Bajo la sombra del almez en el patio del Parc BIT, el gerente de la Fundación BIT, Pere Fuster, inauguró el ciclo de conversaciones IBTalks’17, cuatro sesiones impulsadas por la D.G Innovación e Investigación para acercar los clusters a la sociedad civil y así dar visibilidad a su labor en I + D + i en transferencia del conocimiento desde cada uno de sus ámbitos: turismo, TIC, industria química y biotecnología. La de ayer, de la mano del clúster Balears.t y bajo el hilo conductor: “Contribuyendo a los atributos territoriales diferenciales de Baleares, fue una reflexión sobre si la sostenibilidad de nuestro entorno es compatible con nuestra sociedad de crecimiento continuo, basado en el turismo. Baleares.t, con sus diveros socios tiene una visión y una actitud distinta respecto al turismo. Está claro que nuestras islas son es un modelo para muchos destinos turísticos, pero nuestro territorio tiene aún muchos retos, sobre todo la conservación de nuestro entorno, cultura, campesinado, gastronomía, artesanía. Hay que encontrar el equilibrio para que el turismo sea compatible con la perduración de nuestros paisajes.
Per això vam comptar amb uns convidats (i amb un públic) d’excepció:
MODERADOR: Sr. Luis del Olmo, president de Balears.t
– Sr . Rafael Guinea, Director General de Tirme.
– Sr. Mauricio Socías, CEO & Fundador de mallorcawifi.com
– Sr. Antoni Garcias, President de Camp Mallorquí.
Aquí teniu unes pinzellades d’algunes de les aportacions més destacades:
- Del Olmo: Els clusters han de millorar l’economia, valoritzar els atributs territorials de Balears, ecologia i territori. Que hi ha del posicionament? Saber vendre’s és important, però encara ho és més valorar el que tenim. Sen’s reconeix allò que fem be? Els clusters han de generar projectes compartits amb socis per trobar cercar finançament comú, però a Balears encara no generam projectes d’envergadura. Com emprar les TICs per generar riquesa? A Balears tenim un know-how dels processos turístics que ens han copiat, però també hem de ser capaços d’evolucionar. Els nostres clients (turistes) amb el
Big Data ens poden donar dades segmentades, cal ser més smart per conèixer-los millor i perquè ells també ens coneguin millor. - Socías: Mallorca Wifi és una empresa local proveïdora de wifi, mix marketing mobile i free; ara estan fent bigdata i datamining; qui sàpiga manejar dades, té futur. Mallorca Wifi no és la més gran d Europa, no es pot cobrir tota la illa amb wifi perquè no és rendable, el que fan és cobrir zones estratègiques turístiques amb gran trànsit de gent. L’internet de les coses sí ho permetrà perquè té llarg abast. Es poden emprar dades per fer de la illa una smartdestination, a l’empresa sí tenim dades del posicionament etc… dels usuaris wifi. Les empreses petites locals trobam barreres, sembla que els projectes petits no interessen, només els grans, els diners estan en mans de molt pocs.
- Guinea: Tirme com a empresa a més de la part econòmica ha de cercar la part social i la sostenibilitat.Què fa Tirme de competitiu? Que ens fa diferents a Balears? Hem de ser capaços de gestionar residus mantenint l’elevada presió d’habitants: objectiu abocament 0. Més que els reconeixements, ens interessa la innovació com a feedback etern i la part social de l’empresa. Aquí no valoram el que es fa bé, surt només en premsa el que no funciona. Cal més ciència per opinar, passar de la protesta a la proposta. Ningu es aliè al mon digital, estam a la 4a revolució industrial, però la tecnologia ha de ser l’eina per revertir la no- sostenibilitat, la diferenciació serà amb què l’empres (Internet de les coses). Hi ha hagut una evolució de la normativa de residus europea: la sostenibilitat amb visió global, el que s’anomena economia circular, no és tema de residus, sinó de recursos. Allò sostenible i allò econòmic han d anar de la mà, tot el que és sostenible ha de generar ocupació…
- Garcías: L’ aportació del sector agrari al PIB balear està entorn a l’ 1%, i la població activa agrària un 2%. El turista es gran comprador de vi (online, presencial, quan torna…), però també es ven per exportacions a l’estranger. No tots els productes agraris són tan fàcils de vendre, alguns requereixen transformació. Alguns dels problemes del camp estan fora de l.agricultura pròpiament: envelliment dels pagesos, cal mantenir treballadors que tenen els coneixements A Camp Mallorquí promovem facilitar les coses a explotacions agràries mentre que la UE cada pic posa més burocràcia, cal la unió de tots per facilitar les coses.
Al col·loqui final es van produir també interessants preguntes, reflexions i aportacions:
- Des de la Fundació Deixalles s’apunta que el panorama no és tan sostenible i idíl·lic com es presenta, la nostra activitat turística consumeix recursos i territori, també es genera pobresa, etc…Des de Deixalles intentam apostar per reutilitzar i no només reciclar.
- Garcias: els coneixements agraris es transmeten de persona a persona i no s’han de perdre. No només es tracta de trobar rendabilitat, captar recursos, cal saber donar la volta.
- Guinea: l’economia circular encara no es compleix del tot. Al 2020 l’objectiu és reciclar un 50%, i encara estam al 20%. Cal veure els turistes com oportunitat: generen deixalles que podran ser reutilitzables, etc…
- Socías: Els nostres equips TIC obsolets se’n van a països en vies de desenvolupament per ser reutilitzats, la globalització ens ajuda.
- Per una empresa com Pep Lemon, produir aquí és costós, apostar per reutilitzables, producte local, comercialització… i ens trobam que el sector turístic no fa de mostrador dels nostres productes. No només hem de pensar en clients turistes, també amb locals, hem d posar en valor allò nostre i cal un pacte de sostenibilitat tots junts.
- Des de Balears.t es considera que en una jornada com aquesta, ser capaços de detectar consciències similars per solucionar reptes de sostenibilitat és positiu. Cal veure el turisme com oportunitat pels que vivim aquí, adonar-se’n que els que venen generen valor, ocupació…tenim entorn excepcional, però també cal fer coses diferents.
- Per part d’Itinerem, es considera que sostenibilitat també és mantenir tradicions, no oblidar qui som per diferenciar-nos involucrant-nos, no només gestionar costos. Com involucrar els residents per què no vegin el turisme com quelcom aliè?
- Garcias: tenim una societat molt individualitzada, no hi ha prou col·laboració. Tot i la seva importància, no es pot pretendre que el sector agrari, que està descapitalitzat, generi recursos totsol per innovar i reflotar, cal una reconversió del sector.
- Des del Centre de Resiliència de Mallorca, demanen què estam fent pel
canvi climàtic, si el clima es torna aquí cada pic més càlid i sec, seguirà el turisme essent el motor de la nostra economia? Cal entendre la sostenibilitat en el sentit de perdurar, per això hem de combatre les emissions de CO2, protegir la biodiversitat…
La propera sessió del cicle IBTalks’17 tendrà lloc el 26 d’octubre i serà sobre Innovació en tractaments de l’aigua amb el cluster CliqIB. No us la perdeu!