Fitxa CineTIC: Citizenfour

Avui a la secció CineTIC comentam el documental que va gravar Laura Poitras en esser contactada per un ciutadà anònim que va resultar ser Edward Snowden, per revelar una enorme conspiració de vigilància a nivell mundial orquestrada per l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA. Laura Poitras estava en el procés de rodatge de la seva tercera pel·lícula documental The Program, tras My country, My country y The Oath (2010). A la seva nova película estava investigant sobre la lluita d’EE.UU contra el terrorisme arran de l’11-S a través de programes de vigilància a la xarxa. Això li havia fet patir alguns episodis de retenció i registre en els aeroports que li van fer pensar que estava sent vigilada pel Govern dels Estats Units. Així que va decidir traslladar-se a Berlín per acabar la pel·lícula. És aquí, on a través de la xarxa de xifrat que havia fet servir pel documental la va contactar Snowden i es va fer públic un de les majors escàndols de la història d’Internet.

El documental Citizen Four es pot visualitzar de forma gratuïta des de la biblioteca virtual ebiblio que condueix a efilm. S’hi pot accedir amb el carnet de biblioteques de les Illes Balears.

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Citizenfour
Any: 2014
Durada: 114 min.
País: Estados Unidos
Direcció: Laura Poitras
Guió: Oliver Stone, Kieran Fitzgerald (Llibre: Luke Harding)
Fotografia: Kirsten Johnson, Trevor Paglen, Laura Poitras, Katy Scoggin
Repartiment: Documental (intervenciones de: Edward Snowden, Jacob Appelbaum, Julian Assange, Glenn Greenwald, Ewen MacAskill, Laura Poitras, Jeremy Scahill)
Productora: Praxis Films
Gènere: Documental | Espionatge. Internet / Informàtica
Sinopsi: Al gener de 2013, Laura Poitras va començar a rebre correus electrònics xifrats signats per un tal “Citizenfour“, que li assegurava tenir proves dels programes de vigilància il·legals dirigits per la NSA en col·laboració amb altres agències d’intel·ligència a tot el món. Cinc mesos més tard, juntament amb els periodistes de The Guardian Glenn Greenwald i Ewen MacAskill va volar a Hong Kong per la primera de moltes trobades amb un home anònim que va resultar ser Edward Snowden. Per documentar les sorprenents i preocupants revelacions de Snowden, Poitras va viatjar sempre amb una càmera. La pel·lícula resultant és la història que es desenvolupa davant els nostres ulls en aquest documental.

Font: Filmaffinity

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

La principal tendència TIC que surt a la pel·lícula és l’anàlisi massiva de dades amb la tecnologia suficient per poder-lo realitzar, el Big Data i les metadades. Big data és una quantitat massiva de dades que no poden ser emmagatzemades i administrades pels mecanismes tradicionals de maneig de dades, mentre que les metadades són dades que contenen una descripció rellevant i informativa sobre altres dades. En aquest article s’expliquen bastant bé els conceptes i les seves diferències. Bàsicament les metadades són dades que proporcionen informació sobre altres dades. En filtrar les metadades, és més fàcil per a algú localitzar un document específic.

Un dels desenvolupaments que surt a la pel·lícula és PRISM de la NSA. The Guardian va revelar el programa PRISM i les conseqüències d’espionatge massiu que comporta, tot això amb la “col·laboració” (que elles van negar) de les principals grans empreses tecnològiques d’aquest moment ( Facebook, Google, Apple, Microsoft, Yahoo i Dropbox AOL, Verizon, Vodafone, Global Crossing o British Telecommunications ).

Tot això permetia, per exemple, accedir a la xarxa social d’una persona fins al tercer grau de separació, amb la visualització de tot el publicat i totes les comunicacions, fins i tot en temps real, indicant els milions de persones associades a aquest tercer grau. I tot això sense ni tan sols ser contacte visible d’aquest usuari en cap xarxa social. Això també està relacionat amb el concepte de vigilància massiva o espionatge massiu, en el qual també van participar altres països com Gran Bretanya amb el programa TEMPORA. La vigilància pot ser feta per estats, empreses privades o organitzacions no governamentals, encara que l’Estat en sol ser el principal responsable. La vigilància massiva és sovint justificada com una forma de combatre el terrorisme, evitar el «malestar social» i protegir la seguretat nacional dels Estats a nivell internacional, mentre que a menor escala es justifica per la seva suposada eficàcia en la lluita contra la delinqüència comú, com fan a la Xina.

