Iñaki Fuentes és d’aquesta generació de joves enginyers que després d’acabar la carrera d’informàtica a la Universitat Navarra, ha estat treballant en moltes empreses d’àmbit internacional participant en grans projectes on ha pogut experimentar, viure, aprendre i créixer de forma inèdita fins que un amic el convidà a postular-se pel lloc de Director de Sistemes del grup Logitravel al Parc Bit, Mallorca.
En menys d’un any encapçalant aquesta divisió, Iñaki ha donat la volta a aquesta empresa juntament amb el canvi de model de negoci i la incorporació d‘intel·ligència artificial que s´està començant a incorporar a la indústria turística. Logitravel group és cada vegada menys una agència de viatges on-line i ara mateix s’està posicionant com un referent tecnològic del sector oferint la seva expertise i infrastructrs.
Iñaki Fuentes, CEO de Bluekiri
Com ha nascut Bluekiri dins Logitravel Group?
Bluekiri neix per donar solució a les necessitats tecnològiques més importants del Grup Logitravel: desenvolupament d’aplicacions, sistemes i BigData. Necessitats com les de crear aplicacions i serveis (web o BigData) amb un alt nivell d’excel·lència i innovació, alhora que disposar de solucions d’alt rendiment amb temps de resposta molt baixos i latències mínimes; amb una fiabilitat molt alta per suportar serveis i processos que manegen un volum de dades molt elevat i crític per al negoci. Els nostres fonaments es basen en la filosofia que hem denominat PRASS: Performance, Reliability, Availability, Scalability and Security.
Quines són la teva formació i experiències prèvies i com et van portar al Parc Bit?
Sóc un enginyer informàtic que va acabar la carrera a Anglaterra. Concretament a la Universitat de Northumbria (Newcastle). Allà em vaig especialitzar estudiant un màster en xarxes. M’agrada molt la gestió d’equip i persones, per la qual cosa he dedicat part del meu temps a aquesta matèria. Abans d’arribar a Mallorca, he passat per Pamplona i Barcelona. Però és en aquesta darrera ciutat on he desenvolupat la meva carrera professional, com a enginyer de sistemes. Allà vaig tenir l’oportunitat de desenvolupar projectes a gran escala i treballar amb clients i equips de diferents parts del món. Va ser una època molt intensa. Però va ser allà devers l’any 1991 (jo tenia 8 o 9 anys) quan la meva mare em va apuntar a un curs de MS-DOS i em vaig adonar que això de les pantalles negres era un món ple de possibilitats 🙂 Va ser el meu company Jesús Corrius, amb qui ja treballava abans a Barcelona, qui em va dir: “Vine a Mallorca que ens ho passarem bé”.
A qui s’adreça Bluekiri i quines solucions aporta davant els vostres competidors?
Bluekiri s’adreça a empreses amb necessitats similars a les quuals hem trobat i gestionat dins el Grup Logitravel. Empreses del món online i del sector turisme, que és on nosaltres podem oferir una proposta de valor molt clara gràcies a la nostra experiència i nivell de coneixements. El nostre valor diferencial és que hem pogut dissenyar i desenvolupar la nostra pròpia infraestructura Cloud d’alt rendiment i alta disponibilitat, per allotjar els projectes més crítics de les empreses. Tinc la convicció que si una tecnologia suposa la base d’una companyia, ha d’estar sota el control de la pròpia companyia. Si vens alguna cosa, has d’identificar quina és aquesta base fonamental del que vens, controlar-la completament i convertir-te en un expert en ella. Si no, seràs un simple intermediari que el teu proveïdor es podrà plantejar botar-se si arriba el moment en qual el teu negoci resulta prou rendible o interessant com per a això, i mancaràs del nivell d’expertesa suficient com per ser de veritat competitiu o per atreure i retenir talent relacionat . Quan una tecnologia és la base d’allò que fas, aquesta tecnologia deixa automàticament de ser una commodity que pots adquirir a qualsevol lloc, i passa a ser una cosa que has de dominar a la perfecció, en tots els seus aspectes i matisos: alguna cosa que passa a ser massa important com per deixar-lo en mans d’un tercer. Al fil d’això, hi ha un interessantíssim article a TechCrunch, “Why Dropbox decided to drop AWS and build its own infrastructure and network“.
Podries explicar de forma senzilla, quins són els diferents tipus de Cloud i com heu definit el vostre nínxol de mercat?
El nostre objectiu no és competir amb els grans Clouds públics com Amazon o Azure, al contrari, volem ser el complement Enterprise per a ells. De fet, som partners tant d’Azure, com de Google Cloud. Sobretot perquè entenem que cada projecte o solució pot i ha de tenir una implementació diferent a l’anterior, i cal escollir amb cura la solució que triam.
