En el marco de nuestro proyecto Ten TIC, tendencias de futuro en las TIC, realizamos una serie de entrevistas a expertos de cada una de estas tendencias tecnológicas destacadas con el objetivo de darlas a conocer y ver cómo nos afectarán a nuestro día a día.
Esta entrevista es la mejor manera de anunciar la última entrega de nuestro ciclo de películas #CineTIC con la sesión en que proyectaremos la peli Ex-Machina. Estamos encantados de contar con Nico Falanti, profesor, autor, guionista, amante de las letras y de la ciencia, que será nuestro experto invitado para ofrecernos su reflexión sobre cómo el cine puede acercar las tecnologías de vanguardia al público. Anotad en vuestras agendas, el próximo martes 22 de noviembre tenemos una cita a las 11:00h en el Cineciutat!
1– ¿De dónde viene tu pasión por la ciencia Ficción y el propósito de tu podcast «La Guarida del Friki«?
Recuerdo tener a la Ciencia Ficción como una de mis grandes pasiones desde muy temprana edad. El meu primer apropament al gènere va ser gràcies a una autora no gaire recordada avui en dia però sens dubte inoblidable de la meva infància anomenada Eleanor Cameron, la saga de la qual «El Planeta dels Fongs» em va marcar per la seva barreja perfecta de viatges espacials, planetes replets de fongs, moltes aventures i tot amb dos nens com a protagonistes! Després el cinema, com no, ajudaria a cimentar aquesta passió amb títols com Star Wars, E.T., El vol del navegant, i una especial predilecció per aquella ciència ficció «de quincalla» conjuminada sobretot pel meu estimat Roger Corman. L’adolescència em va trobar de ple en els còmics, on les referències a Enki Bilal amb «La Fira dels Immortals», H. G. Oesterheld amb «El Eternauta», Juan Giménez «La Casta dels Metabarones, Ciutat» omplien les meves estones de lectura. Ja de major, arribarien per mai anar-se’n Isaac Asimov, Philip K. Dick, Ursula K. LeGuin, William Gibson i tants altres.
«La Guarida del Friki» neix primerament com a Podcast de la mà de dos grans amics, Mateu Balaguer i Mickie Summers; és amb la meva incorporació que donem el salt a la ràdio, i el nostre objectiu és tractar d’omplir un buit que -creiem- fa falta en les «ones»; un espai on parlar del món friki en general, desgranant i ressenyant còmics, sèries, pel·lícules i videojocs. Tot com sempre amb molt sentit de l’humor, bon rotllo i dirigit al públic en general.
2– Quin és el paper del cinema de Ciència Ficció en relació amb la divulgació tecnològica i científica?
La literatura primerament i el cinema després han complert, al meu entendre, doble funció pel que fa als avanços tecnològics i la seva divulgació.
El primer és l’anticipació. Al segle XIX, un gran escriptor anomenat Jules Verne es permetia, gràcies a una imaginació desbordant, viatjar en coet a la lluna, recórrer els oceans a bord d’un submarí, anar fins al centre de la Terra a través de l’interior d’un volcà, fets tots, que, encara que dins d’un gènere de «ficció», acabarien succeïnt en la vida real i que amb l’arribada del cinema i l’impacte de la imatge acabarien reforçant aquesta sensació que «allò que veig o llegeixo potser demà pugui ser realitat».
I aquí arriba la segona funció, que és la inspiració. M’imagino a molts dels grans científics d’avui dia «al·lucinant» de petits amb pel·lícules com «Frankenstein» i preguntant-se si realment es podria ressucitar un ésser humà, veient «La màquina del Temps» i calculant les possibilitats d’un viatge anys endavant o enrere, o l’«Star Trek» sesentera i volent ser astronautes per a un dia, qui sap, ser els primers en un vol interplanetari d’anys de durada.
El poder-sobretot del cinema- té aquest impacte. Hi ha estudis d’eminents científics que es pregunten si un futur a l’estil «Terminator» o «Matrix» podria ser factible, i què començar a fer per evitar-ho o no… «ExMachina», la pel·lícula de la qual parlaré el 22 de novembre, compleix aquesta «doble funció» a la perfecció. Ens anticipa un possible -i potser probable- futur on la Intel·ligència Artificial és una realitat, i potser «inspira» a un al·lot o una al·lota jove avui, i es transforma en un geni de la robòtica de demà. Qui sap.
3– Com a escriptor i guionista, de quina manera la ciència i/o la tecnologia t’inspiren?
He de reconèixer que les meves grans inspiracions a l’hora d’escriure estan molt allunyades de fonts científiques o tecnològiques; sempre he estat més admirador del «realisme màgic» iberoamericà que de la Ciència Ficció més clàssica. No obstant això, a la sèrie de llibres que em trobo escrivint «de ràpida publicació» abundaran l’aventura, els viatges espacials, la tecnologia impossible, els planetes habitats i els joves com a protagonistes. Tot amb molt «gust dels vuitanta». Estigueu atents!
4-Quins són els teus webs i blogs de referència per seguir els avanços científics i novetats de la ciència ficció en matèria tecnològica? I quines són les teves fonts d’informació dels avanços tecnològics que després pots incorporar en els teus guions de ciència ficció?
He de reconèixer-una vegada més-que poques vegades em regeixo per un patró «realista» a l’hora d’escriure. Prefereixo deixar-me portar més, molt més, per la Ciència Ficció impossible més típica de l’«Space Òpera» que d’escriptors com Michael Crichton. Així i tot, pàgines molt interessants, i a les quals faig un cop d’ull cada dia, són Genbeta.com, agenciasinc.es, investigacionyciencia.es, xataka.com (i la seva germana xatakaciencia.com), omicrono.com, i si voleu donar-li un aspecte més filosòfic a l’assumpte, jotdown.es (web cultural de referència) on hi ha articles dedicats a la Ciència Ficció que són molt bons.
5– Els robots estan cada vegada més presents, encara que només pensem en els humanoides del cinema de ciència ficció. De quina manera el que es presenta a Ex-machina podria arribar a ser real? En quin termini? Creus que en alguns casos s’està demostrant que les tecnologies que apareixen en les pel·lícules són menys ficció del que semblava i ja són reals?
Avui dia, per agafar l’exemple més proper, els mòbils «espanten». S’han convertit en el més semblant que tenim a robots intel·ligents, i és que, de fet, les nostres vides ja arriben a girar entorn a ells: ens desperten, ens mantenen «actius socialment», cada dia els agreguem més i més funcions. «Ex Machina» va un pas més enllà, i ens presenta a un «ésser» amb (potser) consciència. I aquí està la clau. Arribarem un dia a tenir un mòbil a les mans que pensi per si mateix? Que sigui capaç de mantenir una conversa fluïda i amb opinions pròpies? Sincerament crec que no, almenys en el futur proper. Ens falta arribar a generar tal complexitat en un sistema electrònic per a que «desperti», que crec que això, de moment, segueix sent camp de la Ciència Ficció. Almenys en allò que a consciència es refereix. La resta (com l’asiàtica-robot que fa les vegades de «mucama» a la pel·lícula, que només compleix ordres) sí sembla probable que succeeïxi en un termini relativament més curt.
6– Quins són els avenços en Intel·ligència artificial i les seves aplicacions més espectaculars que has vist aquests últims anys?
Encara que hi ha avenços significatius (com el fet que ara s’està experimentant amb programari que manté converses i va «aprenent» sobre la marxa), la veritat és que per arribar a un robot com Ava d’ «Ex Machina» falta bastant. Sí és més probable que pugui estudiar-se una IA enfocada en la productivitat i en fer-nos la vida més fàcil, i de fet, les grans inversions monetàries van en aquest sentit; de tota manera és difícil predir què passarà amb la robòtica i la IA en els propers anys. Observar que ja ni tan sols la ficció-tant literatura com cinema-s’animen a anar més enllà d’un futur proper que en sigui irrecognoscible; tant ha canviat la societat en poc més de dues dècades, que resulta impossible imaginar com evolucionarem d’aquí en endavant.
7– Penses que la robòtica pot arribar a suplir funcions fins ara reservades als humans?
De fet, ja ho està fent, així que, imagino, això només suposarà una altra «revolució industrial» i un important revulsiu de cara al mercat laboral dels propers anys. Encara que, repeteixo, sempre més enfocat en la productivitat més que en Androids o Ginoides tipus Ava.
9- Com veus el mercat laboral del futur amb tanta automatització de processos? Serà beneficiós per a les empreses? Es crearan nous llocs de treball, especialistes en robòtica, per exemple…?
Les grans empreses sempre veuran més beneficiós allò que els costi menys diners. Si un robot només els costa la fabricació i manteniment, i té una vida útil de molts anys eximeix de baixes laborals o conflictes sindicals, per què no han d’ apostar per això? En un futur no gaire llunyà caldrà assumir que la majoria del mercat laboral serà substituïda per robots o IA. Què farem llavors? Sorgiran noves oportunitats de treball amb el pas dels anys; de fet, segons el departament de treball dels Estats Units, un 65% dels treballs existents d’aquí a 10 anys són desconeguts a l’actualitat. I a més, hi haurà coses que un robot per molt bo que sigui mai no podrà fer .
9 -Què aconsellaries que estudiï a un jove que es vulgui dedicar a la robòtica?
Seria mal conseller a l’hora de dir-li a un jove què estudiar avui en dia per dedicar-se a la robòtica; sí que em permetria recomanar-li que llegeixi molt. Tota classe de llibres. Que desenvolupi la seva imaginació i expandeixi la seva part creativa; això sí que sens dubte serà clau per al dia de demà. I no només pel seu treball.
10 – Ens pots recomanar una pel·lícula que t’hagi inspirat en el teu treball?
«Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Naus d’atac en flames més enllà d’Orió. He vist Raigs-C brillar a la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps… com a llàgrimes en la pluja. És hora de morir.» (Roy Batty)
Sens dubte, a l’hora de parlar de robots amb consciència i por a la mort, la gran Obra Mestra és Blade Runner (1982). Pel·lícula atemporal on les hagi, plagada de simbolismes i amb un missatge potent a dia d’avui: la por a morir ens afecta a tots, i causa especial impacte quan és una màquina qui ens ho diu.
11– Ens pots recomanar un llibre que t’hagi inspirat en la teva feina?
De llibres poca cosa he llegit que resulti actual: Isaac Asimov o Ray Bradbury van escriure les seves millors obres fa molt ja, i potser avui semblen quelcom desfasades. Si se’m permet, en canvi, recomanaré «Space Òpera» repleta de robots futuristes, naus espacials i misticisme filosòfic, i és un còmic: «La Casta dels Metabarones», d’Alejandro Jodorowsky i Juan Giménez. Gaudireu moltíssim amb la seva història i sobretot amb el seu dibuix, que és senzillament meravellós.
I recordeu: Llegiu molts llibres. Mireu molt de cinema. Això us mantindrà creatius sempre.