Avui entrevistam na Mariona Luis, una dona amb gran experiència en el sector de l’R+D+I, actualment al capdavant d’Innobalears, consultoria especialitzada en gestió de la innovació. Mariona Luis Tomás és enginyera industrial i ha dedicat tota la seva carrera professional al sector de la consultoria, treballant en entorns internacionals i en l’administració pública abans d’establir-se, ara fa 14 anys com a consultora independent. Treballa per a empreses i entitats públiques i privades escrivint projectes d’R+D+i, definint estratègia empresarial cap a la innovació, desenvolupant projectes de política d’innovació i fent formació sobre innovació. Ha escrit, entre d’altres, el “Manual de Innovación para empresarios y directivos turísticos” i el manual “PIMEs en xarxa“, i està desenvolupant la tesi doctoral sobre innovació i rejoveniment en destinacions turístiques madures.
1. Com veus l’evolució de la demanda de la gestió de la innovació a les empreses de les Illes Balears en els darrers 20 anys? En què innovaven fa 20 anys i en què innoven ara? Al teu parer, quin és el paper de la tecnologia dins els processos d’innovació?
Vaig tornar a Mallorca, després d’haver fet consultoria internacional, l’any 2002, fa 17 anys. Vaig entrar com a responsable d’innovació del ParcBit per dur a terme el primer programa d’accions de promoció de la innovació, INNOBAL XXI. Fins aleshores, no hi havia hagut política d’innovació a Balears, i record que la primera convocatòria que vàrem fer per explicar els ajuts a la R+D+i que hi havia, hi varen assistir 4 ò 5 empreses.
Des d’aleshores, han canviat molt les coses. Ara hi ha moltes més empreses interessades en R+D+i, moltes empreses que en fan, d’innovació, de diferents sectors. En aquests 17 anys hem vist la incorporació de tècnics qualificats en empreses tradicionals, el canvi generacional, amb els fills amb formació superior, i l’increment del nivell formatiu dels directius i propietaris d’empreses. Ha arribat la consciència de que sense innovació no hi ha competitivitat, i en alguns sectors aquesta consciència s’ha generalitzat.
Fa 20 anys innovaven sobretot les empreses industrials a nivell de processos, i ara principalment s’innova en TIC, tecnologies de la informació i les comunicacions, que dins el marc de digitalització 4.0 estan transformant els processos de producció de gairebé tots els productes i serveis.
La tecnologia té i tendrà un paper molt important, però no és l’únic ni el principal element dels processos d’innovació: el principal element són les persones. Els que impulsen la innovació, els que accepten els canvis des del seu lloc de treball, els que transformen realment les empreses són les persones.
2. Com et vas decidir a muntar la teva pròpia empresa, quines dificultats et vas trobar, ha valgut la pena? Quins projectes destacats tens en marxa pel 2019?
Jo vaig muntar la meva empresa l’any 2005, volia disposar de tot el meu temps, manejar-lo a la meva manera. Amb aquests 14 anys de trajectòria puc dir que aquest objectiu s’ha complert, i que atrevir-me a emprendre va ser una decisió que me va obligar a desenvolupar molts recursos que tenia latents, no puc imaginar un escenari que hagués valgut més la pena.
Aconseguir entendre què volen els teus clients crec que és una dificultat comuna a qualsevol emprenedor, tu vas al mercat amb una proposta i el mercat te dóna una resposta, i has de ser capaç de respondre a aquesta demanda, quadrar els ingressos, treballar en equip,…
El 2019 voldria que fos l’any que acabi la meva tesi doctoral, i per això estam en converses amb l’Ajuntament de Calvià per fer un petit projecte d’innovació en turisme, en els subsectors de restauració, comerç i oci i esports. També m’agradaria impulsar la innovació en el sector primari, i estam identificant com podem finançar un diagnòstic que permeti promoure la innovació en aquest sector, especialment ara que els sectors industrials i de serveis ja han fet un gir cap a la innovació i la política de la Unió Europea promou la innovació en bioeconomia. El camp, l’aigua, l’aire són elements claus per la sostenibilitat dels territoris, voldria contribuir al seu desenvolupament i millora.
A part, per jo és fonamental compartir els aprenentatges, per això seguiré treballant en iniciatives de formació online, a distància i presencial, a universitats i escoles de negocis. Això és el que tenc previst pels pròxims mesos.
3. Ets autora del “Manual de innovación para empresarios y directivos turísticos”, ens en podries fer cinc cèntims? Quin paper juga la tecnologia en la innovació en turisme?
El Manual es va publicar l’any 2015 i planteja, en un format informal i amb molts d’exemples, com es pot organitzar la innovació en l’empresa turística. La innovació en turisme té un component planificat, que és el mateix que en sectors industrials, però també té un component vinculat al fet que la producció i consum del servei és simultani: el client forma part del procés de producció, pren decisions, s’involucra. Per això el Manual posa sobre la taula el concepte de Innovació Intuïtiva, que té a veure amb la creació de serveis personalitzats en cada interacció amb el client.
