portada DivulgaCineTICFitxes CineTIC Fitxa CineTIC: Lucy
Fitxes CineTICInteligencia artificialTenTIC

Fitxa CineTIC: Lucy

de webmaster

Començam l’any continuant amb la noestra secció CineTIC (fitxes de pel·lícules i sèries  de ciència ficció en les quals apareixen tecnologies que són tendència). Aquesta vegada és el torn de Lucy (2014), un film en el qual es planteja la qüestió: què és capaç de fer l’ésser humà quan empra el 100% de la seva capacitat cerebral?

FITXA TÈCNICA:

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen en la pel·lícula:

A la pel·lícula no es tracta cap tecnologia en concret, sinó que s’aborda la possibilitat d’aconseguir utilitzar el 100% de la capacitat cerebral humana. Segons explica el mateix director en les seves notes de producció, la qüestió seria, si fos així, “tindríem més control sobre nosaltres mateixos i els altres?”. Tot i que el film parteix de la premissa que només fem servir un 10% de la nostra capacitat cerebral, que ha estat ràpidament desmuntada científicament, cal tenir en compte que el director és conscient d’això i es va documentar amb alguns famosos neuròlegs i científics abans de rodar . “No és tant una qüestió de què fa el cervell sinó de com ho fa: la naturalesa del seu funcionament segueix sent l’autèntic misteri de la qüestió. Luc Besson defensa que l’autèntic pòsit real de la pel·lícula està en l’enigmàtic origen natural del CPH4 . ” Aquesta és la “droga” que es pren la protagonista, però que, tal com explica el director, no és exactament una droga, sinó una substància natural que les dones embarassades produeixen en el sisè mes de gestació. Així, la protagonista Lucy va ampliant el percentatge d’ús de la seva capacitat cerebral, al mateix temps que ella va canviant, és capaç d’aprendre i assimilar molts coneixements increïbles, al mateix temps que perd l’habilitat d’empatitzar i fins i tot de sentir dolor. No obstant això, segons aquest article de https://www.xataka.com, “hi ha altres qüestions que Lucy posa sobre la taula i que podrien partir d’una base una mica més científica: la primera d’elles és l’ús de drogues per estimular la capacitat cerebral (els anomenats nootrópicos, drogues intel·ligents o estimuladors cognitius). En termes realistes , els nootrópicos incrementen la cognició, memòria, intel·ligència, motivació, atenció i concentració, el que en el fons no les posa molt per davant d’una gelea real amb power-ups. Però les ciències avancen que és una barbaritat, i als estimuladors naturals (dels flavonols de la xocolata negra a la combinació de cafeïna més l-teanina) se sumen múltiples drogues de laboratori (començant per la creatina, que no només serveix per fer bola al gimnàs) i els nous estudis sobre l’ Amplificació d’Intel·ligència.

Segons aquests, s’estan dissenyant dispositius que ens podran connectar amb ordinadors que amplifiquin la potència del còrtex visual, una de les poques zones del cervell que coneixem a fons, el que ens permetria millorar de forma extraordinària la nostra visualització espacial i capacitats de manipulació. Per exemple, memoritzar, comprendre i replicar plans complexos en poc temps. El següent pas és la potenciació del còrtex prefrontal, que podria conduir-nos a coses tan increïbles com a control mental de tercers o la capacitat per predir el futur basant-nos en l’observació de moviments invisibles (amb la nostra capacitat cerebral actual, s’entén … en qualsevol cas: els ordinadors actuals haurien de ser mil vegades més potents que els actuals per poder arrencar amb aquesta fase d’evolució forçada. És a dir, un període de quinze a vint anys perquè puguem veure els primers passos en el món de la Amplificació de la Intel·ligència. Això, per descomptat, no sense abans assistir a un dels majors riscos precognizados per experts com Michael Anissimov, que explicà per io9 moltes de les qüestions i contradiccions que s’amaguen després de l’AI. La més melodramàtica, gent que es torna boja quan se’ls dispara l’activitat cerebral, a causa de la fragilitat i inestabilitat d’aquesta zona del nostre organisme”.

Tot això ens porta a ampliar coneixements sobre els conceptes de superinteligencia per als humans, i intel·ligència artificial per a les màquines:

Superintel·ligència: Segons Wikipedia, superintel·ligència, hiperintel·ligència, o intel·ligència sobrehumana es refereix a un individu hipotètic que posseeix intel·ligència molt per sobre de genis i les ments humanes més dotades. ” Superintel·ligència ” pot referir-se a una forma o grau d’intel·ligència posseïda per aquest individu. Predictors tecnològics i investigadors difereixen sobre el temps en què la intel·ligència humana serà superada. Alguns argumenten que els avenços en intel·ligència artificial (IA) probablement resultaran en sistemes que no tindran limitacions cognitives humanes. Uns altres creuen que els humans evolucionaran o modificaran directament la seva biologia per obtenir una intel·ligència superior. Un nombre d’escenaris d’ estudis futurs combinen elements d’ambdues possibilitats, suggerint que, en algun punt, els humans es barrejaran amb computadores, o seran capaços de carregar la seva consciència a un ordinador, en una manera que resulti en una amplificació substancial de la seva intel·ligència.

Intel·ligència artificial: Segons Vikipèdia, és una àrea multidisciplinària, que a través de ciències com les ciències de la computació, la matemàtica, la lògica i la filosofia, estudia la creació i disseny de sistemes capaços de resoldre problemes quotidians per sí mateixos, utilitzant com a paradigma la intel·ligència humana.

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

A la pel·lícula “Lucy” es pot destacar la presència d’un personatge femení fort i poderós com a protagonista. Lucy és una dona que adquireix habilitats sobrehumanes després d’un experiment científic que altera la seva capacitat cerebral. . A mesura que les seves habilitats es multipliquen, esdevé una figura imparable i dominant, superant els obstacles amb intel·ligència i força i amb gran poder i determinació per aconseguir els seus objectius.

Algunes reflexions:

  • Penseu que l’ “amplificació de la intel·ligència” arribarà aviat amb els avenços de la neurociència? Els seus efectes seran més positius que negatius? On són els límits i els perills?
  • Serà la intel·ligència artificial un complement per a aquesta “superintel·ligència” o la superarà? Quines seran les seves principals aplicacions empresarials?

Per a saber-ne més: