917
La jornada Blockchain i criptomonedes que tingué lloc el passat 10 de maig reuní al Parc Bit un centenar d’assistents que van tenir ocasió d’entendre millor tots els aspectes i possibilitats d’una de les tendències TIC més destacades del moment. Tot i que és complicat resumir totes les intervencions d’un magnífic elenc de ponents, aquí teniu el més destacat.
- El gerent de la Fundació Bit, Biel Frontera, donà la benvinguda als assistents a aquesta jornada per parlar d’una tecnologia que no només s’aplica a les criptomonedes, sinó que presenta molts d’usos per descobrir. Reiterà la importància del Parc Bit com a epicentre i referent en les TIC i la innovació.
Biel Frontera
Modesto Agudo
-
- A continuació, Modesto Agudo, assessor tecnològic d’AIMCSE i ADISPO, va fer un repàs de l’evolució d’internet fins a dia d’avui: de la web 1.0, on no podies fer quasi res, a la web 2.0, amb ja més possibilitats amb les xarxes socials, passant a la web 3.0, semàntica, fins que al 2020 arribi la web 2.4, amb I.A.
- Els actors (miners) de les cadenes blockchain podem generar les nostres monedes sense intermediaris, encara que alguns països ja comencen a legislar sobre el tema, cada cop són més. Les transaccions són per sempre als blocs, basades en xarxes distribuïdes, P2P, alta tolerància a errades. Blockchain no controlada per estats/ institucions, oberta, pública, global, la qual cosa garanteix la privacitat, la transparència i el baix cost, tot es pot “tokenitzar”.
- La velocitat de les transaccions és un dels principals reptes pel blockchain, comparat amb les de VISA/Paypal. La IOTA té potència limitada, mentre que el blockchain no té aquest problema perquè els blocs són escalables.
- Podem consultar l’evolució actual europea/nacional de l’ús de bitcoin aquí: http://coinmap.org/welcome/
- Al ser una tecnologia disruptiva costa la seva acceptació, marcades diferències a nivell de països. Ofereix moltes possibilitats, encara per explorar: traçabilitat transparència, en donacions ONG’s, pressupostos, democràcia 2.0, …
- Alguns països, però, plantegen l’ús de criptomonedes pròpies com arma/eina política i econòmica (Veneçuela, Turquia…) La tokenització de recursos estratègics pot obrir noves vies a països d’Àfrica Central per tenir major control sobre els seus recursos.
- A continuació, David Martín, Chief Data Officer de Bluekiri va explicar com funciona blockchain a través d’una “explicació tècnica per a no tècnics”.
David Martín
Efectivament, blockchain serveix per fer transaccions registrant canvis en cadena en uns nodes replicats i intercomunicats entre ells en forma de xarxa distribuïda. En aquest tipus de xarxa la caiguda d’un o més nodes no genera problema. Concurrència, integritat i P2P, com fer-ho? A cada node tenim un “hash”, passant a matemàtiques el grup de text, com una empremta dactilar i així pots fer cerques minant.
- Molta gent certifica nodes i que allò es real, el repte està en el temps per aconseguir validar les transaccions. Smart contracts: programa, codi, per una finalitat, signat, immutable, no ho controles tu. Ho pots aplicar, per exemple com a garantia de servei: si cau la web durant x segons, donaràs una compensació x al teu client.
- Així per exemple, les cryptokitties valen allò que la gent està disposada a pagar per ells. En resum, el blockchain permet aplicacions distribuïdes amb tolerància a fallides, és robusta, i sense intermediaris amb clients i proveïdors.
- Joan Caules explicà la història de Menorca Coin: Volien crear moneda amb blockchain propi amb valor fix d’1€ per impulsar el comerç local. Actualment el projecte es troba en standby per motius operatius legals.
Joan Caules
- Una possible solució és que els clients donin valor, però això seria una criptomoneda més, perd l’essència d’afavorir el comerç local.
- Els diners en metàl·lic tenen els dies comptats, el futur són les criptomonedes. El bitcoin fluctua molt. Hi ha molts d’exemples de les moltes possibilitats d’usos del blockchain.
- Vlad Stan, en canvi, ens va donar “10 raons per les quals no invertir, avui en Bitcoin”, mostrant alguns dels seus problemes: fluctuacions de valor, volatilitat, és fàcil perdre-hi diners, potser és que no tothom està preparat per les criptomonedes.
Vlad Stan
- Altres riscs del bitcoin: hackers, estafes, perdre el teu portàtil, les claus insegures, si t’equivoques amb una xifra amb les transaccions, no tens un banc on reclamar ni pots anar a la policia. Si no entens com funciona el món de les criptomonedes o si en vols aprendre necessitaràs molt de temps: has de saber de programació, finances,….és molt complexe.
- Descentralització implica moltes qüestions. Podeu consultar: https://arewedecentralizedyet.com. Governança, diners i política haurien d’estar separats. Amb blockchain podem prescindir d’intermediaris. Alguns països, però, volen emprar-ho per fer criptomonedes controlades per ells, això no és blockchain. També algunes criptomonedes estan en mans de pocs per especular, un altre perill.
- Vlad també va anunciar que el 2019 s’està organitzant el congrés Decrypted a Mallorca, serà un punt de trobada global: https://decryptedforum.com/
- Oscar Paz d’AXAOpensurance explicà que fa anys ja que es dediquen a insurtech per millorar l’experiència dels usuaris: per exemple amb Fizzy, assegurança contra retards de vols basada en Smart Contracts.