Relacionat amb perspectiva de gènere trobam:

Els homes són els principals personatges d’aquest documental. Surten poques dones, però amb grans càrrecs, com a jutge. Cal destacar que la directora del film és Laura Poitras, que va ser contactada per Edward Snowden, per revelar una enorme conspiració de vigilància a escala mundial orquestrada per l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA i d’aquí va néixer aquest documental.

Algunes reflexions:

Diu Snowden: “Record com era Internet abans que el vigilessin, i no hi ha hagut res igual en la història de la humanitat. És a dir, podia haver-hi un nen en una punta de món tenint una conversa d’igual a igual amb un expert en la matèria a l’altra punta de món sobre qualsevol tema, on fos, quan fos, tot el temps. Era lliure i sense lligams. Ara la gent autocensura les seves opinions i fa broma amb acabar a ‘la llista‘ si donen a una causa política o si diuen alguna cosa en un debat. Ara, comptam amb el fet que estam sent vigilats “. El que narra aquest documental és absolutament terrible. Segons aquest article: ” “Allò amb el que una vegada va fantasejar George Orwell sembla ja un llunyà”1984″ ( veure la nostra fictxa de Libres TIC ) sembla cobrar força en aquests dies d’excés de dades, informació, i tothom com a autèntics bojos deshumanitzats, pendents dels seus mails, mòbils i altres invents que no serveixen per res més que tenir-nos controlats. Existeix realment la llibertat de la qual molts presumim? Laura Poitras suggereix que no”. Però, pensau que ho demostra?

En aquest film es planteja si és ètic i moral l’accés a la informació privada amb l’excusa de la seguretat nacional i l’aliança entre el poder polític i les grans companyies tecnològiques per a processar aquestes dades per als seus propis interessos. Però també mostra la valentia de ciutadans com Snowden, que són capaços de rebel·lar-se contra això: “Personalment, estic més disposat a córrer el risc que m‘empresonin, o alguna cosa igual de negativa, que al fet que redueixin la meva llibertat intel·lectual i la de els meus éssers estimats “, diu en una de les converses amb els periodistes. I com ell també altres defensors de la llibertat, com William Binney, el primer whistleblower que va exposar algunes pràctiques anticonstitucionals de la NSA, Jacob Appelbaum, o Ladar Levison, fundador de Lavabit que va haver de tancar el seu servei de correu electrònic després de rebre una ordre judicial per lliurar al Govern dels Estats Units les claus privades de tots els seus usuaris.

Llavors, com a mínim el documental ha de servir per què ens facem una sèrie de preguntes i reflexions, com:

Som conscients de tota la informació privada que compartim a Internet, ja sigui en xarxes socials, suscribint-nos a newsletters comercials, comprant en línia?
Sabem on és aquesta informació?
Si algun dia l’esborram, realment desapareixerà de el tot?
Fins a quin punt en som en part responsables d’això en acceptar els termes i condicions que mai no llegim dels serveis i productes digitals?
Les nostres dades personals, haurien de ser considerades com a drets fonamentals?
Només els governs tenen la capacitat tècnica i econòmica d’accedir a aquesta informació privada o hi ha altres organitzacions que també poden tenir la capacitat d’accedir-hi?
Hauria d’aprendre a xifrar la meva informació i les meves comunicacions? I si ho fes, algú seria capaç de desencriptar-?
La protecció de dades de la qual gaudim a la UE (més gran que la dels EUA) és encara insuficient?
Quina diferència hi ha entre l’Internet dels primers anys que descriu Snowden i l’actual?
Sabeu quin recorregut té la vostra informació cada vegada que realitzau una cerca a un motor de cerques d’Internet com ara Google?
Quina diferència hi ha entre el programa de vigilància massiva que denuncia Snowden en el seu llibre i les telepantalles que apareixen a «1984» de George Orwell?
Pensau que regulacions més estrictes per a les empreses de tecnologies pel que fa a l’ús de les dades poden ser una solució? Però aleshores, qui controlaria als governs?
Com a ciutadans, què proposaríeu per actuar individualment? I col·lectivament?

Per saber-ne més:

També tenim fitxa de Cinetic de la pel·lícula de 2016 basada en aquests fets dirigida per Oliver Stone, Snowden. I fitxa de Libres TIC de l’autobiografia escrita pel propi Snowden, Vigilància Permanent.

En aquest Quizz pots pots provar el teu grau de coneixement sobre conceptes que apareixen al documental Citizenfour.

big data CineTIC metadades Snowden vigilancia massiva