portada Divulga Fitxa CineTIC: Gattaca
DivulgaFitxes CineTIC

Fitxa CineTIC: Gattaca

de admin

A la secció CineTIC (fitxes de pel·lícules de ciència ficció en les quals apareixen tecnologies que són tendència) aquesta setmana parlam de”Gattaca“(1997), una pel·lícula amb alguns anys que ens planteja debats genètics–ètics de molta actualitat.

FITXA TÈCNICA:

  • Títol original: Gattaca
  • Any: 1997
  • Durada: 114 minuts
  • País: Estats Units
  • Direcció: Andrew Niccol
  • Guió: Andrew Niccol
  • Música: Michael Nyman
  • Fotografia: Slawomir Idziak
  • Repartiment: Ethan Hawke, Uma Thurman, Jude Law, Loren Dean, Alan Arkin, Gore Vidal, Xander Berkeley, Elias Koteas, Ernest Borgnine, Tony Shalhoub, Blair Underwood, Maya Rudolph, Lindsey Ginter, Jayne Brook
  • Productora: Jersey Films / Columbia Pictures
  • Gènere: Ciència ficció. Intriga | Distopia. Pel·lícula de culte
  • Sinopsi: Ambientada en una societat futura, on la majoria d’infants són concebuts mitjançant fecundació in vitro i amb tècniques de selecció genètica. Vincent (Ethan Hawke), un dels últims nens concebuts de manera natural, neix amb una deficiència cardíaca i no li auguren més de trenta anys de vida. Se’l considera un invàlid i, com a tal, està condemnat a realitzar els treballs més desagradables. El seu germà Anton, en canvi, ha rebut una esplèndida herència genètica que li garanteix múltiples oportunitats. Des de nen, Vincent somia amb viatjar a l’espai, però sap molt bé que mai no serà seleccionat. Durant anys exerceix tota mena de treballs fins que un dia coneix a un home que li proporciona la clau per formar part de l’elit: suplantar Jerome (Jude Law), un esportista que es va quedar paralític per culpa d’un accident. D’aquesta manera, Vincent ingressa a la Corporació Gattaca, una indústria aeroespacial, que el selecciona per a realitzar una missió a Tità. Tot anirà bé, gràcies a l’ajuda de Jerome, fins que el director del projecte és assassinat i la consegüent investigació posa en perill els plans de Vincent.

Font: http://www.filmaffinity.com

Temes a debat i tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Eugenèsia

Segons la Viquipèdia, l’eugenèsia és una filosofia social basada en els coneixements de la genètica que té com a objecte l’estudi teòric i pràctic dels mitjans per a aprofundir, fer créixer i perfeccionar físicament els individus humans.

La paraula prové del grec i significa ben nascut o bona reproducció.

El pare de l’eugenèsia moderna va ser Francis Galton (cosí de Charles Darwin), qui en els seus treballs de 1874 i 1887 va reemplaçar la selecció natural per una selecció artificial que afavorirà la reproducció dels individus pertanyents a les elits i obstaculitzarà la dels no aptes.

Abans d’ell, Thomas Malthus argumentava que els pobres no són iguals als més privilegiats, ja que no tenen les virtuts morals de la prudència, capacitat de previsió, disciplina i racionalitat que caracteritzen la classe mitjana; per la qual cosa va arribar a la conclusió que la causa de la pobresa era la fertilitat elevada. També es troben precedents en l’obra La República de Plató.

A Catalunya un destacat partidari de l’eugenèsia va ser Josep Vandellòs i Solà.

Els objectius que cerca l’eugenèsia han variat: des de la creació de persones més sanes i intel·ligents, a l’estalvi de recursos econòmics de la societat, a l’alleujament del sofriment humà. Els mitjans proposats per als fins eugenèsics han passat de l’antiga selecció artificial a les modernes tècniques de diagnòstic prenatal, l’exploració fetal, l’orientació genètica, el control de natalitat, la fecundació in vitro i l’enginyeria genètica. Els contraris a l’eugenèsia argumenten que és una pràctica immoral i basada en una pseudociència.

