Títol: El Rumor
Editorial: Premium
Any de publicació: 2018
Gènere: Ciència-ficció
Pàgines: 194
Sobre l’autor: Javier Serra
El mallorquí Javier Serra és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Actualment és professor de filosofia a l’IES Francesc de Borja Moll de Palma. Amb l’obra «El rumor» ha obtingut el II Premi de Novel·la de Ciència Ficció Ciudad del Conocimiento.
Resum:
Descripció de l’editorial Premium
Anàlisi:
Aquesta novel·la és narrada en un temps futur no molt llunyà, entre 2028 i 2054. Els punts de vista dels diferents personatges i les seves narracions dels fets es van entrellaçant en capítols curts i bons de llegir.
La configuració del país ha canviat perquè un país ha comprat un estat de l’altre: “Sin embargo, mi vida cambiaría con la desgraciada venta de nuestro querido estado de Oregón a los chinos y la subsiguiente disgregación de los Estados Unidos para reconvertirse en la actual Unión de Estados de Norteamérica” (Localització 150 de 1872 a Kindle). Això provoca malestar entre els seus habitants. L’activisme i les fórmules de control social són els ingredients que fan de fil conductor entre els capítols narrats pels diferents personatges. La tecnologia és un mitjà per controlar la població, curar-la, o immunitzar-la contra el propi control, depenent dels privilegis a que un arribi en les escales socials.
Les referències filosòfiques, la moral, l’ètica, el dubte, la contradicció i la justificació dels propis actes hi són presents en els pensaments dels diferents personatges.
La novel.la recorda aquesta ànsia de control social que cada avanç tecnològic planteja a les autoritats, però en aquest cas va més enllà, perquè fins i tot planteja la modificació de la voluntat i el comportament de les persones, i a més, per grups i de forma massiva.
A partir d’aquesta novel·la és fàcil entrar en el debat sobre els impactes positius i negatius de l’ús de la tecnologia, per part de qui la crea i per part de qui la compra o la paga a partir de serveis.
Uns altres temes que es plantegen són la dualitat món físic i món virtual: “… el mundo que se desarrollaba en los discos duros de mis equipos y a través de los cables de fibra óptica me pareció más auténtico , más puro que el real.” (Localització 215 de 1872 a Kindle). I també el de la identitat digital: “Para mi la identidad de cada uno de ellos consistía solo en palabras e iconos que desfilaban por las pantallas que me rodeaban” (Localització 221 de 1872 a Kindle). Tot i que al llarg del llibre es pot palpar que des del món virtual i l’ús de les tecnologies es pot modificar el món físic.
Es pot concloure que els temes ètics dels usos tecnològics són l’eix central d’aquesta novel·la.
Impactes tecnològics:
Tot i que en el llibre no aprofundeix sobre la tecnologia que hi apareix, sí que descriu els impactes que produïria sobre la societat.
L’anàlisi de dades massives és utilitzat per estudiar l’impacte de la música sobre el comportament de les persones, i en funció dels resultats, modificar les melodies per a que un grup de persones s’acabi comportant així com han modelat les autoritats o les agències de seguretat nacional. La forma de modelar la voluntat de les masses i els líders d’opinió és molt subtil, imperceptible, i es dissemina a través de la música d’un personatge popular. Les agències de seguretat ho implanten amb la justificació de reduir el crim, mantenir el consum i estabilitzar l’economia i els governs.
L’altra tecnologia que apareix a la novel·la és l’ús de nanorobots per curar cossos humans avui dia irrecuperables i condemnats a la mort. La medicina de precisió a través de robots minúsculs que reconstrueixen els teixits, no només ressusciten a persones que han quedat en un estat lamentable a causa d’un accident, sinó que a més, protegeixen de la manipulació a persones sanes.
La medicina de precisió narrada per reconstruir un cos humà gairebé calcinat i ple de radioactivitat recorda al ciborg de Ghost in the Shell.
Reflexions i dubtes oberts:
La música des de sempre ha jugat un paper important en la modificació de la conducta. De fet, la música ha estat dimonitzada i relacionada cada estil amb diferents conductes. És més, en màrqueting i la publicitat des de fa temps utilitzen la música per incidir en la conducta de les persones, des de generar un record fins a conduir una acció. Així ho explicàrem ja fa dos anys a l’article “Els algoritmes del fil musical”.
- Realment creiem que la música pot condicionar el nostre comportament, o és que ens agrada certa música en funció de la nostra personalitat?
- Es pot crear música a posta per aconseguir la submissió de les masses, analitzant la seva resposta als estímuls creats, i aconseguint alinear les seves voluntats?
- Quines tecnologies es necessiten per a analitzar i modificar el comportament de les persones? Ja existeixen avui en dia?
Ja fa temps que s’està investigant en la medicina de precisió, personalitzada i en l’ús dels nanorobots per millorar els diagnòstics i els tractaments.
- Tothom tindrà accés per igual a aquests diagnòstics i tractaments més precisos?
- En cas que hi hagi tecnologies que puguin hackejar les emocions, els sentiments, la conducta, la voluntat, … hi haurà algun tipus de medicina per prevenir-ho o combatre-ho?
- En un món on les agències de seguretat veuen a la població com a masses, quin paper hi té la identitat i el lideratge?