portada DivulgaCineTICFitxes CineTIC Fitxa CineTIC: eXisTenZ
Fitxes CineTICRealidad virtualTenTIC

Fitxa CineTIC: eXisTenZ

de webmaster

Seguim a CineTIC amb la nostra selecció d’exemples de pel·lícules i sèries  de ciència ficció en les quals apareixen tecnologies que són tendència i que cada vegada són menys ficció i formen part ja de la nostra realitat quotidiana. Avui analitzarem eXisTenZ ( 1999 ), un thriller on els videojocs són els protagonistes, fent difícil distingir la realitat virtual de la pròpia realitat.

FITXA TÈCNICA:

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Videojocs: Segons Viquipèdia, un videojoc és un joc electrònic que es juga a un espai virtual, i on s’interacciona mitjançant un dispositiu electrònic amb unapantalla i una sèrie de perifèrics. Els videojocs són de vegades qualificats com una forma d’art i, tot i que aquest és un tema controvertit, cada dia estan més acceptats com a part de la cultura.[1]

Els sistemes electrònics que s’utilitzen per jugar a videojocs són coneguts popularment com a plataformes i poden ser des d’una computadora a un artefacte especialment creat per a això, com les videoconsoles o les màquines recreatives, passant per telèfons mòbils (smartphones) i altres dispositius electrònics. Respecte al programari, aquests poden ser gravats en algun mitjà d’emmagatzemament (com un cartutx, una targeta, un disquet, un CD, etc.) per ser executats en un aparell específic o descarregats online i sense cap suport físic. Els videojocs poden ser per a un jugador o per a diversos jugadors (multiplayers en anglès) i es poden jugar directament a l’ordinador o consola o via internet (videojocs en línia).

La interfície de l’usuari permet controlar, moure, manipular o fer accions mitjançant un dispositiu anomenat controlador de joc, que varia amb el disseny i les prestacions en les diverses plataformes. Històricament, els primers videojocs d’ordinador personal utilitzaven per jugar un teclat d’ordinador. Més endavant van aparèixer els joysticks que permetien moviments més complexos. Alguns videojocs d’ordinador de l’actualitat permeten al jugador utilitzar el teclat i el ratolí alhora. Més enllà dels elements visuals comuns que s’hi poden trobar en un videojoc, s’han creat altres dispositius o sistemes perquè el jugador obtingui una millor interacció i informació sensitiva del videojoc. Alguns exemples sobre això són millors dispositius de reproducció del so (altaveus), com també un gran nombre de dispositius externs (p.e., dispositius de vibració).

Realitat virtual: Segons Viquipèdia, la realitat virtual (RV) és la representació de les coses a través de mitjans electrònics. Es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador que aconsegueix fer la sensació que allò representat és real i en la que sovint es pot interaccionar amb elements que envolten l’usuari.

El terme realitat virtual va ser inventat per Jaron Lanier el 1989. Lanier és un dels pioners en aquest camp, fundant l’empresa VPL Resarch (de l’anglès Virtual Programming Languages) la qual creà alguns dels primers sistemes de RV a la dècada de 1980. El terme realitat artificial ha estat usat des de la dècada de 1970 i el terme ciberespai des de 1984. Molts entorns de realitat virtual, són principalment experiències visuals, mostrades en una pantalla o mitjançant dispositius per visualitzar imatges en tres dimensions, ulleres espectroscòpiques, que poden incloure informació sensorial addicional, com ara les auditives (so) o la tàctil.

La RV és una de les àrees de recerca que ha tingut un desenvolupament més espectacular al llarg dels últims anys i constitueix un dels elements que més impacte està tenint en la transformació del món modern. Les tecnologies de RV estan permetent avenços importants en activitats com l’automatització del disseny, l’entrenament, la formació, la simulació i visualització de dades científiques, en sectors tan diversos com l’automoció, la medicina i la indústria espacial. Segons els usuaris d’aquestes noves tecnologies, els principals beneficis derivats del seu ús són una millor interpretació de les dades 3D, l’increment en qualitat i volum de la productivitat industrial, la reducció de despeses i la detecció anticipada d’errades en els dissenys.

