En el marco de la jornada Women Techmaker´17 de Menorca y del Día Internacional de la Mujer, queremos dar protagonismo a una de las ponentes que participa, Camila Pérez.
– ¿A que te dedicas?
Mi nombre es Camila Pérez y soy estudiante de último curso de Ingeniería Informática en la UIB. Actualmente estoy realizando mi trabajo de fin de grado (TFG) y trabajo en una empresa del Parc Bit (XML TravelGate). Mi TFG forma parte del grupo de investigación OCDS-CUD2016/13 “Diseño de experiencias interactivas dirigidas al bienestar de personas con necesidades especiales” , y trata sobre desarrollar un juego serio (diferenciado del concepto de juego conocido normalmente debido al objetivo final que persigue: Conseguir que el usuario adquiera un conocimiento o habilidad determinada de una forma entretenida). El objetivo de este sistema interactivo es que ayude a desarrollar la capacidad perceptiva del ritmo a niños con discapacidades auditivas. A través de una historia ficticia el jugador deberá pasar por diferentes niveles que pondrán en entrenamiento el manejo del ritmo y que harán conseguir los objetivos del videojuego, siempre teniendo en cuenta la motivación, el desafío que ofrecen, la historia del juego y la percepción del progreso mediante niveles o puntuaciones.
– Què et va impulsar a estudiar una carrera tecnològica?
Sempre he sentit atracció per les matemàtiques i la tecnologia i quan em va tocar escollir quin camí seguir en el batxiller, vaig escollir la branca tecnològica, a partir d’aquí em vaig adonar que el que feia m’agradava i que l’àmbit tecnològic es podia estendre a moltes altres ciències: medicina, educació, entreteniment …
– Durant la teva formació superior, notares diferències entre companyes que feien carreres d’Humanitats i d’Enginyeria?
És clar!! A la meva classe érem només quatre al·lotes. Però a part d’això, no hi ha cap diferència entre al·lotes que estudien una cosa o una altra.
– Quan vas entrar al món laboral, de qui vas rebre més suport?
Vaig rebre suport per part de família i amics. Sí que és veritat que en aquest tipus de treballs és estrany veure una nina perquè som molt poques, però en el meu cas em van tractar molt bé i com a un més.
– Quina avantatge té la teva professió?
A més de la gran oferta de llocs de treball relacionats amb la informàtica, l’avantatge principal que veig és que hi ha molts camps dins d’ella i que no tens perquè estancar-te en un i pots anar canviant si així ho desitges.
– La formació continuada és fonamental per adaptar-se a un sector que està en creixement constant i de forma vertiginosa, quina seria la propera formació que t’agradaria rebre? I, com veus l’evolució de la teva carrera durant els propers 10 anys?
En l’àmbit de la informàtica és obligació adaptar-se contínuament, perquè les eines canvien i els sistemes que es desenvolupen també.
– S´ha posat l´any 2020 com a horitzó pels propers grans canvis tecnològics, i només falten 3 anys, quins canvis creus que afectaran més a la nostra forma de viure?
– La informació i la capacitat d’obtenir i arribar a aquestes dades. És sorprenent com amb un dispositiu mòbil pots trobar resultats immediats o comunicar-te amb una persona que visqui a l’altra banda del món. Crec a més que es poden realitzar sistemes que canviïn totalment la vida de persones amb alguna discapacitat com la pèrdua de visió o mobilitat.
– Quina app i/o web consideres imprescindible i quina ens recomanaries?
N’hi ha moltes i molt diferents entre elles! Potser per a l’entreteniment i veure sèries Netflix, per crear notes i organitzar-se les idees Google Keep, per a lectors recomanaria Aldiko …
– Alguna vegada has patit l’etiqueta de «Friki»?
Crec que aquesta paraula està actualment tan interioritzada en la societat que ja no té el mateix significat que tenia abans … Ara pots ser un friki dels videojocs, un friki d’una sèrie, d’un llibre … Així que sí, segur que també som una friki.
– Creus que en el 2017 encara és necessari celebrar el dia mundial de la Dona? Per quin motiu?
Mentre no hi hagi igualtat sí, i això és una tema que ens afecta a tots, tant dones com homes. No es tracta de destacar un sobre l’altre, o d’odiar a un o a l’altre, es tracta de que siguem iguals, socialment, políticament, econòmicament … Espero que arribi un dia en què celebrem aquesta igualtat.