Històricament, l’eugenèsia ha estat usada com a justificació de les discriminacions coercitives i les violacions dels drets humans promogudes per l’estat, com l’esterilització forçosa de persones amb defectes genètics, l’assassinat institucional i, en alguns casos, el genocidi de races considerades inferiors.

Les pràctiques eugenèsiques dutes a terme durant el nazisme van portar a l’estigmatització de l’eugenèsia clàssica, duta a terme per molts estats de forma oficial.

Genoïsme, discriminació genètica

Segons Wikipedia, la discriminació genètica també coneguda com Genoïsme, ocorre quan les persones són tractades de manera diferent i afecta a l’individu, per exemple pel seu patró, escola o per la seva companyia d’assegurances, pel fet que tenen o aparenten tenir una mutació genètica que podria causar o incrementar el risc de patir un trastorn hereditari. També pot referir-se a qualsevol tipus de discriminació sustentada en el genotip d’una persona en lloc dels seus propis mèrits.

Aquest terme prové del concepte de genismo, el qual defineix que les característiques i capacitats humanes estan determinades per gens.

Determinisme biològic

Segons Wikipedia, el determinisme biològic, en sociologia, filosofia de la ciència i biologia, descriu la creença que el comportament humà és controlat pels gens d’un individu.

El determinisme biològic afirmaria que tant les normes de conducta compartides com les diferències socials i econòmiques que hi ha entre els grups, bàsicament diferències de raça, de classe i de sexe, deriven de certes diferències heretades innates, i que en aquest sentit, la societat constitueix un reflex fidel de la biologia. El determinisme biològic hauria tingut un paper negatiu en l’explicació i creació de conceptes com la raça, el gènere i la sexualitat.

El determinisme biològic es planteja avui en termes de determinisme genètic, un conjunt de teories que defensen la possibilitat de donar respostes últimes al comportament dels éssers vius a partir de la seva estructura genètica. Per tant, la conducta, tant dels animals com de l’ésser humà, obeeix a formes que han estat necessàries per a la supervivència dels seus gens, i que s’estenen a complexos sistemes socials adaptats al seu més favorable procés evolutiu.

El consens científic és que actualment no hi ha proves per al determinisme biològic estricte en les ciències biològiques i psicològiques. Els trets físics i comportaments són fenotips ja que són el resultat d’interaccions complexes entre la biologia i el medi ambient.

Millora genètica

Segons Wikipedia, la millora genètica, és la ciència d’incrementar la productivitat, la resistència al medi ambient i a les malalties presents en el mateix, generant una millor adaptació de les espècies animals i vegetals domèstiques o la bellesa i qualitat dels seus productes, mitjançant modificacions del genotip (la constitució genètica) dels individus. Es pot entendre també com una disciplina que gestiona recursos genètics d’espècies amb interès econòmic actual o potencial mitjançant selecció i millora de caràcters desitjats, amb la finalitat d’incrementar i estabilitzar majors nivells productius i d’adaptabilitat en un grup de la descendència i, a la vegada, assegurar la conservació a llarg termini de la variabilitat genètica poblacional existent i la seva biodiversitat. No només es basa en les coses negatives, algunes millores que brinden els aliments genèticament modificats van des major quantitat d’aliment amb poca mà d’obra com la resistència a alguns químics i plagues.

Enginyeria genètica

Segons Viquipèdia, l’enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s’utilitza per a manipular els gens d’un organisme. La producció d’uns organismes genèticament modificats pot ser també un dels objectius de l’enginyeria genètica.

L’enginyeria genètica fa servir procediments que aconsegueixen la clonació o la transferència genètica amb l’aïllament, manipulació reintroducció d’ADN als organismes vius per generar noves característiques. L’enginyeria genètica fa servir la tècnica de clonació utilitzant com a vector un plasmidi (molècula d’ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix) o un fagovirus (virus paràsit d’altres virus) i la tècnica de la mutagènesi (producció de mutacions sobre ADN, clonat o no). Les manipulacions per enginyeria genètica segueixen essencialment 5 passos:

  1. Aïllament dels gens d’interès.
  2. Inserció dels gens en un vector de transferència.
  3. Transferència del vector (amb el gen inserit a dins) a l’organisme que es vol modificar.
  4. Transformació de les cèl·lules de l’organisme.
  5. Selecció d’aquells organismes en què s’ha aconseguit obtenir un Organisme Genèticament Modificat.