La RV s’està convertint en una eina fonamental. A les empreses, escoles i universitats, centres d’investigació, etc., ja s’usen programes i aplicacions que utilitzen imatges de síntesi. A més a més, la indústria de l’entreteniment informàtic (els populars videojocs) és una de les que més creix actualment.

També hem d’esmentar el concepte de posthumanitat o posthumanisme, present en algunes cintes del director. Segons Viquipèdia, el posthumanisme és utilitzat, per una banda, com a forma de designar els corrents de pensament que aspiren a una superació de l’humanisme en el sentit de les idees i les imatges provinents del Renaixement clàssic. Un altre ús del terme posthumanisme (al qual ens referim aquí) és el que es sol assimilar com a sinònim del transhumanisme, designant un futurible estat en què l’espècie humana és capaç de superar les seves limitacions intel·lectuals i físiques mitjançant el control tecnològic de la seva pròpia evolució biològica (vegeu Ingeniería genètica humana).

Posthumà o post-humà és un concepte notablement originat en els camps de la ciència ficció, futurologia, art contemporani, i filosofia. El posthumanisme i la tecnologia han anat avançant de la mà ja que actualment és una forma de poder accedir al coneixement. Xarxes socials, telèfons intel·ligents i altres són instruments que ens faciliten l’accés al coneixement. El coneixement relativista i el quàntic han estat diferents tipus de coneixement amb el qual hem anat desenvolupant la tecnologia pel fet que aquests sorgeixen pròpiament de la física moderna.

A més que el posthumanisme pren cos de natura a la societat, les hipòtesis sobre el sorgiment d’un nou prototip humà obren un període de reflexió sobre les promeses de la tecnologia. La humanitat està a les portes d’un nou salt evolutiu de la tecnologia, el que ha donat origen a diversos escenaris d’evolució que, d’una banda, espanten, i d’altra són motiu d’esperança. Al final tot dependrà de l’ús que els humans donem a la tecnologia.

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

En la pel·lícula “eXistenZ”, es pot destacar la representació de personatges femenins forts i influents. El personatge principal, Allegra Geller, és una talentosa dissenyadora de jocs de realitat virtual. Allegra és una dona independent, segura de sí mateixa i amb una gran habilitat en el seu camp. Ella és la creadora d’un joc de realitat virtual revolucionari.  A més d’Allegra Geller, la pel·lícula també presenta altres personatges femenins importants, com ara Ted Pikul, una guàrdia de seguretat que acompanya Allegra en la seva aventura, jugant un paper actiu en la trama i demostrant unes habilitats i intuïció importants.

Algunes reflexions:

  • Pensau que els videojocs utilitzen cada vegada més la realitat virtual?
  • Quines aplicacions seus ocorren en la vostra vida personal/negoci per a la realitat virtual?
  • Utilitzam els videojocs per crear realitats o identitats alternatives que ens permetin evadir-nos de la nostra vida quotidiana (menys “apassionant”)? Poden dur a confondre’ns i fer-se difícil distingir entre realitat i fantasia?
  • Relació de l’ésser humà amb la tecnologia: ens servim d’ella o ens està desbordant fent-nos esclaus?

Per a saber-ne més: 

  • eXistenZ Article de la Viquipèdia descriptiu de la pel·lícula.
  • eXistenZ  Fitxa i comentaris del film a la base de dades especialitzada en cinema http://www.imdb.com
  • eXistenZ, de David Cronenberg: ciberficciones para la posthumanidad Article de Laura Borràs Castanyer (Professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC) en el qual fa una reflexió sobre les transformacions d’uns certs hàbits culturals que, tal vegada, ens permetran arribar a desenvolupar noves eines crítiques per a l’anàlisi i comprensió d’aquest nou pas de la literatura en l’entorn digital.
  • David Cronenberg: ‘eXistenZ’, tecnología y realidad Article de http://www.blogdecine.com/ que analitza el paral·lelisme que s’estableix entre la realitat del joc i l ‘”autèntica” realitat (la falta de metes en la vida, la conversa sobre el lliure albir, les claus necessàries per poder iniciar i continuar una interacció, una cosa que fem sovint fins i tot sense adonar-nos …), etc.