La tecnologia té molt a dir en turisme pel que té a veure amb innovació planificada (detectar idees que ens faran més competitius, prioritzar quina fem primer, transformar-la en un projecte, implantar el projecte i analitzar-ne els resultats), però la innovació intuïtiva va de persones amb persones, d’experiències, de serveis únics i irrepetibles, així que la intuïtiva en té molt poc, de tecnologia.
4. A Balears sempre parlam de la necessitat de diversificar l’economia per no estar només basada en el turisme, gràcies a l’economia del coneixement. Com veus l’evolució d’altres sectors emergents com biotecnologia, sector nàutic (economia blava), bioeconomia (economia verda), indústria 4.0… en el camp de la innovació?
Per la meva experiència, i respectant qui pugui tenir una opinió diferent, a Balears tot és turisme. Diversificam tenint l’estacionalitat i el turisme com a eix transversal de qualsevol iniciativa. Les empreses industrials tenen els seus pics de demanda en la temporada turística, el sector nàutic depèn de la imatge de Balears com a destinació turística (l’economia blava, l’estudi de l’economia que se’n deriva del mar, té una relació directa amb el nombre de persones que neden en les nostres costes), la bioeconomia ha de resoldre com es mantén el paisatge sense cobrir Balears de plàstic d’hivernacle hiperproductiu, i els que més estan invertint ara en indústria 4.0 són les empreses hoteleres internacionalitzades amb seu a Balears.
Jo crec que la diversificació de l’economia passa per capitalitzar el coneixement que tenim aprofitant aquest eix transversal turístic: som molt bons en moure persones, en gestionar aigua de piscines, en mantenir minifundis, en agricultura ecològica, en transport aeri en illes, en gestionar hospitals que multipliquen per 20 els seus pacients en temporada alta… Balears és una destinació turística de referència a nivell global, i diversificar és vendre el coneixement que tenim i generam sobre gestió de recursos en illes a altres illes, del Mediterrani i del món. Aquest coneixement és d’agricultura ecològica, per exemple, però derivat de la demanda creixent de fruita i verdura ecològica dels turistes, o dels estrangers residents.
5. També estàs col·laborant amb el clúster CliqIB en el seu pla estratègic, com va sorgir aquesta col·laboració? Quin paper creus que juguen els clústers en l’impuls de la recerca i la innovació?
Vàrem treballar en aquest projecte el darrer trimestre de l’any passat. CliQIB és un vertader clúster, aglutinador d’empreses, centres de coneixement i administració pública, com ho demostren projectes com AquaLab, la piscina científica que es farà pròximament a la UIB amb doblers de l’Impost d’impuls al turisme sostenible, en el qual hi participen els tres agents. Treballem amb CliQIB des de 2015, amb els plans estratègics i escrivint projectes d’investigació que presentam a diferents convocatòries públiques.
He estat observant els clústers des de la seva creació, i consider que juguen un paper fonamental en l’impuls de la recerca i la innovació. Crec que treballen a més llarg termini del que ens agradaria, sovint per causes alienes a ells, però que poc a poc van dinamitzant i articulant la triple hèlix de la innovació (empresa, centre de coneixement, administració pública) com no ho fa cap altre agent de la innovació.
Alguns clústers han tancat en els darrers anys, de vegades ofegats financerament pels terminis de finançament públic, però fins i tot els que han tancat crec que han tengut un sentit, han aportat a l’economia de Balears més del que es podria quantificar a priori.
6. Com et mantens al dia en la teva feina si la innovació està en procés continu de canvi? Estàs fent també la tesi doctoral sobre “Impulsors i indicadors d’innovació en turisme en una destinació rejuvenida, analitzant el cas Magaluf”, alguna conclusió que ens puguis avançar?
Una part significativa de la meva feina, que no imput als clients, és efectivament mantenir-me al dia. En general, llegesc el que se’m posa per davant, estic subscrita a diferents blogs que m’aporten i vaig aprenent de la innovació sobre el terreny a mesura que vaig fent projectes amb diferents empreses i institucions.
Fer la tesi m’ha obligat a fer un gir acadèmic a la meva forma de plantejar els projectes, i crec que hi ha guanyat, els projectes.
La tesi s’estructura en tres capítols, en el primer analitzam el cas de Magaluf i el seu rejoveniment més enllà del que diu la premsa. Les principals conclusions és que sí que s’ha rejovenit Magaluf, ho ha fet (entre d’altres) a través de la innovació en l’oferta, i el principal agent d’impuls del procés rejovenidor és l’hoteler, en particular Melia Hotels International. Ara estam fent el treball dels capítols 2 i 3, i volem saber quins són els impulsors i els indicadors d’innovació en el sector de la restauració i en l’oci i esports. S’ha estudiat àmpliament el tema dels impulsors i el dels indicadors en hotels, però no tant en altres subsectors turístics, i és en això que volem centrar l’atenció.
