Recentment a la Fundació iBit hem actualitzat el servidor de correu per tal de poder fer front a l’abusiva proliferació de virus i spam en el correu. En anteriors posts hem intentat explicar un poc com funciona un servidor de correu, i com intentam col·laborar en la lluita. En aquests posts mostram diferents programes que s’han d’agrupar per a fer aquestes tasques, com són el Qmail per a l’enviament de mails, el vpopmail per a la recepció, l’spamassassin per l’spam, el clamav pels virus, el simscan, l’ezmlm, l’squirrelmail, … N’hi ha molts i cada un per a una feina concreta.
Aquest és el funcionament de la majoria d’aplicacions en Linux, i sobre tot en el món de l’Open Source. Cada aplicació és experta en un tema, i així el seu funcionament es millora i s’actualitza constantment sobre aquella funcionalitat en concret. En canvi, si ho féssim tot de nou en una sola aplicació, llavors les modificacions serien menors, no tan específiques, i per tant molt probablement ni tant segures ni optimitzades. Si es pot aprofitar, llavors no importa reinventar, veritat?.
En Linux, sempre que instal·lam un programa trobam una sèrie de dependències del programa. És el mateix concepte anteriorment explicat. A l’hora d’instal·lar un programari estàndard bastarà amb instal·lar totes les seves dependències que ens detecti. Però, i si aquest programari no és tan estàndard, i per això no es distribueix en forma de paquets i instal·lables? Com ho podem fer?
En la comunitat open source a vegades es treballa amb el concepte TOASTER, interpretant el programari com un empaquetat de totes les eines necessàries. Així, per exemple, nosaltres tenim el servidor de correu Qmail instal·lat a partir d’un d’aquests toasters, que en el cas del qmail en té diversos (1), (2), (3), … Tota una avantatge i comoditat, sobre tot a l’hora d’instal·lar amb una certa rapidessa i amb la necessitat de resultats imminents.
Des de la Fundació iBit també intentam treballar amb aquesta idea, donant una solució ja empaquetada, ja feta per a funcionar al moment. És a dir, a partir de diferents programaris lliures, cada un amb la seva funció específica, feim una “tostadora” de tots ells per a que ens tregui el resultat desitjat, sense necessitat de saber exactament el funcionament tècnic de totes les seves peces. Un exemple és l’Oficina Virtual, basada en un portal Joomla, i tot un conjunt de mòduls lliures que permeten crear una intranet bàsica de forma ràpida. I sense perdre la possibilitat d’ampliar-la a nou mòduls que el propi usuari vulgui afegir. Es pot davallar juntament amb altres paquets similars a la web del projecte Axarxa. Hi haurà també repositoris per altres solucions, com un gestor de continguts audiovisuals, com la nostra web tv.ibit.org, o de programari de treball col·laboratiu en xarxa, basat en el Web2Project, del projecte Pymesenred.