Èxit de CineTIC a Menorca

Clausuram el nostre cicle CineTIC en col·laboració amb el Centre Bit Menorca amb una nombrosa participació i unes interessants reflexions sobre la intel·ligència artifial, el big data i l’ús de les dades personals, protagonistes de les pel·lícules projectades.

La primera de les sessions va tenir lloc dia 14 de novembre a les 10,30h a l’Ocimax de Maó amb el film “Her“. Hi van participat el Director General de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears Benjamí Villoslada, i 125 alumnes dels instituts menorquins IES  Josep Miquel Guàrdia d’Alaior, IES Cap de Llevant i IES Pasqual Calbó de Maó.

Aquí teniu algunes pinzellades de la intervenció de Benjamí Villoslada:

La segona sessió tingué lloc dijous 16 de novembre, a les 10.30 h, als  Cines Canal Salat  de Ciutadella, on s’hi projectà el documental “A Good American” i van assistir 147 alumnes de l’IES Biel Martí de Ferreries, IES Josep Maria Quadrado i IES Maria Àngels Cardona de Ciutadella . En aquest cas, Maria Antònia Tugores, investigadora en anàlisi de dades de l’IFISC-UIB ,  fou l’encarregada de fer-nos reflexionar sobre l’ús de les nostres dades a les xarxes per part d’empreses i Governs:

• Tugores explicà per què va estudiar matemàtiques, la seva experiència laboral i  importància de l’opensource, a més de la seva feina a l’IFISC on també analitzen dades però sense mirar-ne identitat, fan estudis mobilitat per millorar-la,etc…
• Metadata són dades relacionades amb dades: per exemple un missatge: quan, on, a qui, qui ho veu…però no el text en sí. Amb Twitter extreiem dades sempre anonimitzades per estudiar patrons.
• A partir de quantes dades parlam de Big Data? Depèn de per qui seran més o menys.  Però sempre han de ser dades diverses de més d’una font, molt de volum, varietat,…
• També xerram d ‘Smart Data i New Data. Quantes dades generam al món diàriament? 10,8 hexabites. Actualment els grans governs i les grans empreses ho saben tot de nosaltres (Apple, Google…)
• Google ha après i decideix allò que és spam i allò que no i ja no ens arriba al gmail, i li dóna dades a l’Estat. Pensau que els governs poden preveure el terrorisme amb les dades? Tenim dret a la privacitat, no volem que ho sapiguen tot de nosaltres però a vegades es útil.
• Quan et fas comptes de Facebook, Instagram ningú no sol llegir els termes i condicions. Les fotos que penges a Facebook ja són seves, i pensau que aquesta empresa també té Instagram i WhatsApp, hi ha molt poques empreses que ho saben tot de nosaltres. Ho venen a empreses publicitat.
• Quan ens loggejam i ens demanen més dades personals, número de telèfon… encripten aquestes dades, això ens protegeix un poc la identitat. Un altre ús de dades: pels metges amb dades de l’historial dels pacients es poden establir patrons que faciliten la seva feina.
• Amb dades també podem fer prediccions: meterològiques, mèdiques, però no podem confiar només en programes. Amb dades també podem fer composicions musicals amb ordinadors simulant patrons de compositors…
• Els bancs amb dades nostres poden decidir si ens donen crèdits. Les asseguradores si sabessin dades de salut nostres podrien denegar-nos l’assegurança. Amb les dades de Googlemaps podem predir embussos…
• Quan cercam viatges o cercam productes i després la publicitat ens “persegueix” per tot arreu:  Les cookies ens trackegen, ja es parla de “Facetracking”, des del Facebook ens controlen i ens mostren notícies que “els interessa” que veiem.
• WhatsApp i Facebook ens tenen geolocalitzats, encara que diuen que encripten les dades, no sempre és així. Quan un producte és gratis  és que el producte ets tu.
• Tot allò que acceptam d’apps i xarxes sense llegir-ho al final ho estam acceptant. Les fotos són teves i del Facebook. On guarden les dades ? Van creixent espais d’emmagatzament, el cost del mass surveillance és sobretot guardar-lo, meś que analitzar-lo. Doble cost: emmagatzemar i analitzar. Es van reduint els costs en hardware però cada vegada generam més dades. Anàlisi no és barat tampoc
• Totes les teves dades, les metadata estan guardades de manera accessible i fàcil. Hi ha dos tipus d’emmagatzamament, un de lent i de ràpid. Machine learning i deep learning ja fa anys que es fan, però ara ho podem emprar més. Encara no sabem com funcionen algunes eines de prediccions com tampoc el funcionament de tot el cervell.
• Computació quàntica: ajudarà a que tot vagi més ràpid,  informació en temps real per prendre decisions pels clients, per exemple.
• Les companyies telefòniques venen les nostres dades quan en teoria no es pot: saben per on passes, on vius, per on et desplaces… Si és una població petita podrien arribar a saber qui és en concret la persona amb les dades. Els bancs saben les nostres dades d’hàbits de consum…
• Els bancs i les empreses de telefonia avisen de quan empraran les teves dades en benefici client.
• Amb l’ús de les dades, podrien arribar a saber què votam? On hi ha vot electrònic és més perillós. A l’IFISC  tenim un acord de confidencialitat i un codi ètic, encara que en el cas de la tecnologia s’ha de millorar aquest codi.