Dentro del marco de la jornada Women Techmaker´17 en Menorca y del Día Internacional de la mujer, queremos dar protagonismo a una de las ponentes que participa, Paz Morillo
.
¿A qué te dedicas?
Recibí el título de Matemáticas de la Universitat de Barcelona en 1983 y el Doctorado en Informática en 1987 de la Universitat Politècnica de Catalunya. En septiembre de 1987 me incorporé al Departamento de Matemáticas Aplicadas de la UPC. Desde 1992, mis intereses de investigación están principalmente relacionados con la criptografía, he sido asesora de 7 tesis de doctorado en matemáticas aplicadas a la criptografía y actualmente estoy supervisando 3 tesis de votación electrónica, una de las cuales se presentará en julio de 2017.
– Què t´ha impulsat a estudiar una carrera tecnològica?
Jo vaig estudiar la carrera de Matemàtiques i la raó va ser que sempre ha estat la matèria que més m’ha agradat.
– Durant la teva formació superior, notares alguna diferència entre companyes que feien carreres d’Humanitats i d´Enginyeria?
Com va dir un cop el degà d’una facultat de matemàtiques, el que fem nosaltres són humanitats. Bé, apart d’això, a la meva època no coneixia cap al·lota que fes enginyeria.
– Les estadístiques indiquen que els homes, per un mateix lloc de feina, cobren un 26% més de salari que les dones, en el teu cas és així? O creus que l’àmbit del desenvolupament tecnològic no pateix aquesta situació?
Jo som funcionària d’universitat i en aquest món no és possible cap diferencia de sou.
– Quan vas entrar al món laboral, de qui vas rebre més suport?
Dels companys del departament de matemàtica aplicada. Jo vaig entrar a treballar a l’Escola de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya.
– Quina avantatge té la teva professió?
La primera i principal és treballar en el que més m’agrada que és la docència i la recerca. Després destacaria l’estar cada dia en contacte amb gent jove, un fet molt enriquidor en molts aspectes.
– Dins l’àmbit professional, s’evoca sovint el concepte de «sostre de vidre», en el teu cas es un fenomen que has viscut?
No ho he viscut personalment, ni durant els meus estudis a la Facultat (en Ciències Exactes estàvem gairebé al 50%) ni com a professora en cap situació (tot i que en el departament les dones som una minoria).
– A la teva empresa, hi ha un pla d’igualtat de gènere? Quina mesura és la més important per a tu?
Sí, a la universitat es fan moltes iniciatives i crec que totes són importants. Potser caldria fer més actuacions del tipus “mentores” per tal que les al·lotes que estan a l’ESO no descartin d’entrada dedicar-se a la tecnologia.
– La formació continuada és fonamental per adaptar-se a un sector que està en creixement constant i de forma vertiginosa, quina seria la propera formació que t’agradaria rebre? Com veus l’evolució de la teva carrera durant els propers 10 anys?
En el meu cas estic sempre estudiant ja que faig recerca i dirigeixo tesis doctorals. La veig com la continuació natural del que estic fent ara per ara.
– Alguna vegada has patit de l´etiqueta de «Friki»?
Doncs a la cara no m’ho han dit mai, però no crec.
– Creus que en el 2017 encara és necessari celebrar el dia mundial de la Dona? Per quin motiu?
Sí, sens dubte, no tinc la sensació que s’hagi avançat molt, ens al contrari, crec que queda un molt llarg camí per recórrer.