L’evolució normativa en matèria de signatura electrònica a Espanya ha seguit un camí curiós.
La norma bàsica europea avui per avui és encara la Directiva 1999/93/CE (la qual ja està en procés de reforma a través d’un nou reglament europeu). A nivell estatal, la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica fou la norma que oficialment transposà la directiva europea a la legislació espanyola. Ara bé, abans d’això a Espanya s’aprovà el Reial Decret-Llei 14/1999, de 17 de setembre, sobre signatura electrònica. Això vol dir que a Espanya es disposà de regulació sobre signatura electrònica amb anterioritat a la normativa europea base, i que la mateixa va estar en vigor fins març de 2004. I si bé aquesta normativa era bastant semblant a les previsions de la directiva europea, presentava també diferències destacades. Per tant, el fet de què Espanya s’intentàs avançar a la regulació europea en matèria de signatura electrònica i que aquesta norma es mantingués en vigor durant gairebé 5 anys, va fer que legalment a Espanya l’e-signatura s’iniciés una mica a contrapeu.
En qualsevol cas, des del 20 de març de 2004 a Espanya la norma bàsica aplicable en matèria de signatura electrònica es la ja indicada Llei 59/2003, a nivell europeu la també comentada Directiva 1999/93/CE i a nivell autonòmic, concretament a l’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Decret 107/2006, de 15 de desembre. També és important destacar una altra norma a nivell estatal com és el Reial Decret 1553/2005, encarregada de regular com s’expedeix el document nacional d’identitat i els seus certificats de signatura electrònica, és a dir, l’e-DNI.
Sense oblidar que hi ha altres normes, tant estatals, europees com autonòmiques, relatives a aspectes concrets de la signatura electrónica, el seu ús i implantació, podríem dir que aquesta és la base legal en la matèria.
Dit això, quins aspectes legals es podrien destacar de la signatura electrònica? Aquí van alguns molt bàsics:
- Hi ha tres tipus: bàsica, avançada i reconeguda
- Només la signatura electrònica reconeguda té la mateixa eficàcia legal que la manuscrita
- Els certificats digitals reconeguts, que són els que permeten obtenir una signatura electrònica equivalent a la manuscrita, són proporcionats per la gran majoria de prestadors de serveis de certificació
- El certificats digitals reconeguts poden ser per a persona física (per ex. un autònom), per a persona física que representa o forma part d’una organització (per ex. un treballador d’una empresa) i per a persona jurídica (inclou l’opció dels segells electrònics per als ens públics)
- La signatura electrònica legalment afavoreix la seguretat jurídica (per ex. a l’hora de provar la realització d’una transacció electrònica) i ajuda a la prevenció contra el frau (per ex. per a reduir al mínim els mitjans de pagament no segurs)