portada DivulgaCineTIC Fitxa CineTIC: “San Junipero”
CineTICDivulgaFitxes CineTIC

Fitxa CineTIC: “San Junipero”

de webmaster

El quart capítol de la tercera temporada de Black Mirror, dirigit per Owen Harris i amb guió de Charlie Brooker (creador de la sèrie), es centra en dues dones que es coneixen i s’enamoren a San Junipero, un lloc molt especial. Tots els capítols de Black Mirror són independents un de l’altre.

 

Fitxa tècnica:

  • Títol original: San Junipero
  • Any: 2016
  • Durada: 61 min
  • País: Regne Unit
  • Direcció: Owen Harris
  • Guió: Charlie Brooker
  • Música: Clint Mansell
  • Fotografia: Gustav Danielsson
  • Repartiment: Mackenzie Davis, Gugu Mbatha-Raw, Gavin Stenhouse, Adele Armas, Paul Blackwell, Leigh Daniels, Paul Kitson, Jeff Mash, Raymond McAnally, Nick Donald
  • Producció: Netflix, House of Tomorrow.
  • Gènere: Ciència-ficció. Drama. Anys 80. Internet. Informàtica. Homosexualitat.
  • Sèrie: Black Mirror
  • Sinopsi: Califòrnia, 1987. San Junipero és una divertida destinació de vacances plena  de sol, surf i sexe. Yorkie (Mackenzie Davis) i Kelly (Gugu Mbatha-Raw) són dues noies que acaben d’arribar, esperant que la seva estada els aporti diversió i algun canvi a les seves vides. Milers de joves es diverteixen ballant a les discos de moda. Però per a alguns dels visitants de San Junipero, en canvi, la mitjanit és una hora important en què passa alguna cosa. (FILMAFFINITY)
  • Principals premis:
    • 2017: Emmy: Millor pel·lícula per TV i guió en especial/minisèrie de TV
    • 2016: Premis BAFTA TV: Millor maquillatge i perruqueria de TV. 2 nominacions
  • Plataforma: Netflix

Font: http://www.filmaffinity.com

 

Les referències tecnològiques que apareixen a la pel·lícula:

  • Servidors – Segons aquest article, és un aparell informàtic que emmagatzema, distribueix i subministra informació. Els servidors funcionen basant-se en el model “client-servidor”. El client pot ser tant un ordinador com una aplicació que requereix informació del servidor per funcionar. Per tant, un servidor oferirà la informació demanada pel client sempre que el client estigui autoritzat. Els servidors poden ser físics o virtuals.
  • Món virtual – Segons Philippe Quéau, és una base de dades gràfiques interactives, explorable i visualitzable en temps real en forma d’imatges tridimensionals de síntesi capaces de provocar una sensació d’immersió a la imatge. 
  • Realitat virtual – Segons aquest article, és un terme que s’aplica a un conjunt d’experiències sensorials sintètiques, és a dir generades per computador, comunicades a un operador o participant. La majoria de les aplicacions de realitat virtual són experiències visuals on el participant es veu immers i interactua en un ambient o escena virtual. L’escena virtual es visualitza mitjançant algun dispositiu de visualització, en alguns casos utilitzant visualització estereoscòpica la qual brinda la sensació de l’ambient tridimensional.
  • Implants cerebrals – Segons Viquipèdia, un implant cerebral, sovint anomenat implant neural, és un dispositiu tecnològic que es connecta directament al cervell d’un subjecte biològic —en general, es col·loca a la superfície del cervell, o connectat a l’escorça cerebral—. Un objectiu comú dels implants cerebrals moderns i de la investigació actual és desenvolupar una pròtesi biomèdica que permeti reemplaçar zones del cervell que s’han tornat disfuncionals a causa de lesions al cap o accidents cerebrovasculars. Això inclou la substitució sensorial, per exemple, a la visió. Altres implants cerebrals s’utilitzen en experiments amb animals simplement per registrar l’activitat cerebral, per raons científiques. Alguns implants cerebrals requereixen la creació d’interfícies entre sistemes neurals i xips d’ordinadors. Aquest tema forma part d’un camp de recerca més ampli anomenat interfícies cervell-ordinador. (La investigació d’interfícies entre el cervell i l’ordinador també inclou tecnologia com la de matrius d’electroencefalografia (EEG) que permeten fer intermediaris entre la ment i la màquina, però no requereixen la implantació directa d’un dispositiu).

 

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

Les dues protagonistes són dones que utilitzen la tecnologia per un bé útil, que és allargar la seva vida més enllà de la vida real, on estan a punt de morir. A més, el fet de ser dues dones que s’enamoren, normalitza i dóna més visibilitat al col·lectiu LGTBIQ+.

 

Algunes reflexions (temes del debat):

  • Quina seria la vostra decisió: morir per sempre o quedar-vos a San Junipero? Perquè penseu que les protagonistes trien l’opció que trien?
  • Si poguéssiu afegir alguna cosa al vostre propi San Junipero, a quines èpoques, llocs o moments us agradaria viatjar? 
  • En quins mons virtuals us agradaria viure per l’eternitat? 
  • Quins mons virtuals visitem en el nostre dia a dia i a quins ens agrada tornar? 
  • Considerau que San Junipero podria ser possible en un futur? Quina tecnologia hauria de ser emprada per crear-lo? Què necessitaríem estudiar per crear aquesta tecnologia i crear San Junipero?
  • Per què creieu que en el món virtual els personatges són joves i no es mostren amb la seva edat actual?

 

Per a saber-ne més:

 

Adreçat a (edat/cursos):

Apte per tots els públics

ESO i Batxillerat

 

Finalment, si voleu posar a prova els vostres coneixements sobre la pel·lícula i les tecnologies que hi surten, aquí trobareu un petit Quiz, a veure quantes n’encertau!