portada DivulgaCineTIC Fitxa CineTIC: “Arkangel”
CineTICDivulgaFitxes CineTIC

Fitxa CineTIC: “Arkangel”

de webmaster

El segon capítol de la quarta temporada de Black Mirror, dirigit per Jodie Foster i escrit per Charlie Brooker, tracta sobre una nova tecnologia de control parental (Arkangel) i els canvis que produeix en la relació mare-filla de les dues protagonistes.

 

Fitxa tècnica:

  • Títol original: Arkangel
  • Any: 2017
  • Durada: 51 minuts.
  • País: Regne Unit
  • Direcció: Jodie Foster
  • Guió: Charlie Brooker
  • Música: Mark Isham
  • Fotografia: Ed Wild
  • Repartiment: Rosemarie Dewitt, Brenna Harding, Owen Teague, Angela Vint, Jason Weinberg, Nicholas Campbell, Aniya Hodge, Sabryn Rock, Edward Charette, Carlos Pinder, Jenny Raven, Paul Braunstein, Sarah Abbott, Nicky Torchia, Mckayla Twiggs, Kaleb Young, Matt Baram
  • Producció: Netflix, House of Tomorrow. Distribuïdora: Netflix
  • Gènere: Ciència-ficció. Thriller | Internet / Informàtica. Família.
  • Sinopsi: La preocupada Marie (Rosemarie Dewitt) faria qualsevol cosa per protegir la seva filla petita, de 4 anys. Quan una sofisticada clínica crea un dispositiu que, en implantar-se al cervell, garanteix aquesta protecció, Marie no dubta a accedir a aquest servei. Gràcies a una app, la mare podrà monitorar la seva filla en qualsevol moment… (FILMAFFINITY)
  • Plataforma: Netflix

Font: http://www.filmaffinity.com

 

Les referències tecnològiques que apareixen a la pel·lícula:

  • Implants cerebrals – Segons Viquipèdia, un implant cerebral, sovint anomenat implant neural, és un dispositiu tecnològic que es connecta directament al cervell d’un subjecte biològic —en general, es col·loca a la superfície del cervell, o connectat a l’escorça cerebral—. Un objectiu comú dels implants cerebrals moderns i de la investigació actual és desenvolupar una pròtesi biomèdica que permeti reemplaçar zones del cervell que s’han tornat disfuncionals a causa de lesions al cap o accidents cerebrovasculars. Això inclou la substitució sensorial, per exemple, a la visió. Altres implants cerebrals s’utilitzen en experiments amb animals simplement per registrar l’activitat cerebral, per raons científiques. Alguns implants cerebrals requereixen la creació d’interfícies entre sistemes neurals i xips d’ordinadors. Aquest tema forma part d’un camp de recerca més ampli anomenat interfícies cervell-ordinador. (La investigació d’interfícies entre el cervell i l’ordinador també inclou tecnologia com la de matrius d’electroencefalografia (EEG) que permeten fer intermediaris entre la ment i la màquina, però no requereixen la implantació directa d’un dispositiu).
  • Tauleta – Segons Viquipèdia, una tauleta tàctil (en anglès, tablet) és un dispositiu electrònic a mig camí entre un ordinador portàtil i un telèfon mòbil, al qual es pot escriure a través d’una pantalla tàctil. Un usuari pot utilitzar un estilet (o stylus) per a treballar amb l’ordinador sense necessitat de teclat ni ratolí.
  • Geolocalització – Segons el Dr. Joan Nunes, és la determinació de la posició geogràfica d’un aparell connectat a una xarxa de comunicacions. La geolocalització inclou la determinació de la posició geogràfica d’un dispositiu mòbil, especialment d’un telèfon, a partir de les ones de ràdio que emet o per mitjà d’un receptor de GPS incorporat, i també la determinació de la posició geogràfica d’un ordinador connectat a Internet, com a casos actualment més habituals i significatius, però en general és aplicable a qualsevol aparell emissor de senyals de comunicació ja sigui mitjançant ràdio, telefonia mòbil, telefonia fixa convencional, xarxes de dades, etc.
  • Control parental – Segons aquest article, aquest sistema permet a les famílies gestionar i restringuir el contingut que els seus infants poden accedir mentre naveguen per internet, ja sigui amb PC, dispositius mòbils, consoles i altres dispositius. Les eines de control parental poden bloquejar, filtrar contingut i pàgines web o simplement oferir control sobre les activitats dels més joves a internet.

 

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

El capítol està protagonitzat per una mare soltera que cria la seva filla sense cap ajuda, només la del seu pare. Intenta ser una bona mare i protegir la seva filla.

La persona que li explica tot a la mare i que injecta l’implant cerebral a la seva filla és una dona treballadora de l’empresa creadora d’Arkangel.

A més, està dirigit per una dona, la directora i actriu Jodie Foster.

 

Algunes reflexions (temes del debat):

  • Quina seria la vostra reacció si algú us censurés alguna cosa? Preferiríeu veure-ho o que us censuressin? Voldríeu prendre la decisió o preferiu que la prenguin per vosaltres?
  • Heu censurat mai alguna cosa a algú? Per què ho heu fet i què heu censurat?
  • Creieu que la mare tenia bones intencions en el que feia? Doncs per què ha resultat perjudicial per a la seva filla?
  • Penseu que els dispositius electrònics són els únics culpables d’aquest excés de control o hi ha altres factors implicats?
  • Poden arribar a ser excessius els controls parentals actuals? Quins límits tecnològics tenen els controls actuals que no té Arkangel?
  • Quins són els usos del control parental i per què creieu que és important?
  • Creieu que estar constantment al costat de la tauleta és una addicció?
  • Com penseu que els pares podrien ajudar els seus fills a fer un ús saludable de les tecnologies sense caure en l’addicció a videojocs, mòbils o xarxes socials?
  • Quines altres solucions hauria pogut intentar la mare per resoldre el seu problema de sobreprotecció i satisfer les necessitats de la filla?

 

Per a saber-ne més:

 

Adreçat a (edat/cursos):

3r i 4t ESO

Batxillerat

 

Finalment, si voleu posar a prova els vostres coneixements sobre la pel·lícula i les tecnologies que hi surten, aquí trobareu un petit Quiz, a veure quantes n’encertau!