Benjamí Villoslada es Director General de Desarrollo Tecnológico del Gobierno de las Illes Balears. Dr. TIC quiere entrevistarlo no sólo por eso, sino también porque es un gran conocedor, usuario y divulgador de las TIC, por eso Dr. TIC le plantea hablar sobre la evolución de las TIC en el marco del programa TenTIC (Tendencias TIC de vanguardia).
Hace poco se publicó una entrevista a Benjamí en la revista digital Asinem donde habla de los temas que están divulgando en la sección TenTIC del blog del Dr. TIC: servicios urbanos digitales, relacionados con las smart cities, weareables, internet de las cosas, turismo de sol y datos, asistentes digitales, tecnología en la nube…
Creu que tot això seria possible sense unes connexions a Internet amb velocitats adequades? De quines velocitats estem parlant per poder dir que el futur ja és aquí, 30 Megabits o a partir d’1 Giga per segon?
El gigabit (1000 megabits per segon) és aquí mateix. L’ofereix una operadora a qualque barri de Barcelona i els tenen a Gurb, un llogaret devora Vic, perquè la fundació Guifi.net va ajudar a crear una infraestructura de fibra òptica que ara exploten algunes empreses privades. No és car; ofereixen els 1.000 megues (simètrics, això és, també de pujada) per devers 50 € al mes.
Podríem dir que el futur de l’alta velocitat comença als 1000 megues simètrics, però no tot és velocitat: necessitarem baixa latència. En alguns serveis, tindrà tanta importància (o més) que els megabits per segon.
En aquest article seu explica com seran els cotxes del futur, que conduiran sols. Creu que els veurem implantats a les Illes Balears aviat?
Primer seran tots elèctrics i tot seguit seran autònoms.
Els veurem amb tota seguretat. Sobre els elèctrics, algunes empreses han anunciat que en 10 anys tots els seus cotxes ho seran; és d’aquelles coses que no hi haurà qui les aturi. Els cotxes a base de combustibles fòssils ens semblaran quelcom molt antic i rudimentari; tant com avui els trens de gasoil.
Les Illes Balears són ideals pels cotxes elèctrics primer i autònoms després; encara som a temps d’anar per davant si posem prou endolls per a carregar-los.
Som un territori ideal perquè pots anar i tornar des de qualsevol punt sense aturades per carregar. El paisatge convida a no perdre’ns res perquè hem de conduir, perquè no cal carreteres més amples perquè els cotxes autònoms són més precisos i eficaços que els humans. Qualsevol turista –i resident- preferiria anar a Sa Calobra contemplant el fantàstic paisatge sense la preocupació de si ve algú de cara o no, si hi passen dos cotxes. Els cotxes autònoms es comuniquen entre sí i ho saben sempre. Poden calcular, en temps real, on es creuaran i saber si hi cabran o no; poden decidir aturar-se abans, on hi ha espai, en comptes de provocar un ensurt, un embús o –el pitjor- un accident. Els cotxes autònoms poden detectar ciclistes i vianants, prendre precaucions i avisar-los amb prou temps i distància.
Com creu que canviarà això el mercat de l’automoció i el sector del transport? Com s’hauran d’adaptar, per exemple les empreses de lloguer de cotxes, els hi passarà el mateix que les tendes de discos, que algunes van anar desapareixent? O els servirà per ser més competitius, igual que les empreses de logística?
No serà res nou, perquè els cotxes no han aturat de canviar-ho tot des de que van aparèixer. Cal no témer res, sinó veure-ho venir i adaptar-nos-hi. Els cotxes han portat moltíssims canvis al món que teníem abans que arribessin. La mobilitat motoritzada ha fet desaparèixer negocis i oficis, però n’han sorgit molts altres. Avui encara el cotxe és el principal botxí del petit comerç, perquè sovint és més fàcil aparcar a les grans superfícies. Però què passaria si el nostre cotxe ens deixés a la porta de la botiga de qualsevol carrer cèntric, per tot seguit partir per a trobar aparcament o fer serveis per algú altre? I passar-nos a recollir quan sortim de la botiga. El petit comerç podria tornar a agafar pes. Les grans superfícies tindrien un problema perquè l’aparcament ja no tindria tanta importància a l’hora d’atraure clients.
També podria ser que enviéssim el cotxe a recollir les compres que hem fet per internet. Això podria suposar un problema pels transportistes tal com treballen ara, portant-nos coses a casa des de lluny, però podria augmentar la quantitat de comerços locals a l’abast dels cotxes autònoms.
I si podem enviar un dron autònom en comptes del cotxe? Permetria que hi hagués més zones per a vianants, amb comerços, perquè ja no cal arribar-hi en cotxe per a recollir l’encàrrec que un dia vam comprar-hi, tot passejant.
En un article al seu blog parla d’implantar la intel·ligència artificial a l’administració electrònica. La veritat és que, tot i que la implantació de l’administració electrònica ha facilitat alguns tràmits als ciutadans, encara costa pensar que això sigui tan fàcil: per alguns tràmits encara s’ha de trucar a l’administració pública o s’hi ha d’anar en persona, i és difícil trobar l’interlocutor adequat quan no sap exactament què necessitam per gestionar un tràmit, que a vegades no sabem ni que existeix. Ara bé, si imaginam l’administració pública com un suprasistema, semblant al cervell global on cap funcionari té tota la informació ni tot el coneixement, aleshores sí que sembla que la intel·ligència artificial podria ser la solució. Per exemple, creu que veurem algun dia integrats en webs immobiliàries una API (interfície de programació d’aplicacions) que quan algú vulgui comprar una parcel·la t’informi de tots els tràmits que has de realitzar a cada nivell d’administració pública per a saber què hi pots construir, com donar d’alta els serveis (electricitat, aigua, gas, telecomunicacions), i el cost en taxes i imposts que et costarà tot (permisos, visats, registre, imposts, taxes,…) abans de decidir la compra?
Les API només són interoperabilitat entre el software, i serveixen per a fer que els diferents programes facin gestions entre sí, encara que estiguin a distància i siguin d’autors molt diferents. Si la informació dels tràmits estigués en API no serviria per a informar els humans, sinó altres programes.
En aquest cas, més que no pas una API, l’ideal seria un assistent digital que t’informi de tots els tràmits, taxes i impostos. Podries mostrar-li la foto de la parcel·la i dir, en veu alta, «què he de fer i pagar si la compro?» No és ciència ficció. Ja hi ha sistemes informàtics que ho fan. Només necessiten entrenament. Els assistents entenen el llenguatge escrit i de paraula, també les imatges. Poden analitzar fins i tot el to d’unes paraules o un rostre. Si quan llegeixes una cosa no l’entens, ells poden adonar-se’n i suggerir informació addicional.
Ens pot explicar algun avantatge que pot oferir la intel·ligència artificial aplicada dins l’administració pública al ciutadà amb un cas pràctic concret?
El tinc molt pensat, ho he explicat als representants d’empreses capdavanteres en intel·ligència artificial i tenen moltes ganes de posar-s’hi perquè troben que ho podríem encertar. El lloc és la Seu Electrònica. En comptes de ser un lloc que sembla complicat com ara, et demanaria «en què et puc ajudar?» Als productes informàtics, Apple diu «toca», Google diu «cerca» i el Govern ha de dir «demanau». Després de teclejar-ho (o dir-ho en veu alta) contestaria amb el tràmit, que hem d’omplir perquè immediatament comenci el procès dins l’Administració. Si el tràmit no existís (només hem pogut mecanitzar-ne la meitat des del 2008) aleshores l’assistent et demanaria que expliquessis la teva petició, i la part del ciutadà hauria acabat; també arrancaria el procès dins l’Administració. Aquí és quan intervé la part més important d’aquest projecte d’intel·ligència artificial: llegiria el teu escrit per a saber el departament on l’ha d’enviar. Per a saber-ho caldria un entrenament previ que cal fer abans de presentar el servei. Si l’assistent digital s’equivoqués, cercaria –aprenent alhora-fins trobar qui ho pogués tramitar. El funcionari contestaria amb una solució o una negativa, exposant els motius, i deixant un termini pel recurs.
