Fitxa CineTIC: “Print the legend: la revolución en 3D”

1,1K

Un  documental sobre el sorgiment d’empreses que volien portar la impressió 3D a les cases, dirigit per Luis Lopez i J. Clay Tweel. Es pot visualitzar a les plataformes Netflix, Filmin i de forma gratuïta a eFilm.

 

Fitxa tècnica:

• • Títol original: Print the legend
  • Any: 2014
  • Durada: 100 minuts
  • País: Estats Units
  • Direcció: Luis Lopez, J. Clay Tweel
  • Guió: Steven Klein, Luis Lopez, J. Clay Tweel
  • Música: Kyle Johnston, Matthew McGaughey, Noah Wall
  • Fotografia: Luis Lopez, J. Clay Tweel
  • Producció: Audax Films, Chad Troutwine Films, Exhibit A
  • Gènere: Documental
  • Sinopsi: Documental que se centra en la gent i les empreses involucrades en la carrera per portar a les llars la nova tecnologia d’impressió en 3D, documentant el gran “moment Macintosh” d’aquesta revolució i explorant què cal per viure l’anomenat somni americà. (FILMAFFINITY)
  • Web oficial: http://printthefilm.com/ 
  • Plataformes: Netflix, Filmin, eFilm

Font: http://www.filmaffinity.com

 

Les referències tecnològiques que apareixen a la pel·lícula:

• Impressora 3D – Segons aquest article, aquestes unitats utilitzen el principi de la impressora d’injecció de tinta per dipositar gotes de materials en capes successives i ultra fines. Les empreses que utilitzen programari de modelatge sòlid CAD en un entorn d’oficina estan descobrint que poden produir models conceptuals tridimensionals de “forma i adaptació”, que s’utilitzen principalment per visualitzar i comunicar el disseny inicial del producte. Un dissenyador ara pot “imprimir” ràpidament un prototip i mostrar-lo a grups d’enginyeria, vendes i màrqueting, així com als fabricants d’eines.

• Codi obert – Segons Viquipèdia, el codi obert, de vegades referit com a “codi font obert” (open source en anglès) és un enfocament per al disseny, el desenvolupament i la distribució que ofereix un accés pràctic al codi font del producte (béns i coneixements). Alguns consideren el codi obert com un dels diversos enfocaments possibles per al disseny, mentre que altres el consideren un element estratègic de les seves operacions. El model d’operativitat i presa de decisions del codi obert, permet l’entrada simultània de diferents programes, enfocaments i prioritats, i difereix dels més tancats, els models centralitzats de desenvolupament. Aquests principis i pràctiques s’apliquen usualment al desenvolupament de programari, fent públic el codi font per permetre el seu estudi i desenvolupament. El resultat d’aquesta col·laboració entre desenvolupadors pot ser distribuïda com programari lliure.
• Software – Segons aquest article, el software (o programari) és un programa que gestiona i dóna suport als recursos informàtics i a les operacions d’un sistema informàtic mentre executa diverses tasques com ara processar dades i informació, controlar components de maquinari i permetre als usuaris utilitzar programari d’aplicació. És a dir, el programari de sistemes funciona com a pont entre el maquinari del sistema informàtic i el programari d’aplicació. El programari del sistema està format per molts programes de control, com ara el sistema operatiu, el programari de comunicacions i el gestor de bases de dades. Actualment hi ha molts tipus d’ordinadors. Alguns d’ells són més fàcils d’aprendre que d’altres. Alguns d’ells funcionen millor que altres. Aquestes diferències poden provenir de programari de sistemes diferents.

 

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobem:

En el documental, la presència femenina és limitada i la majoria dels parlaments són dels homes. A més, tots els principals executius són homes, perpetuant l’estereotip que només els homes són adequats per ocupar llocs de lideratge. Malgrat que hi ha poques dones que apareixen al documental, moltes d’elles tenen un paper important en l’empresa en àmbits STEM, ja que treballen en el desenvolupament de les impressores 3D, encara que no s’especifiqui el seu àmbit específic.

 

Algunes reflexions (temes del debat):

• Per a què utilitzaríeu la impressora 3D? Que hi fabricaríeu amb ella?
• Consideraríeu emprendre? Per què? Quins avantatges i riscos comporta emprendre, especialment en el sector tecnològic?
• El Zach, un dels cofundadors de MakerBot, va decidir marxar quan va tenir un conflicte ideològic amb el Bree Pettis. Amb qui us posicionaríeu: amb en Zach o amb en Bree? Per què?
• Vosaltres hauríeu deixat que a la pàgina de dissenys de MakerBot hi sortís el disseny d’armes o també ho hauríeu censurat? Per què? Quines implicacions i conseqüències té cada opció?
• Quines qualitats hauria de tenir un bon líder empresarial? 
• Pensau que a Espanya els sectors tecnològics són tan competitius com els dels Estats Units? I a la UE?
• Per què creieu que gairebé no surten dones al documental? A què és degut?
• Creieu que val la pena sacrificar-ho tot pel bé de l’empresa? Quines coses estaríeu disposats a sacrificar i quines no?

 

Per a saber-ne més:

• Print the Legend (La revolución en 3D) (2014) (Fitxa Film Affinity)
• “Print the legend”, la revolución de las impresoras 3D en este documental de Netflix (article a Marketing Directo.com).
• Algunes pel·lícules ja han tractat amb impressions 3D en les seves trames. En tenim algunes d’elles a les nostres fitxes de CineTIC: Ocean’s 8, Missió Impossible Fallout, Missió Impossible 5: Nació secreta i El cinquè element.
• En el film es recorda molt a Steve Jobs. Aquí podeu trobar la fitxa CineTIC de «Jobs», la pel·lícula que tracta sobre la seva vida.
• A més, amb les diferents idees de negoci que tenen els empresaris que surten al documental, també ho podem relacionar amb l’inici de Facebook. «La xarxa social» és una pel·lícula que ens dona una idea de com va començar aquest negoci.

 

Adreçat a (edat/cursos):

ESO i Batxillerat

Finalment, si voleu posar a prova els vostres coneixements sobre la pel·lícula i les tecnologies que hi surten, aquí trobareu un petit Quiz, a veure quantes n’encertau!