Óscar Paz
- Tot i que el sector de les assegurances no inspira massa confiança entre els usuaris, existeixen moltes possibilitats per augmentar-la, per exemple, assegurances paramètriques, que, sense ser blockchain es poden aplicar a sectors estacionals: dies de sol per turisme; collita d’olives en funció de pluges, …
- Amb Fizzy qualsevol persona, no cal ser una gran empresa, poden emprar aquest tipus d’assegurança paramètrica, que, amb algoritmes calcula la probabilitat de retards de vols de més de 2 hores per qualsevol motiu està cobert, sense tràmits, amb smart contracts. Basta introduir les dades del vol i el teu nom i et diu quines probabilitats de retard tens i quina indemnització tendries. Pagues amb targeta i amb smart contracts és tot automàtic i neutral De moment només està disponible per vols entre els aeroports Charles de Gaulle i JFK.
- A AxaOpensurance estan cercant més partners que s’hi uneixin (agències de viatges, aeroports…). La seva font és Flight Stats. Es tracta de fer que els seus clients tenguin una “fizzy experience” i al final els “agradin” els retards perquè guanyen diners.
- Jorge Morell, de Términos y condiciones especialitzats en legaltechies, des de 2016 ja treballen en casos de blockchain, criptomonedes i smartcontracts. Afirmà que els smartcontracts no són ni contractes ni són intel.ligents (smart), sinó que són “obedients”. No són nous, tenen més de 20 anys, Nick Szabo, al 97 ho comparava amb una màquina expenedora: amb un input et dóna algo a canvi.
Jorge Morell
- Un smart contract quasi sempre serà software, funciona com un programa informàtic: si passa això, fes això, si no, fes allò altre. El contracte no ho executen les parts, sinó l’ordinador.. Al 97 no hi havia les garanties per verificar tot això que ara ens dóna el blockchain.
- Problemes legals dels smart contracts: hi ha moltes opcions per crear-los i cap standard (ho ha de fer un advocat, un programador?). Ja existeixen algunes iniciatives per standaritzar-los: Accord project, Global Legal Blockchain Consortium…
- Segon problema legal dels smart contracts: quin model de contracte adoptam?
- Més reptes legals: el codi pot ser erroni, ha de ser auditat. Ja s’estan generant plataformes només per auditar-los.
- Necessitam mecanismes de resolució de conflictes d’smart contracts, per exemple, the blockchain dispute resolution layer.
- Altres usos d’smart contracts: per la venda de tokens; pel mercat de capitals; per gestió d’una cadena de suministres; per governs i smartcities; per cadastres i registres de la propietat (a Suècia ja en tenen); per la identitat d’usuaris.
- Conclusions: La tecnologia evoluciona ràpid, el dret més lent, però té bons elments per actuar i a qualsevol projecte s’ha de controlar i mitigar el risc. Smart contracts per “dominar el món”, es una professió de molt de futur.
- Finalment, Alex Puig fundador del Digital Currency Summit y Alastria Blockchain Ecosystem afirmà que fan falta més desenvolupadors en Blockchain, que no és res més que un sistema operatiu per enviar valor/propietat estar segurs de qui té X en cada moment.
Alex Puig
- El valor del blockchain precisament és que serveix per posar-nos d’acord en el valor de les transaccions, intercanvi de valor. El bitcoin serà com una acció, tendrà el valor que tu li donis, no només com a moneda.
- Problema de la descentralització del blockchain: fluctuacions, incertesa… Crear una xarxa pública que t’has d identificar amb 2 sets de nodes, un són els validadors, passant a més transaccions per segon i permet escalar.
- Dins Alastria hi ha meś de 200 empreses. És bo que hi hagi molta gent, tot el que fem es open source, ningú no pot guanyar diners amb Alastria, no te model de negoci.
- Identitat digital sobirana és un projecte d’Alastria, entès com a dret universal: tornar totes les dades als ciutadans, no se les queden perquè blockchain no és per mandar dades, sinó per fer transaccions.
- Treballam amb claims per no haver de donar dades, basta un token, volem crear identitat digital sobirana per tota Espanya. Podríem tenir blockchain per cada Comunitat Autònoma i que ens servís per anar per tot el món: la meva identitat és meva, el notari amb el meu DNI m’assigna un hash, i així només has de proporcionar això per fer-ho tot. La identitat digital sobirana és reputacional.
- El nou RGPD té limitacions importants per protegir dades. Un smart contract és un procés per definir condicions de compra, etc,.. amb això es podria automatitzar el cobrament de l’IVA, automatitzar la comptabilitat..amb els claims, que poden ser qui decideixis.
- Amb el blockchain es pot digitalitzar de veres l’economia i no només per grans empreses. De fet, l’ important és l’impacte social. Al sector turístic els viatges es podria fer check-in automàtic etc amb la identitat digital amb tokens.
- Es podrien fer tokens per l’electricitat que consumeixis a l’hotel, o per benzina… moltes aplicacions del blockchain per ser més eficients, però encara la societat ho ha d’entendre.
- Podríem fer que el teu wallet sigui la teva cara? Els claims poden ser verificats per diferents sistemes: veu, cara… La biometria efectivament ja s’està aplicant.
- El bitcoin va néixer amb la idea de tornar els diners a la gent sense intermediaris, la identitat digital sobirana es per tornar les dades als ciutadans, que són seves, i es podrien emprar per altres usos com investigació mèdica, etc…