Fins aquí la primera fase del projecte. És un petit avanç, però el ciutadà encara no està tant ben servit com voldria, car pot rebre prou negatives i haver de fer massa recursos. Perquè amb el temps no passi, cal una segona fase per a la intel·ligència artificial:
La segona fase consisteix en que l’assistent llegeixi les respostes dels funcionaris, i n’aprengui. Quan algú arranqui un tràmit, li pot dir: «si al·legues això no t’anirà bé» o «et falta donar més detalls sobre tal»; en definitiva, podrà suggerir sortides segons el que hagi vist llegint les respostes dels funcionaris a ciutadans a qui el tràmit els hi va sortir bé.
Amb el temps, a base de llegir molts tràmits, podrà arribar a dir-te tot el que abans esmentaves pel cas de comprar una parcel·la. Ho trobo fascinant.
Creu que facilitaria les relacions amb els ciutadans? Significaria això que els ciutadans ja no necessitarien tant els intermediaris (gestories,advocats, assessors fiscals…) per passar comptes amb l’administració perquè simplificaria els tràmits i serien més entenedors pels ciutadans? Canviaria el mercat laboral creat entorn a les gestories i els assessors fiscals? O els serviria per ser més competitius si s’adapten?
El canviaria profundament. No és res nou: fa 100 anys el 80% de la població tenia negocis al camp, però em van explicar que, un parell d’anys enrere, el cens de pagesos de les Illes Balears era devers 300 persones; avui potser són menys.
Quan un canvi així arriba, hi ha gent que demana lleis que ho aturin, volen proteccions forçades i prohibicions. No ho trobo intel·ligent perquè no ho aturarem pas; just aconseguirem endarrerir-ho un temps. Mentre, a d’altres llocs s’hauran espavil·lat i estaran més adaptats al canvi social que nosaltres.
Malauradament aquesta fins ara ha estat la nostra història quant a tecnologia. Perquè no es repeteixi n’hem de ser conscients; hi haurà canvis econòmics i socials molt grans. La responsabilitat del Govern és posar recursos perquè aquest cop no ens agafi massa tard.
Darrerament estam llegint molts d’articles vaticinant que els robots substituiran les persones en molts de treballs actuals. També hem vist per revistes digitals la robotització dels hotels, per exemple, a recepcionistes substituïts per robots. Creu que a les Illes Balears veurem en breu hotels robotitzats? Com afectaria això al mercat laboral turístic?
Estic segur que n’hi haurà. Què va passar amb els ascensoristes dels hotels? N’hi havia tants com ara recepcionistes: un per ascensor. 30 anys enrere les recepcions eren el triple de grans –com a mínim- perquè es feia tot a mà. Van arribar els ordinadors, i avui a un hotel necessiten tants recepcionistes com ascensoristes 100 anys enrere. Ens hi hem adaptat, i tornarà a passar amb els robots fent de recepcionistes.
Quines altres noves aplicacions de la robòtica pensa que veurem aviat?
Qualsevol feina que tingui una estructura i rutina acabarà robotitzada. Pels humans ens quedarà la part desestructurada i creativa de les feines.
Passarà en poc temps perquè la intel·ligència artificial està millorant molt ràpid. No sempre són màquines, n’hi ha molts que són software al núvol en forma d’API que es pot pagar per ús.
Els robots poden ser molts; depèn de les necessitats i imaginació de cadascú. Per exemple, l’assistent d’un curs per internet del Georgia Institute of Technology. Nom Jill Watson i, el primer any, els 300 alumnes només van pensar que era eficient perquè responia molt ràpid. La van fer perquè els 9 assistents passaven massa temps, i avorrit, contestant preguntes rutinàries. Cada semestre podien circular fins a 10,000 missatges. Van decidir que ho fes el robot, la Jill, i així ells es podien dedicar a qüestions més complexes. Per aconseguir-ho, van crear la Jill amb el servei IBM Watson. L’entrenaren fent-li llegir 40.000 preguntes i respostes. Van fer que contestés només les que almanco tenia un 97% de seguretat en poder respondre. Al final de l’experiència, va respondre un 40% de les preguntes dels alumnes.
