La tercera conversación de nuestro Ciclo #IBTalks’17 impulsado por la Direccióm General de Innovación e Investigación , en colaboración con Turistec reunió un numeroso público que tuvo ocasión de participar en un animado debate de 2 horas que se hicieron cortas. La cuestión era como las nuevas tecnologías y la movilidad cambian las reglas de juego en el sector turístico, como se combina esto con la sostenibilidad y cuál es el papel de Baleares en la innovación turística mundial. Pero también se habló de competitividad, innovación, conocimiento, financiación, recursos humanos, formación, globalización y deslocalización, internet de las cosas y robótica, entre otros temas.
Els ponents van esser:
- Javier Pérez, CEO de Customia: Com crear una startup de turisme.
- Peio Oiz, Director d’Innovació de Mark Site: De la www a l’Smart Island.
- Jaume Monserrat, CEO de Dingus i president de Turistec.
- Moderador: José Alberto Terrasa, Product & Innovation Director de Quonext Turismo i vicepresident d’innovació de Turistec.
Pere Fuster, gerent de la Fundació BIT va donar la benvinguda als assistents en aquest acte emmarcat dins la celebració dels 15 anys del Parc BIT i va remarcar la necessitat que el coneixement generat en aquest entorn es transfereixi a la societat balear.
Jaume Montserrat, com a president del cluster Turistec, que enguany celebra els seus 10 anys i va ser el primer cluster de Balears, va explicar que després de la crisi econòmica van haver de fer un replantajament,va costar juntar empreses competidores, la seva tasca és concentrar el coneixement, ja que cada empresa té coneixements diferenciats. Però s’ha aconseguit amb aquests anys crear un ecosistema no només tecnològic, que s’ha sabut adaptar a l’entorn, on empreses posen damunt la taula les seves necessitats d’oferta i demanada amb un plantejament heterogeni, amb socis internacionals. Avui en dia la tecnologia és l’epicentre de la competitivitat de qualsevol negoci i el repte de totes les empreses, ja que el marketing i les xarxes socials han canviat les estratègies dels negocis. El món turístic ha crescut tant que si no compartim el nostre coneixement i les nostres estratègies, per molts recursos que tenguis, és impossible fer front a la demanda del mercat, no ho podem fer tots i deixar de ser competitius. Ja no més autarquia, sinó una nova competitivitat a través de clusters, networking i competidors units per projectes. Tant de bo arribi a funcionar la triple hèlix però encara no és així, als clústers fem feina perquè creiem en la unió per ser més competitius, però no només ho han de ser les empreses, també el territori i els stakeholders. Turistec vol convèncer d’aquest plantejament estratègic de tots junts. Però si a Balears seguim amb sous baixos i costs alts per les empreses no els queda més remei que anar-se’n a fora. Turistec hagués estat més fàcil tancar-lo, però vam seguir perquè hi creiem i no funcionam amb subvencions.
Jaume Montserrat, com a CEO de Dingus explicà que la gran innovació d’aquesta empresa més que la tecnologia va va ser el model de negoci, la forma del producte: una plataforma per integrar processos de gestió hotelera B2B però amb el pagament per servei. Quan van començar fa 14 anys això quasi no es feia i es va fer així, sent disruptius, per la necessitat de ser més competitius, apostant ja pel cloud computing, la metodologia agile. I sempre analitzant la cadena de valor del sector turístic Ara tenim més de 1000 clients.
El turisme pot ser la industria amb creixement sostingut més gran, és una demanda social, i la seva matèria prima són les persones. I són elles qui empren la mobilitat amb la tecnologia, els nous sistemes de pagament, la digitalització… i per això estan canviant la cadena de valor del turisme. Per això sempre s’ha d’analitzar i revisar on estàs com empresa dins aquesta cadena valor. Aquí el fracàs empresarial no està ben vist, mentre que a EEUU si un emprenedor no ha fracassat 3 vegades es considera que ha après de l’exepriència, el fràcas és mostra de fortalesa.