D’aquesta manera, nosaltres arquitecturizam i gestionem per als nostres clients un entorn multi Cloud totalment optimitzat. Volem que les empreses allotgin els components més importants i crítics del negoci (el que dóna diners de veritat) amb nosaltres, en el nostre Enterprise Cloud, perquè obtinguin millors resultats, major disponibilitat, escalabilitat i un millor rendiment mentre optimitzen els costos. Aquests han estat sempre els nostres objectius.
Si ha funcionat per al Grup Logitravel, sens dubte pot funcionar per a moltes altres empreses, ja que és un Cloud dissenyat per i per a a les necessitats de negoci. Amb una inversió inicial important, hem aconseguit donar resposta als problemes de rendiment, fiabilitat, escalabilitat i costos que no vam aconseguir arribar amb les diferents solucions del mercat. Ara, fem que altres companyies es puguin aprofitar d’això sense haver de fer un esforç econòmic tan elevat.
Per tant, ¿Qui millor que un mateix per gestionar i tenir cura d’un entorn el qual és crític per als negocis del seu grup empresarial?
Aquest nivell d’implicació mai no ho trobaràs a la resta de Clouds o proveïdors de servei. Sobre els tipus de Cloud, primer cal diferenciar entre model i implementació.
Existeixen tres models de Cloud computing: Infraestructura com a servei (IaaS), Plataforma com a servei (PAAS) i Programari com a servei (SaaS).
El primer (IaaS) és el proveïdor de servei qui proporciona accés a les característiques de xarxes, als equips i l’espai d’emmagatzematge de dades. Aquest model de servei proporciona el major nivell de flexibilitat i control de l’administració al voltant dels seus recursos d’IT.
El segon model (PAAS) elimina la necessitat de les companyies d’administrar la infraestructura (normalment maquinària i sistemes operatius) i els permeten centrar-se en la implementació i l’administració de les seves aplicacions.
I el tercer (SaaS) proporciona un producte complet que és el proveïdor del servei qui executa i administra. En la majoria dels casos, els qui parlen de Programari com a servei en realitat es refereixen a aplicacions d’usuari final. Un exemple comú d’una aplicació de SaaS és un programa de correu electrònic a la web com Gmail que permet enviar i rebre missatges sense haver de administrar ni mantenir els servidors i els sistemes operatius en els quals s’executa el programa de correu electrònic.
Pel que fa a la implementació, trobem tres tipus: El que coneixem com a Cloud (o cloud pública), la implementació hibrida i l’opció on-premissa.
Una aplicació basada en el núvol es troba implementada totalment en el núvol (en la infraestructura d’un tercer), de manera que totes les parts de l’aplicació s’executen en aquesta.
Una distribució híbrida és una manera de connectar la infraestructura i les aplicacions entre els recursos basats en el núvol i els recursos existents situats fora del núvol.
La implementació de recursos on-premissa mitjançant eines de virtualització es denomina de vegades “núvol privat”. La implementació on-premissa no aporta molts dels beneficis de la informàtica en el núvol, però de vegades s’utilitza per la seva capacitat de proporcionar recursos dedicats. Aquest model d’implementació és idèntic al de la infraestructura de tota la vida.
Nosaltres hem desenvolupat una infraestructura d’alt rendiment allotjada en diversos centres de dades geogràficament separats per garantir l’alta disponibilitat en cas de desastre.
Hem desenvolupat el concepte on-premissa, que gestionem completament nosaltres, i ho hem convertit en un Cloud de nivell Enterprise on oferim tant servei IaaS, com PAAS.
Quin programari de seguretat utilitzau? Teniu un protocol en cas de Ciberatacs?
N’utilitzam diversos; per exemple solucions anti DDoS, serveis avançats de Firewall (WAF), configuram la seguretat a nivell DNS, tenim sistemes de prevenció i detecció d’intrusions però sobretot, el que fem és integrar la seguretat com a concepte en cada desenvolupament i cada component del nostre Cloud o els nostres serveis.
Ningú està 100% fora de perill d’atacs. Això és un fet. El que hem desenvolupat és un protocol de resposta davant incidents per, d’una manera o altra, mantenir els serveis totalment disponibles.
Però això no t’ho puc explicar. És alt secret.
Quins són els vostres objectius de desenvolupament a mitjà i llarg termini?
Tenim diversos temes oberts. Estem certificant l’empresa en la ISO 27001 per oferir un alt nivell de seguretat pel que fa a la gestió de la informació.
