Fa unes setmanes se va publicar l’informe 2011 sobre el desenvolupament de la societat de la informació a Espanya de la Fundació Orange, en el seu capítol 4 trobam l’estudi de l’e-Administració mitjançant indicadors de disponibilitat de serveis públics en línia . Enguany, com a novetat, apart dels serveis electrònics de les CCAA, també se dedica un apartat als 20 ajuntaments més importants de l’estat espanyol, entre d’ells el de Palma.
Per altra banda, l’any 2010 la Federació espanyola de municipis i províncies va publicar un informe sobre el grau d’adaptació dels municipis de manco de 20.000 habitants a la llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, que en el seu apartat 3.5 ofereix indicadors del grau d’adaptació electrònica del serveis municipals. En aquest estudi no s’han inclòs les Illes Balears.
Encara que les escales per mesurar l’adaptació no son idèntiques si que s’han pogut establir equivalències ja que tenen la mateixa filosofia. Concretament, quantifiquen en la següent escala: manca d’informació (N0), només informació (N1), permet algun tipus d’interacció (descarrega de formularis) (N2), interacció en els dos sentits (N3) i se permet tota la tramitació en línia (N4).
En base a tot això, a l’informe Orange s’analitzen 26 serveis per CCAA i 11 pels grans ajuntaments, mentre que a l’enquesta del FEMP s’analitzen 56 serveis.
L’informe Orange ens mostra, que dels 26 serveis una mitja del 78% té alguna presencia en línia en el conjunt de les CCAA, amb gran diferència entre les comunitats més avançades (98%) i les manco (49%). Trobam a les Balears una mica per davall de la mitja amb un 72% dels serveis implantats d’alguna manera. Interessant és també veure que la mitja de tràmits al nivell de tramitació completa (N4) és d’un 57,5% mentre que a les Illes ens trobam que és un 42,31%. En línies generals veiem que les CCAA treballen per aconseguir una vertadera administració electrònica, però que hi ha grans diferències entre elles.
A continuació un resum de la implementació i del nivell d’assoliment de cada un dels serveis:
En el cas dels 20 ajuntaments amb més població, la mitja de disponibilitat dels serveis per ajuntaments la trobam al 72%, amb una forquilla del 59% al 93%, menor que en cas de les CCAA. Cap ajuntament té tots els seus serveis al nivell 4, ni tampoc cap té només nivell 1, l’ajuntament de Palma té una disponibilitat de serveis del 59% , a nivell 2 de mitja. En el gràfic següent se poden observar, el grau de disponibilitat i el nivell d’interacció de cada un dels serveis estudiats:
Finalment, l’informe FEMP mostra com la majoria dels ajuntaments no tenen la majoria dels seus procediments en línia , ni tan sols en el nivell d’informació; en aquest cas s’hi troben el 80% dels enquestats i la resta se divideix entre la resta de nivells. A destacar que s’hi hi ha implantació, aquesta ja se realitza a nivell 2 o 3 i que els serveis més avançats son en la recaptació de tributs, però, en qualsevol cas, queda molta tasca i inversió a realitzar a les entitats locals de manco de 20.00 habitants. A continuació, gràfic per grups de serveis, segons implantació i nivell d’assoliment de l’administració electrònica:
En general, encara queda molt per fer a l’hora d’aconseguir l’administració electrònica però és cert que els darrers anys hi ha hagut grans avanços a tots els nivells. Podem concloure també, que els ajuntaments de manco de 20.000 habitants son els que més camí els queda per recórrer. De la mateixa manera les dades dels dos estudis mostren que no hi ha una relació directe entre habitants de la unitat administrativa i el grau d’assoliment de la Llei 11/2007; per tant, és un tema d’estratègies i prioritats.
A Balears, aquesta voluntat és inequívoca i se reflexa en el Pla Anibal, que dur des de l’any 2008 en marxa. Al 2011, a fi de tenir una fotografia més acurada de la situació a les Illes Balears i avaluar l’evolució dels darrers anys, en el marc de l’Observatori Balear de la Societat de la Informació, es realitza un estudi de la situació de les TIC’s a l’administració pública en tots els seus àmbits ( infraestructures, serveis en línia, etc.) per complementar la feina de l’Oficina tècnica d’administració electrònica realitza tasques d’assessoria per tal que les administracions de Balears puguin desenvolupar l’administració electrònica basant-se en les polítiques que s’estableixen al Pla Anibal: reutilització, interoperabilitat, open source, reducció de l’heterogeneïtat, assessorament i suport TAE. Entre totes aquestes tasques hi ha la d’ajudar a entitats locals a posar on-line els seus serveis mitjançant diferents eines del Kit Anibal.