A la secció Fitxes CineTIC (fitxes de pel·lícules/sèries on hi apareixen tecnologies que són tendència) aquesta setmana parlem del capítol “Odi nacional”, el darrer de la tercera temporada de Black Mirror, sèrie britànica distribuïda per Netflix i que narra relats distòpics i futuristes.
FITXA TÈCNICA:
- Títol original: Heated in the Nation
- Any: 2016
- Durada: 89 min
- País: Regne Unit
- Direcció: James Hawes
- Guió: Charlie Brooker
- Música: Martin Phipps
- Fotografia: Lukas Strebel
- Repartiment: Kelly MacDonald, Faye Marsay, Tom Ashley, Lasco Atkins, Charles Babalola, Elizabeth Berrington, Michael Bott, Thomas Dominique, Ty Hurley, Mateusz Mirek, Duncan Pow, Benedict Wong.
- Producció: Netflix / House of Tomorrow. Distribuïda per Netflix
- Gènere: Thriller. Ciència ficció | Thriller futurista. Crim. Internet / Informàtica.
Font: http://www.filmaffinity.com
Amb hora i mitja de capítol, Heated in the Nation és el més llarg de tota la sèrie. A la cinta hi apareixen diferents tecnologies, a través de les quals es fa un homenatge a la pel·lícula El ocells, de Hitchcock (1963) i al “Gran Germà” d’Orwell (1949).
Font: www.theaustralian.com
Font: Wikipedia
Un món en un futur molt proper, on les abelles s’han extingit i la ciència i la innovació han trobat la forma de suplir-les. Però el pas d’allò natural a allò tecnològic no va segons l’esperat, i el hacker Scholes posa en evidència grans irresponsabilitats per part del Govern a la vegada que posa de manifest les vulnerabilitats del sistema en el Projecte Granular.
Dues detectius, que investiguen la mort d’una famosa i molt odiada periodista, analitzen el cas des de dues perspectives diferents, una digital i una altra analògica. Mentre una d’elles veu a un marit assassí, tot i que la víctima ha rebut milers d’amenaces de mort a través de les xarxes, l’altra veu una relació amb l’assassinat i les noves tecnologies, deixant entreveure una escletxa entre les concepcions d’ambdues investigadores. Fins el moment en que apareixen més cadàvers, no queda clar què és el que ha pogut provocar les morts.
Xarxes socials i llibertat d’expressió
Les xarxes socials són un eix central del capítol, com també ho són en altres capítols de la sèrie. En aquest, però, es planteja com actuam davant l’escut de la pantalla, ja que sembla que el ciutadà s’atreveix a expressar qualsevol sentiment a la xarxa. I és aquí quan, en un intent de donar lliçons de moral, un hacker instal·la el terror amb les morts de persones relacionades amb un hashtag, al·legant que les xarxes faciliten que milers de persones sentenciïn la mort d’una altra persona de forma gratuïta. En aquest punt es tracta el tema dels haters, de l’exposició a les xarxes, de fins on arriba la llibertat d’expressió i el dret a la intimitat.
Drons i vigilància
A la primera escena de la cinta, apareixen les albelles polinitzant les flors, i la tecnologia es presenta com la salvadora de l’extinció de l’espècie. Gràcies als avançaments tecnològics, allò que podria haver esdevingut un desastre natural, acaba essent també una oportunitat pel Govern d’espiar als ciutadans. L’Estat, a través de finançament, decideix aprofitar-se de la tecnologia de les abelles per a vigilar tot el país i, en una mostra d’irresponsabilitat, omet la possibilitat de que el sistema sigui manipulat. L’Estat acaba duent a terme un enorme Gran Germà, amb un país ple de càmeres de vigilància, utilitzant una vegada més la seguretat com a excusa.
El capítol mostra com a vegades allò important no són els avançament tecnològics, sinó qui els maneja i dirigeix, i que qualsevol tecnologia corre el risc de caure en les mans equivocades. Les abelles són hackejades i instal·len el caos, en escenes que translladen a l’espectador a la pel·lícula “Els Ocells”; com passa també a la pel·lícula de Hitchcock, les abelles no paren fins aconseguir un objectiu, amb la diferència que a “Odi nacional” aquestes responen a un sistema de programació racional manipulat per un humà.
I tot i que sembli ciència ficció, la realitat és que ja existeixen abelles robòtiques que poden pol·linitzar flors, com la que va presentar el 2016 la Universitat Politècnica de Varsòvia, la B-Droid, tot i que en aquest sentit també s’han desenvolupat altres prototips, com la como RoboBee.
Fuente: National Geographic
Hackeig i algoritmes
Mentre Scholes aconsegueix controlar tots els eixams, ni el responsable de l’Agència Nacional del Crim ni el responsable del Projecte Granular són capaços d’aturar-ho. La incapacitat de controlar la situació és de tal magnitud que, en un intent desesperat davant el hackeig de les abelles, el Ministre d’Hisenda, pròxim objectiu dels drons segons els algoritmes, suggereix un tancament total de la Xarxa.
El Joc de les conseqüències que inventa Scholes resulta ser un pla macabre que ha programat amb la intenció d’impartir “justícia” i que acaba en tragèdia. L’espectador, tal vegada, culparà l’Estat per haver omès la possibilitat de que les abelles fossin manipulades i es dirigissin, en algun moment, en contra de la pròpia societat.
Relacionat amb perspectiva de gènere trobam:
Destaca la manera en què l’episodi exposa la cultura del masclisme i l’odi cap a les dones a través de la trama, mostrant el poder de les xarxes socials per propagar discursos de violència i assetjament. Es posa en evidència la forma en què els comentaris i els comportaments misògins es normalitzen i es perpetuen en línia, creant un impacte devastador en les persones afectades. A més, l’episodi destaca la lluita de les dones per aconseguir justícia i fer front a aquesta violència. El personatge de la periodista o de la detectiu que investiga el cas, representa la determinació i la valentia de les dones que lluiten per exposar la discriminació i la violència masclista. Així com les que tenen un perfil STEM com a experta en informàtica.
Algunes reflexions:
- De què som capaços quan pensam que no hi haurà conseqüències?
- Les nostres dades personals, haurien de ser considerades com drets fonamentals?
- Fins a quin punt som nosaltres mateixos els responsables de l’ús que fan les empreses tecnològiques de les nostres dades, si en compartir informació o utilitzar xarxes socials, acceptem la seva política de protecció de dades?
- Tenim el dret o capacitat de saber tota la informació que manegen sobre nosaltres diferents organismes i empreses?
- Fins quan es seguirà utilitzant el fantasma de la inseguretat per a augmentar la vigilància sobre els ciutadans?
- Podran la ciència i la innovació suplir les funcions del nostre ecosistema?
- Quins impulsos dirigeixen el nostre comportament enfront la pantalla?
- Estem subestimant les noves tecnologies?
- On queda la llibertat d’expressió? Com la concebim?
- Arribarà un moment en el que ja no ens creurem ni tals sols allò que vegem?
- Som conscients de que tenin una identitat digital?