Ens queda clar que moltes de les feines que avui en dia realitzen les persones, siguin mecàniques o de pensament, seran substituïdes per robots? Quines feines quedaran per les persones? O potser això generarà altres tipus de llocs de feina?
(crec que està respost 🙂
Un altre tema tendència és el «Big Data». L’administració pública és una gran generadora de dades públiques. Però segueix havent-hi algunes dades públiques que no són accessibles als ciutadans? Per què?
Publicar dades en condicions no és tant fàcil com sembla. Abans de la publicació hi ha les dues feines més grans: diagnòstic i preparació.
El diagnòstic és per a determinar quines dades són útils pels ciutadans i la indústria; oferir dades perquè sí només és generar soroll.
Un cop s’ha trobat la necessitat, aleshores cal preparar-les: identificar els llocs on són, normalitzar-les i automatitzar el procès de recollida i publicació de les dades.
En el moment de la preparació sorgeixen problemes nous que no teníem abans d’oferir les dades obertes. Per exemple, les adreces postals ens funcionaven per a fer-hi arribar correspondència –que era tot el que s’havia fet fins aleshores– però no a l’hora d’oferir dades obertes: El mateix carrer pot estar escrit de quatre formes diferents, cosa que significaria quatre dades sobre quatre carrers en comptes d’un.
L’agrupació de les dades fa que calgui molta preparació prèvia. Potser aviat ens podrà ajudar la intel·ligència artificial perquè incorpora un component cognitiu que fins ara estava reservat als humans per aconseguir la normalització de les dades.
La publicació és molt més fàcil perquè ja hi ha eines especialitzades. En aquest moment estem preparant un plec de prescripcions tècniques per a comprar l’eina de publicació. Servirà per a publicar la primera cosa de la qual n’hem fet diagnosi i tenim prou ben preparades, perquè sempre han estat una cosa molt seriosa: els pressupostos del Govern de les Illes Balears.
Per exemple, si som una empresa que vull obrir una cadena de chiquiparcs o alguna cosa semblant, i necessit fer un estudi de mercat, vull saber quantes escoles hi ha a les Illes Balears, on estan situades, i quants d’alumnes i professors tenen per curs, què he de fer? És automàtic obtenir una informació tan concreta i sistematitzada de l’administració pública? I en el futur? Com?
Ho serà. Es podrà fer mitjançant APIs, per a poder mecanitzar el procés amb dades que canvien constantment –no és el cas de les escoles–, però també visitant planes webs per a llegir la informació ben maquetada.
Pensau que l’ Internet de les coses serà una realitat en breu i quines implicacions té per l’administració pública? Per exemple, en el tema de les Smartcities.
L’Administració ha de crear infraestructures per a fer possible l’IoT. De la mateixa manera que tenim una xarxa corporativa per a connectar els centres públics per internet i telefonia, també hem de poder connectar tots els elements de l’internet de les coses, que bàsicament són uns aparells que recullen dades i altres que executen ordres.
La xarxa corporativa ha de funcionar sense fils, per ones, i consumir poca energia per tal de no haver de menester xarxa elèctrica addicional ni canviar sovint les bateries dels aparells. També ha de ser segura perquè ningú pugui interferir les funcions de seguretat de l’IoT. Per exemple, un sensor darrere la tapadora d’una claveguera per a saber si algú l’ha obert.
Com en el cas del Big Data, primer cal una diagnosi. En IoT hi ha moltes funcions, però no sempre aporten coses útils que abans no podíem tenir. Existeixen moltes solucions per mobilitat, afavorir la sostenibilitat, seguretat i ciència. Imaginem que els espais naturals i parcs públics estan sensoritzats per informar els científics, per a prevenció d’incendis i contaminació, però també per a dir-nos quan hi podem anar si no el volem malmetre. Quan hi ha perill, dispositius poden tancar els accessos amb barreres i avisar, perquè aplicacions per mòbils ens avisin que no importa ens hi atraquem, perquè estarà tancat.
I la Impressió 3D, podria facilitar les coses en la sanitat (pròtesis…), edificis…, per exemple?
La impressió 3D és la revolució més gran junt a la intel·ligència artificial. Fins ara dèiem que allò que pots veure, sentir i dir, ho pots digitalitzar i publicar a internet. Amb la impressió 3D hi podrem afegir «allò que podem tocar». Cada dia serà més fàcil digitalitzar qualsevol objecte, publicar-lo a internet i que tothom pugui imprimir la seva còpia.
Després dels músics, actors i escriptors, el dels dissenyadors serà el següent col·lectiu professional que es lamentarà de la ‘pirateria’.
Els comerços que venen qualsevol cosa que es pugui imprimir -i ja ho són fins i tot els òrgans del cos-hauran de repensar el seu negoci. Per exemple, una multinacional de mobles i decoració coneguda pel seu extens catàleg. Potser, en manco de 20 anys, haurà de reconvertir el seu espai en un centre d’impressió i emmagatzematge de matèries primeres en comptes de mobles en caixes sense aire –dels quals avui presumeix. Sils de cel·lulosa, ceràmica, vidre, metall, polímers… Podrem encarregar la Billy amb les mides exactes del lloc on la volem posar –i enviar el cotxe autònom a recollir-la, mentre fem coses més interessants que no pas coa després d’escannejar un codi de barres.
Què hem d’estudiar o quines competències hem d’adquirir per ser útils pel mercat laboral amb vistes a aquestes noves tendències?
Hem de tenir molta curiositat, esmolar el pensament lateral.
Cal esquivar qualsevol formació sobre productes específics d’una empresa; al 2016 no existeix més de la meitat de les empreses que eren a la llista Fortune 500 de l’any 2000. La majoria ha tancat per inadaptació a la tecnologia digital. El que ha passat del 2000 al 2016 no és res en comparació amb el que passarà els pròxims 16 anys. No perdeu temps aprenent res que us pugui arrossegar amb els que no sobreviuran.
Si som emprenedors, quin tipus d’empreses hauríem de crear mirant a les noves tendències tecnològiques?
Qualsevol projecte innovador cal que tengui en compte la intel·ligència artificial, els dispositius més enllà de les pantalles (veu, entorn) i el nigul com a centre de procés i emmagatzematge.
Ens podria recomanar alguna pel·lícula que ens ajudi a comprendre totes aquestes tecnologies que s’estan convertint en realitat ?
Her és la darrera. Recordo que en veure-la pensava «és això tot el que havies imaginat sobre el reconeixement de veu i la intel·ligència artificial de l’assistent personal». Bé, tret d’alguns elements necessaris per la posada en escena, com ara l’auricular excessiu i la pantalla i càmera limitada a un mòbil.
També puc recomanar una sèrie: Black Mirror.
Ens podria recomanar un llibre relacionat amb l’aplicació d’aquestes tecnologies per part de l’administració pública?
No, perquè l’administració pública està massa enrere encara. Hi ha tant per a fer, que imagino que els que haurien d’escriure estant molt ocupats amb els canvis.
En puc recomanar un per animar a la societat, perquè els canvis tecnològics que arriben ens poden portar cap a l’abundància. Nom «Abundance: The Future Is Better Than You Think». L’ha escrit Peter Diamandis, que sovint parla de ‘la singularitat’. Recomano llegir sobre ‘singularitat’, un moment que diuen que és a prop i després del qual res no serà igual. Per a il·lustrar-ho, imagineu que mostreu un smartphone a un Romà del segle I DC. De cop seria davant quelcom que mai no hauria imaginat –ni ell ni ningú altre del seu temps. El mòbil seria un cas de ‘singularitat’ per a ell, Diamandis –i afegitons- diuen que som a les portes de quelcom semblant per a tots nosaltres. El ‘clic’ que ho provocarà pot ser un avanç tecnològic important en qualsevol de les coses que hem esmentat al llarg de l’entrevista i alguna més, com ara la genètica o l’energia.