També estam millorant els processos d’automatització per poder donar resposta a totes les tasques i incidències de la forma més eficient possible.
D’altra banda, estam certificant a tot el nostre equip en les tecnologies i Clouds més importants que gestionam per aconseguir un nivell d ‘expertise molt alt.
En resum, volem poder oferir un nivell de servei excepcional i aportar un valor diferencial al mercat, i per a això hem de tenir un equip altament preparat.
Es parla de crear un Data Center al Parc Bit? Quin avantatge li veus?
Nosaltres, com a empresa del ParcBit, ara mateix no ho necessitem, però un cop muntat poden aparèixer multitud d’utilitats que per descomptat valorarem. Entenc que el Govern tindrà unes necessitat específiques que a dia d’avui no pot cobrir amb la infraestructura que disposa. És un punt molt interessant perquè moltes empreses muntin la seva seu a Mallorca però en contra, té un cost molt elevat per a qui ho hagi de gestionar.
Veus el futur del Parc Bit com un hub tecnològic per a la indústria turística? Quins són els seus punts forts i els seus punts febles?
El ParcBit ho té tot per ser-ho. És un lloc tranquil, sense els problemes de les grans ciutats. Ofereix una escoleta que permet la conciliació de la vida familiar i laboral, jo hi-duc els meus fills. Pots sortir de l’oficina i respirar aire pur sense haver d’ allunyar-te. Fa bon temps tot l’any i és capaç d’abastir les necessitats bàsiques dels que aquí treballam. A dia d’avui, es respira un ambient tecnològic molt sà i molt innovador.
A més: l’illa de Mallorca està perfectament situada a Europa per arribar a qualsevol ciutat important en menys de 2 hores de vol. Això pels negocis és molt interessant.
No obstant això, no té bona connexió de transport. No em puc creure que el metro no arribi fins al ParcBit! I el servei d’autobús deixa bastant que desitjar. Conseqüència d’això és que els pàrquings del parc estan col·lapsats.
El mateix passa amb les sortides i entrades al parc en hora punta des de Palma. No està urbanísticament ben pensat i això és un punt molt negatiu.
Com també ho és el preu de l’habitatge i el famós tema del lloguer de vacances. Costa molt portar gent de fora a l’illa. Moltes vegades, amb gent jove per exemple, no compensa.
L’equip humà de Bluekiri a les seves oficines del Parc Bit. Mallorca.
Quins consells tens per un jove de 17 anys que vol estudiar la carrera d’enginyer informàtic? I per una persona que es vol reciclar en aquest camp?
Des del meu punt de vista, la universitat és una fase de l’educació que s’ha de basar en les ganes d’aprendre i investigar. Molts passen per la universitat per aprovar i no per aprendre, i això és un error. Durant la carrera en aquest cas, un enginyer informàtic ha de tenir inquietud tecnològica.
Ha de qüestionar-ho tot. Provar, desenvolupar coses noves … Per mi la universitat és investigació, llibertat i experimentació. Un consell senzill i molt útil: usa Linux, trasteja amb ell i aprèn a utilitzar un sistema de control de versions.
Per a mi l’objectiu d’un enginyer informàtic és acabar la carrera sent un enginyer generalista i sabent de tot: programació, sistemes i bases de dades; però sobretot, tenint una base de coneixements molt sòlida: matemàtiques, algoritmes, resolució de problemes, anàlisi i molt bon nivell d’anglès. Ja tindrà temps d’especialitzar-se.
És molt important saber entendre el context que envolta un problema o un projecte en l’àmbit informàtic.
Per a una persona que es vol reciclar, la programació és la clau. Però igual que els universitaris, no seràs un gran programador o enginyer de sistemes si no entens i domines la base.
Quin llibre i pel·lícula relacionats amb la tecnologia t’han impactat últimament, i ens podries explicar de quina manera?
Flash Boys, de Michael Lewis, que és un llibre sobre com la tecnologia, la informàtica i les matemàtiques han canviat Wall Street per sempre. Des del meu punt de vista, dona una visió molt interessant de com es munta una infraestructura d’IT quan el pressupost és virtualment il·limitat i s’ha de treballar en secret perquè els altres no copiïn el que estàs fent.
Com a pel·lícula, Blade Runner 2049, que és una reflexió sobre cap a on ens pot portar a la humanitat el fet de tenir una tecnologia molt avançada i els perills que comporta, fascinant i esgarrifosa al mateix temps.
Graciès Iñaki per respondre les nostres preguntes, et desitjam un apassionant viatge en el món de Bluekiri.