A l’igual que els arquitectes projecten els edificis i estableixen amb els enginyers els materials de que estaran construïts, uns nous “arquitectes” estan sortint dins la societat de la informació. Aquests es dediquen a dissenyar sistemes d’informació, i els seus materials són les dades, els programaris informàtics, i les xarxes de telecomunicacions. En ambdós casos aquests professionals han d’interpretar les necessitats dels usuaris i desenvolupar una solució viable en temps i doblers.
Apart de les aplicacions a mida, de sastre, existeixen tot un seguit programaris lliures especialitzats que adaptats poden resoldre les problemàtiques de la gestió de la informació sense haver de fer gran despeses econòmiques.
Així hi ha els CMS’s, DMS’s, CRM’s, ERP’s , intranets, extranets, webs, blogs, etc., aquest grapat d’aplicacions resolen en major o menor mesura la problemàtica informacional necessària a moltes organitzacions.
Aleshores, la pregunta que aquests arquitectes s’han de fer és quina aplicació utilitzar de les moltes que existeixen. La resposta és senzilla si pesem amb el que realment necessita el client i les seves possibilitats econòmiques. Un poc d’empatia ens ajudarà a fer les preguntes concretes per esbrinar el que realment necessita i establir els objectius, funcionalitats i usuaris a qui va dirigit. A gran trets caldria tenir en compte, l’entorn actual del seu sistema informàtic, el nivell tecnològic de l’organització, els usuaris finals que l’utilitzaran, les necessitat de formació que caldran, el tipus de manteniment que s’ha de fer, la comunitat d’usuaris que hi ha al darrera, els estàndards i protocols que compleixen, el tipus de llicències, l’exportació i importació de dades existents, el sistema d’autenticació, la seguretat de les dades, etc.
Peró no basta amb escollir una aplicació, com passa amb el món de l’arquitectura, els edificis s’ han de construir complint unes normes i requisits, i en els Sistemes d’Informació passa el mateix. Per exemple, segons el sistema haurem de tenir en compte, l’LOPD, el nivell d’accessibilitat, usabilitat, etc. A l’iBit hem definit polítiques i normes a l’igual que uns estàndards tecnològics que necessàriament han de complir les noves aplicacions que és vulguin incorporar el sistema d’informació.