Distopia

Segons Viquipèdia, una distopia, contrautopia o antiutopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d’una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d’utopia i s’usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.

Segons l’Oxford English Dictionary, el terme va ser encunyat a finals del segle XIX per John Stuart Mill a un discurs pronunciat al debat parlamentari del 1868, qui també emprava el sinònim creat per Bentham el 1818, cacotopia.[3] Ambdues paraules es van basar en el terme “utopia”, encunyat per Thomas More com οὐ τόπος o “lloc que no existeix”, per descriure una societat perfecta o ideal en la seva obra homònima. “Distopia” s’entén aleshores com una “utopia negativa” on la realitat transcorre en termes antitètics als d’una societat ideal.

El terme cacotopia l’utilitzaren els polítics que estaven contra el socialisme i el comunisme durant les dècades del 1880 i 1890 per a denigrar-lo.

Els texts distòpics sorgeixen com obres d’advertiment, o com a sàtires, que mostren les tendències actuals extrapolades en finals apocalíptics. Per exemple, algunes distòpies de la primera meitat del segle XX advertien dels perills del feixisme, del comunisme, del control social o de les societats totalitàries en general (Nosaltres, 1984, Un món feliç, Viure!, Fahrenheit 451). Altres més recents són obres de ciència-ficció ambientades en un futur pròxim i etiquetades com a ciberpunk, que utilitzen una ambientació distòpica en la que el món s’ha anat corrompent pel consumisme i es troba dominat per les grans multinacionals tecnològiques i els governs es tornen cada vegada més irrellevants. Hi ha un subgènere anomenat literatura apocalíptica, on la distopia té a veure amb la fi del món conegut.

A Itàlia un grup d’arquitectes de Florència anomenat Superstudio va escriure The 12 Cautionary Tales. Premonitions of the Mystical Rebirth of Urbanism en el qual es pretenia fer reflexionar sobre la relació entre producció, consum i sostenibilitat provocada pel capitalisme, avançant-se als debats que es van realitzar durant la dècada del 1970 per la crisi que patiren durant aquella mateixa dècada.

Durant la dècada del 2010 hi hagué una explosió de la ficció distòpica al cinema. Aquestes obres es caracteritzen per no oferir res més que desconsol

Gadgets i tecnologies

Segons aquest article, “també i malgrat els seus anys, ens llança espurnes d’allò que es creu seria la tecnologia del futur i avui ja és realitat: cotxes amb dissenys dels seixanta però que es carreguen elèctricament, rellotges intel·ligents des dels quals es pot contestar el telèfon, dispositius de mà a mig camí entre PDA i telèfon “intel·ligent“, ús de cel·les solars per a subministrament d’energia, entre molts altres, però que il·lustra que no calen molts efectes especials per suggerir elements tecnològics futuristes.”

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

En el film apareix Irene, un personatge femení fort i influent en la trama. Amb la seva intel·ligència, valentia i capacitat d’amor incondicional, demostra la seva importància en la història i posa de manifest la necessitat de qüestionar les restriccions imposades per la genètica i valorar les qualitats individuals més enllà dels avantatges genètics.

“Gattaca” planteja qüestions importants sobre la perspectiva de gènere, qüestionant els estereotips i posant en valor les capacitats individuals més enllà de la genètica, així com ressaltant el paper de les dones en aquesta narrativa futurista.

