reclamar via on-line qüestions jurídiques o gestionar la informació d’un despatx. Però sigui com sigui, la tecnologia tendrà un efecte molt important en les properes dècades en el sector legal.
6. Blockchain serà la tecnologia del futur garantint la seguretat en les transaccions sense intermediaris? Com funciona el blockchain a nivell legal? Quines garanties dóna? Què són els smartcontracts? S’empren cada cop més?
Serà una de les tecnologies que marcaran els propers anys, sense dubte. Però tot i que sembli mentida, encara està donant les primeres passes. Blockchain a nivell legal presenta particularitats interessants, per exemple en la gestió de dades personals o actius econòmics. Però és una gran base de dades que afavoreix, entre d’altres, la recollida d’evidències digitals en circumstàncies on hi ha una manca de confiança important entre les parts. Per a executar algunes de les seves propietats, Blockchain fa servir els contractes intel·ligents, que simplement són software a on les parts estableixen unes condicions de compliment d’acord a una idea bàsica de “Si passa això, fes allò”.
7. Ara que es parla tant del fenomen dels Influencers, s’està respectant la legalitat a les publicacions patrocinades que venen productes?
Nosaltres treballam amb un bon grapat d’ells i definitivament un dels principals problemes legals és com els influencers informen als seus usuaris sobre els productes que promocionen. S’està treballant en codis d’autoregulació per a resoldre aquesta problemàtica, però alguns països com UK o Alemanya ja estan donant passes més serioses (multes) respecte d’aquest tema.
8. Les empreses estan prou conscienciades dels riscos de la ciberseguretat? Com es pot fer front als hackers legalment?
En aquest cas està clar que és millor prevenir que curar. Però una vegada que s’ha produït el problema, que pot ser molt gran i hem hagut d’assessorar en alguns d’aquests casos, tres coses tan bàsiques com canviar contrasenyes, avisar al banc i proveïdors i posar denúncia a la policia el més aviat possible, poden ajudar molt a reduir els danys.
9. Creus que la intel·ligència artificial podrà arribar a substituir les decisions judicials?
Sí, hi ha diferents projectes governamentals (a França, Estònia o Xina) on s’està començant a experimentar amb el tema i ja hi ha decisions judicials emeses per un software. En tot cas, a gran escala i de forma regular és encara un canvi que requerirà dècades i presentarà moltes arestes.
10. I algun dia veurem advocats robots?
També, especialment si entenem l’advocat com algú que proporciona serveis i assessorament legal. De fet, en aquest cas ja podríem parlar avui en dia de serveis automatitzats que proporcionen coneixement jurídic útil al client final. En el cas “d’advocats robots” relacionats amb el món dels tribunals, aquí l’automatització serà menor i tardarà molt més en arribar.
11. Què recomanaries a un jove llicenciat en Dret que es vulgui especialitzar en TIC? La legislació i jurisprudència actual cobreix totes les casuístiques que crea la innovació i l’ús de la tecnologia? En què faria falta legislar per a utilitzar la tecnologia amb seguretat jurídica?
Si algú vol treballar en el món de les noves tecnologies i el Dret, han d’agradar-li especialment els dos mons, ja que són molt canviants i complexos però, a la vegada, molt divertits. Està clar que la normativa actual no dóna cobertura a tot el que avança la tecnologia, però moltes vegades les bases del Dret són més que suficients per fer front inicialment a molts avenços tecnològics.
12. Algun llibre, pel·lícula o sèrie que t’hagi inspirat a la teva feina?
The Simpson, Blade Runner i Code is Law.