L’associacionisme a Balears és difícil, però necessari. Ara ja aconseguim ser capaços de cooperar amb els clusters. Però encara falta mecenatge i no tenim cultura empresarial per fer anàlisis capital-risc acurats, falta formació, ja des de les universitats, és difícil trobar el finançament. Per afrontar tot això cal disrupció mental i la tecnologia és l’excusa. Davant la manca de gent formada i amb experiència a Balears, a Dingus vam apostar per la formació interna del personal, valoram crear un projecte d’empresa atractiu connectant treballador-empresa i que siguin persones amb esperit de superació i «espavilats». Ho mesuram amb l’ índex PEI selfcontent.
La tecnologia sempre necessita temps per adaptació a les empreses, i dóna la capacitat de decisió als hostes entre més tracte personal o més a través de la tecnologia. Internet de les coses ja és aquí, el 65% de les interaccions es fa entre màquines i no entre humans. Però això no és negatiu, la tecnologia mai no ha baixat el nivell dels serveis turístics.
Territori i sostenibilitat han de ser demostrables als clients, que ja ho demanden, necessitam que venguin turistes, no sobreprotecció en nom de la sostenibilitat. L’hoteler mallorquí si és innovador, però només innovarà si veu que allò aporta valor i ROI al seu producte. El repte ho tenim les empreses de tecnologia en saber generar més vendes i més valor.
José Alberto Terrrasa, moderador.
La tecnologia ha evolucionat tant que ara ja té un component social més important que mai. Internet ha estat una revolució en les nostres vides, però la mobilitat ho està sent encara més. El viatger ha canviat i té la capacitat de fer-se sentir més que mai. Al 2020 els viatgers aniran als hotels amb fins a 9 Ips diferents (ordinador, tablet, smartphone…) està previst que aquesta xifra es multipliqui per 5 els propers anys amb l’internet de les coses, present per tot. La tecnologia canvia la forma de mouren’s interactuar, comunicar-se entre personal hotel/hostes. La comunicació analògica d’anar a recepció es difuminarà. També s’està produint la incorporació del turista als processos de negoci dels hotels, cada vegada n’és més actor, segons un estudi de Turistec. Vol dir això que als hotels també l’hoste substituirà les tasques del recepcionista? Els hotels s’estan preparant per a aquests canvis poc a poc, la tecnologia s’avança i els canvis en els processos són més lents. Tot el que es considerava futur ja és aquí: robòtica, internet de les coses, xatbots, reconeixement veu , però, tot això ajudarà a la sostenibilitat del turisme? En turisme la qualitat dels serveis són les persones, no sempre ho fan tot les màquines. Cal reinventar-se per subsistir.
Peio Oiz, Marksite.
El gran valor de Mallorca és la creativitat. Quan vaig arribar aquí des del País Basc vaig veure que el Parc BIT era el lloc idoni per concentrar la innovació, tenia molt de potencial. Venia de dedicar-me de transformar B2Bs i muntar webs i vaig passar a ser el director del Centre d’innovació de Microsoft per canviar el model productiu de les empreses. S’ha de cooperar per ser més competitius amb l’especialització i la innovació, a través dels clusters, i ser creatius més enlla del sector turístic. Marksite és un exemple d’una empresa que ha sabut evolucionar i adaptar-se a les noves necessitats del mercat: de fer webs ha passat cap a àrees en què pot aportar més com el marketing online i la creativitat tecnològica, digitalitzar procesos i crear productes concrets i innovar-los mostrant noves idees de negoci repetint operacions per hotels. Fora del sector turístic també hi ha una gran complementarietat entre les àrees d’expertise.
Balears és el millor lloc pels negocis turístics? El problema amb el qual ens trobam els negocis tecnològics és sobretot la manca de mà d’obra formada, estam massa centrats en el negoci i deixam de banda els treballadors o els tenim a fora. Cal potenciar la universitat, muntar un bon centre de formació. També cal cercar oportunitats de finançament justes.