7. Quin perfil tenen els teus clients? Quines són les organitzacions més sensibilitzades en gestionar i planificar la innovació?
Els meus clients són centres de coneixement (universitats, escoles de negocis, centres tecnològics), empreses amb certa entitat, principalment PIMEs (de més de 20 treballadors, sovint basades en el coneixement) i administracions públiques (locals, regionals, nacionals i internacionals, com l’OMT).
L’Administració Pública està molt sensibilitzada en promoure la innovació en les seves empreses, perquè està demostrada la relació entre innovació i competitivitat en tots els sectors.
Les empreses me contracten quan tenen un projecte de contingut científic o tecnològic i volen escriure’l per presentar-lo a alguna convocatòria pública, o bé per fer una reflexió estratègica i girar la seva activitat cap a la innovació, per tant també estan molt sensibilitzades, les que me contracten.
Les universitats i escoles de negoci volen parlar d’innovació als seus alumnes, de manera pràctica, així que també es nota aquesta sensibilització.
8. Ets una dona STEM. Les empreses tecnològiques tenen dificultats per a trobar professionals a Balears, i encara és més difícil que siguin dones, per això hi ha iniciatives per a estimular les carreres STEM com l’11F Balears (Dia de la nena científica) o els tallers de Django Girls a Palma. Per què són necessàries aquest tipus d’activitats?
Jo som enginyera industrial. Quan estava estudiant la carrera, una de les meves maneres d’obtenir ingressos era visitant instituts i explicant la meva experiència del que volia dir fer industrials. Encara hi ha persones que quan me coneixen me comenten que no coneixen cap altra dona enginyera, i això me fa pensar que encara queda molt de camí per recórrer per excloure els judicis de gènere en determinats estudis. Imagin que un al·lot estudiant d’infermeria o de magisteri diria el mateix en sentit invers.
Les activitats de promoció de la dona en els estudis tradicionalment masculins són necessàries perquè necessitam feminitzar la societat, que les dones participem en la presa de decisions a tots els nivells, i els estudis són una manera de preparar-nos per a aquesta presa de decisions. Me consider feminista, encara me sorprèn l’empremta del patriarcat en coses com les figures dels semàfors (sempre masculines) o que es demani la signatura del pare en primer lloc en un imprès perquè el meu fill estudiï a Irlanda.
Crec que hi ha d’haver un canvi de punt de vista col·lectiu, i la roda està en marxa. Esper veure grans canvis en els pròxims anys… i no crec que tenguin molt de contingut tecnològic!
9. Què recomanaries a un/a jove/a que es vulgui dedicar al sector?
No som molt de recomanar, però si em preguntessin la meva experiència, diria que és bàsic tenir estudis tècnics, però el que realment valora el mercat és que sàpigues escriure correctament, estructurar el pensament, escoltar, arribar a acords, explicar allò que vols dir, que tenguis instint, que siguis puntual, que treballis bé en equip, … I tot això són elements que no s’estudien en les carreres tècniques!
10. Quines penses que són les tecnologies que estaran en auge al futur? Seran d’aplicació immediata o encara haurem d’esperar?
Jo crec que en els pròxims anys veurem canviar moltes coses, moltes més de les que hem vist en els darrers 20 anys. Emergiran noves tecnologies rupturistes, he de veure com se transformen les ciutats amb els sistemes de transport autònoms (els cotxes sense conductor), que seran molt més humanes i ningú tendrà cotxe propi. He de veure com es transforma el centre de la ciutat, passant a ser un mostrador del que comprarem per internet. He de veure com m’encerten el gust en la forma de vestir, en la forma de viatjar, en la música que escolt o en les persones que acab coneixent i respectant. He de veure la implantació de la renda universal, i com els robots i les aplicacions assumeixen una part molt significativa de la feina que no m’agrada fer.
Hi haurà tecnologies d’aplicació immediata i d’altres que haurem d’esperar, ens espera un futur ple de sorpreses!
11. Algun llibre i/o peli/sèrie que t’hagin inspirat a la teva feina?
La veritat és que la meva finestra d’atenció digital de pelis i sèries és molt petita, els meus interessos tenen més a veure amb la natura i les persones. Per dir-ne alguna, me va agradar molt Avatar, i Cloud Atlas, potser més pel futur que presenten que per inspiradores de la meva feina.
Llibres sí n’hi ha hagut més, clar: “Open Innovation”, “Educating intuition”, “Innovation to the core”, ”Manual de consultoria”, els manuals d’innovació d’Acció 10 i de Madri+d, els llibres de prospectiva de l’OPTI, les publicacions de COTEC, … I molts altres, que m’han ajudat a desenvolupar recursos que són fonamentals per a la feina que faig avui en dia, recursos emocionals i de relació amb persones, que com he comentat crec que són els del futur.