859
El passat 8 de novembre tingué lloc a la sala de premsa del ParcBit la tercera sessió del cicle IBTalks’18 sota el títol: “Bioeconomia a Balears: del repte a l’oportunitat” amb el clúster BIOIB.
IBTalks’18 amb BIOIB
Us feim un resum d’una jornada carregada d’exemples de bones pràctiques de projectes i empreses d’aquí i de fora que reafirmen la importància de la bioeconomia i la necessitat d’unir esforços cap a l’economia circular.
- Fernando Barrera, vicepresident de BioIB remarcà que al Pla estratègic del clúster la bioeconomia hi és present perquè és clau: Quasi la meitat de la recerca a Balears s’aglutina en 20 empreses de biotecnologia, “tenim tantes empreses punteres en biotecnologia aquí que no podem seguir essent reconeguts només pel turisme”.
IBTalks’18 amb BIOIB
- Pep Lluís Pons, Director General d’Innovació i Recerca del GOIB reiterà l’aposta del Govern per la bioeconomia i la necessitat de complicitat entre la Universitat i el Govern. Accés a la presentació completa.
Pep Lluís Pons, al centre de la imatge
- Als darrers anys, s’ha produït una recuperació de la despesa en R+D a Balears. Ara si bé generam riquesa, no és compartida, ja no tenim el PIB més alt i segons dades de l’INE el creixement demogràfic a Balears és major a la mitjana estatal.
- Com diu la Fundación Cotec, calen algoritmes, eines per crear indicadors avançats que serveixin de base per a dissenyar les estratègies regionals com la RIS3. Vincular instituts de recerca estatals com l’INIA amb empreses.
- S’ha incorporat un nou eix a la RIS3: sectors emergents i transformadors com la bioeconomia, l’economia marina o la indústria cultural i creativa, basats en el coneixement.
- Les convocatòries en R+D+I s’han incrementat fins als 8 milions d’€ aquests darrers anys (per OPIS i empreses). Les empreses són el motor de la diversificació econòmica a Balears.
- L’objectiu és que tots els projectes que siguin avaluats com excel·lents no quedin fora de cap convocatòria R+D. Gràcies a l’Impost de turisme sostenible les PIMES innovadores tendran incentius fiscals, es fa distinció en les que són spin-offs.
- Conclusió: hem dialogat amb universitat, empreses i fet estudis per prendre decisions, cal reforçar la resiliència del model econòmic de Balears. Bioeconomia = oportunitat, però les empreses també han de veure com incorporar coneixements a la seva activitat a través de clústers, per exemple.
- L’administració ha de ser emprenedora. Les empreses han de ser competitives i actives aprofitant les convocatòries públiques al màxim.
- Sebastià Sansó, Director General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus del GOIB va posar exemples de municipis amb tarifes diferenciades per incentivar el reciclatge i reaprofitar residus, pagament per residus generats: bones pràctiques a Esporles, Bunyola i Sant Llorenç (on tenen xips als contenidors, incentius per hotels, …). Palma va cap al pagament per generació (PxG) de residus amb vistes al 2020, tarifes en funció de la tipologia i quantitat generada.
Sebastià Sansó, DG d’Educació ambiental, Qualitat ambiental i Residus
- L’economia circular aposta per reduir, reutilitzar i revaloritzar, com fa per exemple la Fundació Deixalles. Aprofitar residus per transformar-los en recursos, la tecnologia ja ho permet, però cal també la implicació dels ciutadans i les empreses.
- Ara residu = problema, cal invertir la piràmide, la UE aposta per això amb l’economia circular. Per calcular els residus a Balears és més realista tenint en compte l’índex de pressió humana (degut al turisme). A l’estiu amb els turistes es consumeixen més envasos. La recollida selectiva a Balears encara està en un 15%, cal augmentar-ho per assolir els objectius de 2020.
- La recollida selectiva obligatòria orgànica es situa en un 47%. Es pot generar economia verda: reaprofitar residus, fer integració social com fa la Fundació Deixalles. La formació i educació ambiental és un altre nínxol d’ocupació.
- L’avantprojecte de la nova llei de residus és una aposta per al paradigma centrat en residu=recurs=oportunitat. A partir del 2020 no es permetran plàstics d’un sol ús.
- Manuel Laínez, abans director de l’INIA, parlà d’oportunitats de la bioeconomia: cadenes de valor tradicional ineficients, cal reaprofitar recursos d’origen biològic per crear energia, producció primària, forestal, sostenibilitat de recursos fòssils a renovables.
- El 6,5% del PIB espanyol és bioeconomia, sobretot industria agroalimentària, també biomassa, bioenergia, forestal i biotecnologia.
- Reptes: proveir d’aliments; mitigar efectes del canvi climàtic; sostenibilitat, ús recursos aigua, sòl, més competitivitat i reduir la dependència dels recursos no renovables.
- Motors: el mercat, la societat, les condicions de producció: canvi climàtic, i l’economia circular.
- Les empreses aposten per salut i sostenibilitat, les polítiques de la UE de canvi climàtic, mediambientals, la PAC, salut pública,….tot són motors de la bioeconomia.
- Canvi de model productiu i consum, economia circular. Calen tecnologies vendran per la bioeconomia: redisseny dels cicles de vida dels productes, minimitzar residus.
- La UE es marca objectius amb dades de reducció plàstics, que siguin biodegradables implicara aplicar tecnologies, més feines…
- Entorn al 35% dels recursos queden en producció primària, cal reaprofitar-ne. Tots els productes de recursos fòssils es poden obtenir també d’origen biològic però no se fa pels costs, cal que la tecnologia avanci per abaratir costos.
- Bioeconomia blava (exemple, Finlàndia): aprofitar recursos marins com la biomassa de la mar, residus a la mar fer composts, lligar turisme i aquesta bioeconomia blava.
- La bioeconomia té 3 pilars: ciència, economia i societat. Eficiència, sobretot lligat a la industria agroalimentària,
- La societat i el sector econòmic encara no coneixen bé la bioeconomia. Ja existeix l’Observatori de la Bioeconomia. Cal que a l’etiquetat surti “bioeconomia”, que se’n parli més, seguir l’estratègia de la UE de bioeconomia.
- Diego Moñuz (de l’empresa Science & Innovation Link Office) va ser l’encarregat de moderar el debat de tendències de la bioeconomia i regions d’èxit amb Roberto García, Director d’Innovació Agroalimentària de Cajamar, parlant del cas d’Almeria i Joep Koenen de l’Agència de Desenvolupament de l’Est dels Països Baixos parlant del cas de Food Valley (Països Baixos).
- Roberto García (director d’ innovació agroalimentària de Cajamar): Cajamar és una cooperativa de crèdit al servei de la societat amb forts vincles amb el sector agroalimentari: vam crear un centre innovació a l’any 1975 en recerca agroalimentària a Almeria. La bioeconomia és un terme nou però abans ja es feia la reutilització de recursos. Accés a la presentació completa de Cajamar.
Roberto García
- El 40% del PIB a Almeria és agricultura. Era una província rural pobre, amb condicions difícils, no plou gaire, la gent emigrava… Ha patit un canvi radical, ara la població creix, hi van immigrants per cultivar terres sobretot, que es donaven de franc i tot. S’han duit a terme innovacions tecnològiques, sòl artificial i la instal·lació de grans hivernacles.
- Van aconseguir produir cada cop més hortalisses a l’hivern amb hivernacles, ara és un dels principals llocs en exportació mundial, produeixen tantes hortalisses com Alemanya, molt de valor afegit brut.
- Més innovacions a Almeria per la millora d’hivernacles, més alts i ventilats, això augmenta la producció x 5. Recollir l’aigua de la pluja, biotecnologia vegetal, regar per sensorització, control integrat de plagues. El 95% de la lluita contra les plagues a Almeria és biològica i no química. La sensorització també els ajuda a midar les necessitats de les plates: quanta aigua necessita, etc.
- Les 6 principals empreses de llavors hortícoles del món tenen centres de millora genètica a Almeria.
- Bioestimulants per major absorció de nutrients a les plantes. Smart agricultura amb sensors. Valorització residus/coproductes.
- També s’aprofita la fruita que no es pot comercialitzar: o bé s’extreuen els components bioactius (colorants, antioxidants, …) o bé els sucres que poden ser matèria primera per bioplàstics.
- Un cas d’èxit de bioeconomia: el projecte Biovege.
- Podrem cultivar aliments sense pagesos, agricultors? Sí, però queda molt per fer encara.
- La societat va por davant les lleis.
- Els plàstics dels hivernacles a Almeria són reciclabes, la màxima presió és ples plàstics d’un sol ús. Cada cop més s’empren plàstics biodegradables, alguns supermercats ja ho exigeixen.
- Joep Koenen ens va explicar el cas d’èxit de Food Valley (Països Baixos).
- La indústria agroalimentària és la principal indústria a Holanda, per això amb Food Valley van apostar per concentrar tota la recerca en això allà i mostrar al món que eren líders amb això. Accés a la presentació completa.
Joep Koenen
- Les empreses es sentien identificades amb la marca i la regió, el sector públic també es va implicar, no es tracta de competir, sinó de cooperar, atreure també la recerca, fer publicitat.
- Les claus del seu èxit: tenir un equip entusiasta, un bon nom comercial, suport públic, implicar 4 municipis, publicitat, visites, però així i tot, requereix temps, no s’assoleix els resultats en 2-3 anys.
- Problemes a resoldre a una regió turística com Balears: reduir plàstics i microplàstics, arribar a ser una “free plastic island”; el canvi climàtic (el CO2 dels vols), sequera, manca d’aigua, entre d’altres.
- Les universitats i les empreses han d anar de la mà seguint exemple del Food Valley, són complementàries.
- Per finalitzar, Mariela Adrover gerent del clúster BIOIB, donà la paraula a actors de la bioeconomia a Balears. Reiterà el paper del clúster per unir sinergies, millora de la capacitat tècnica de les empreses, suport a la internacionalització, anar units per aprendre de tots, amb la RIS3 s‘aposta per la bioeconomia.
Mariela Adrover