La tecnologia intel·ligent sempre ens ajuda al sector turístic, la robotització també significa processament d’informacio per ser més ràpids. Les smartcities al principi es quedaven en recollir dades, però ara els robots van més enllà, saber com explotar-los, ara processen informació per prendre accions i decicsions de negoci, passar del Big Data a l’smart Data. Cal tenir en compte que hotels diferents tenen problemes diferents per gestionar demandes dels clients segons el tipus d’hotel A vegades cal un temps d’adaptació perquè la tecnologia, que va més ràpid, ja hi és però l’hotel encara no ho té tot preparat per oferir-ho. La innovació pels hotelers ha de ser un actiu de l’hotel, però moltes vegades els hotelers són reactivos frente a la tecnología, y la rentabilidad pasa por delante.
Javier Pérez, Customia.
Els emprenedors són un motor de creixement per l’economia, tenen idees però a vegades no saben com posar-les en marxa. Espanya és la cuna del turisme i cal posar en valor el knowhow de Balears.
Què pot fer la tecnologia per combatre la massificació del turisme? Els emprenedors també poden fer iniciatives per potenciar la sostenibilitat , per exemple, en temes de posidònia, contaminació… Cal compartir les idees bones amb empreses que ja ho han fet abans ( tenen l’expertise ). Així, si comparteixes idees amb empreses que ja en saben, millor agafar tecnologia predesenvolupada i no començar de 0. I no oblidar que també existeixen els business angels, però cal mostrar-los idees ben desenvolupades.
A Balears tenim grans casos d’èxit d’start-ups tecnològiques: Hotelbeds, Habitissimo, Logitravel, Dingus….Hi ha idees molt bones per desenvolupar startups de turisme, i tenim les eines per fer-ho. Una dificultat és saber valorar les idees de negocis. A Customia apostam i invertim en startups: Si un té una idea, pot venir perquè cal compartir la idea i cercar gent amb experiència que et pot ajudar. Si no ho fas un altre ho farà més depressa que tu. A Customia quan arriben idees de negoci empram la metodologia lean startatup per validar-ne la tecnologia al mercat i minimitzar el risc, i cercam inversors que hi apostin. En una segona fase es fan proves amb prototips per validar la idea i després s’escala per la seva posada en marxa real en el mercat. La dificultat és trobar persones amb interès de creixement, de ganes de superació. I pensau que mai no és tard, no només per crear talent, sinó també es pot reconvertir-lo i canviar departaments dins l’empresa. Amb les dades dels clients (Big Data) el repte és fer-ne l’anàlisi i entendre el patró per cada client (Smart Data).
Debat
- Un dels assistents demana als ponents quins són els seus llocs models de turisme sostenible. Jaume Monserrat: Holanda. A Dingus ja apostam per la sostenibilitat perquè ho tenim tot al cloud, que ja suposa un estalvi energètic… Peio Oiz: A tot arreu es fa turisme sostenible, que també té un component social. Per exemple a Sudamèrica hi ha microempreses tecnològiques de turisme sostenible. També un exemple són els servidors refrigerats a la mar….La sostenibilitat del turisme depèn d’allò que fan les persones i també de cuidar el seu territori.
- Peio Oiz: per exemple, els xatbots si estan ben dissenyats són útils al turisme. Javier Pérez: la tecnologia pot automitzar processos i en altres casos millorar-los i al mateix temps seguir amb el tracte personal als hotels.
- Pregunta del públic: la manca de formació a Balears, és que no hi ha gent o que no estan preparats? Peio Oiz: no estan motivats per estudiar ( ni oferta atractiva, ni centres de referència…) però també és un tema que les empreses no haurien de demanar gent ja formada i amb experiència, sinó fer mecenatge…
Recordau que el proper i darrer IBTalks17 serà amb el cluster BioIB: «Medicina preventiva a les Balears». Inscripcions aquí.