Algunes reflexions:

  • Fills a la carta, eugenèsia i genoïsme, excusa per discriminar? Segons aquest article “el maneig de la informació genètica potencia les tècniques eugenèsiques i la selecció d’embrions de manera que les persones trien les característiques dels seus fills, eliminant qualsevol indici de fragilitat. Això planteja un autèntic drama per al principal protagonista de la pel·lícula: els nascuts fora d’aquesta selecció genètica es converteixen en autèntics estigmatitzats, en un món on tots han estat pulcrament seleccionats per ser els millors. Aquesta societat desoladora i injusta no és, al cap i a la fi, més que un reflex del dia a dia en molts llocs i situacions del nostre món actual, i l’excusa del determinisme genètic serveix com a esperó per a plantejar qüestions com la igualtat d’oportunitats, els perills d’eliminar d’un cop de ploma allò que es considera inadequat, o els límits del dret a la intimitat personal.“
  • On queda la privacitat de les nostres dades genètiques. Seguim amb les reflexions d’ aquest article: “les tècniques de seqüenciació més avançades estaven accelerant el procés de lectura de la informació continguda en el genoma humà molt més ràpid del que s’estimava anys enrere. Això va provocar una sèrie de dubtes al voltant de la responsabilitat que comportaria disposar de semblant informació: els nostres gens, allò que dicta com som en tots i cadascun dels nostres trets, podrien ser coneguts per qualsevol; Quines conseqüències portaria això? Un dels fronts del debat ètic que generava aquesta nova tecnologia era com hauria d’usar-se aquesta informació, on era el límit entre disposar de detalls crucials per entendre la biologia de cada individu i provocar un seguit d’injustícies socials basades en el coneixement de les diferències entre les persones. Diferències que no estarien basades en prejudicis subjectius, sinó en dades objectives, encriptades en el nostre ADN.”
  • La forma natural de seleccionar? “Amb la seqüenciació genètica completa es pot aspirar a seleccionar el millor embrió possible dels que naturalment una parella va poder “produir”. De totes maneres està clar que aquestes possibilitats futures ja es perceben, es bateguen, atès que la ciència actual està posant esforç en desenvolupar tècniques per a aquesta disciplina. El naixement del primer nen perfecte va obrir en aquests mesos un debat sobre la consideració ètica de què fer amb els embrions descartats i com se’ls pensa: se’ls tira? Se’ls congela? Són éssers vius? Es danya algun protocol, alguna llei, descartant-los? Els límits per ara semblen grisos i el debat està en plena esplendor, però la Cort Interamericana de Drets Humans ja es va expedir el 2012, assegurant que els embrions no implantats “no són persones”. Des de la comunitat científica dels EUA i Europa es va tendir a destacar el mèrit del naixement de Connor, com ho van anomenar els seus pares; però també es va alertar sobre la possibilitat de triar embrions perquè sí, sense legítimes raons de salut que justifiquin aquests procediments”. Font: Gattaca: un aporte a la reflexión sobre el avance de la genética y el conflicto social
  • Elit genètica vs. plebs natural: la ciència com a “excusa” per a jerarquitzar. “A Gattaca el desenvolupament de la ciència positiva no només no és ingènua respecte d’objectius de dubtosa ètica, a més defineix una clara dicotomia social. D’una banda, una elit-genèticament seleccionada (com el mateix terme indica, els qui són objecte de la selecció genètica per ser concebuts, també seran els seleccionats per la societat, exemples vivents de la tan anhelada recerca fructuosa de la perfecció biològica) i els portadors d’una marca social positiva diferenciadora i diferenciant, una mena d’estigma invertit. I d’altra banda una plebs-natural-inferior i estigmatitzada. (…). En qualsevol cas, el que es planteja és el paper de la ciència en aquesta segregació i jerarquització de la societat. Com a tota distopia, el film agafa elements de la realitat actual per mostrar-los aguditzats en un futur llunyà, per advertir dels perills que poden representar les accions o directrius que estam triant en el present. No obstant això, i salvant les exageracions pròpies tendents a fer la història més atractiva dramàticament, aquest avenir ja està girant la cantonada i no resulta impossible pensar que d’aquí a un temps, la població acudeixi massivament a la seqüenciació completa de cadenes d’ADN per triar o assegurar el futur dels seus descendents. La tendència a la inserció de la ciència en cada vegada més àmbits de la vida abans personal i privada com la reproducció i la sexualitat, indica que aquesta és una tendència que trepitja fort. El futur, sembla, va arribar fa estona. “Font: Gattaca: un aporte a la reflexión sobre el avance de la genética y el conflicto social

Per a saber-ne més: