La Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics (en endavant LAECSP) estableix com objectiu principal reconèixer el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les Administracions Públiques per mitjans electrònics. La idea era, i en aquest camí s’està progressant, que el ciutadà pugui exercir els seus drets i complir amb els seus deures per via electrònica, facilitant així l’accés a la informació i als diferents procediments administratius.
Entre els procediments més requerits per la ciutadania i que abans s’adaptaren als termes i condicions de la LAECSP, facilitant per tant el seu accés per via electrònica, es troben la sol·licitud del certificat d’empadronament i la del certificat de residència. I ara és quan ve la pregunta de trivial, quina és la diferència entre aquests dos tipus de certificats? No implica el fet d’estar empadronat a un lloc també residir allà? Per què per tant hi ha dos certificats diferents? Ho intentam explicar a les següents línies.
El certificat d’empadronament prova que una persona que viu a Espanya ho fa a un concret municipi i té un domicili habitual. El fet d’estar empadronat és obligatori per a qualsevol persona que visqui a territori espanyol segons l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Reguladora de les Bases del Règim Local. Per tant, un certificat d’empadronament indica de forma fefaent a quin municipi estic vivint, si em moc entre dos o més municipis ens hem d’empadronar allà on més part de l’any passam, i quin és el meu domicili habitual, per poder rebre notificacions per exemple. Però no està indicant tot això on resideixo també? Quin paper juga per tant el certificat de residència?
Vagi per endavant que a gairebé tots els casos el certificat de residència implica la presentació del certificat d’empadronament, i és que aquest, com hem comentat, és una prova d’allà on vivim, d’allà on residim. El “problema” amb el certificat de residència, tot i que en realitat hem de parlar de certificats (en plural), és el concepte de “residència” en sí mateix. La residència com a tal no és un concepte jurídic amb un significat concret. És un terme que indica el temps més o manco llarg que una persona està a un lloc. Però no té cap connotació jurídica. Per tant el concepte residència ha anat adquirint significació legal d’acord al parer del legislador i segons l’àmbit que s’intentava regular en cada moment. Aquest fet ha generat l’existència de múltiples certificats de residència, segons l’àmbit a verificar. Per tant no hi ha un únic certificat de residència de la mateixa manera que només hi ha un certificat d’empadronament, perquè hi ha tants certificats de residència com significats el legislador li ha assignat al terme “residència”. Alguns exemples.
El “típic” certificat de residència del que sentim parlar i probablement hem fet servir és l’anomenat certificat de residència de viatge. Aquest certificat està regulat pel Reial Decret 1316/2001, de 30 de novembre, pel qual s’estableix la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport aeri i marítim per als residents a les Comunitats Autònomes de Canàries, Illes Balears i les Ciutats de Ceuta i Melilla. Només aquestes comunitats disposen d’aquest certificat de residència i és a fectes de proporcionar bonificacions en les tarifes dels serveis regulars del transport aeri i marítim. Per altra banda les persones estrangeres que viuen a territori espanyol han de tenir en compte uns certificats de residència totalment diferents, els establerts per la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Però en cas de requerir una certificació que indiqui la nostra residència habitual en termes tributaris serà un certificat de residència completament diferent el que necessitem, regulat en aquest cas a la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de las lleis dels Imposts sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni.
En conclusió, el certificat d’empadronament i els certificats de residència, tot i que en principi puguin semblar el mateix, són documents diferents emprats per a provar distintes vessants d’una mateixa idea, el lloc on vivim, allà on residim.
Des de la Fundació iBit, i concretament l’Oficina Tècnica d’Administració Electrònica (OTAE), s’està treballant en la interoperabilitat administrativa amb la finalitat de què no sigui necessari per al ciutadà presentar el certificat d’empadronament si aquesta informació ja la pot aconseguir la pròpia administració. Es pot trobar més informació sobre aquesta tasca aquí o aquí.