portada Big Data Fitxa CineTIC: El cercle
Big DataciberseguretatFitxes CineTICHearablesInteligencia artificialTenTICWearables

Fitxa CineTIC: El cercle

de webmaster

Seguim a la nostra secció CineTIC, amb fitxes de pel·lícules on hi apareixen tecnologies que són tendència. Avui és el torn de The Circle (2017), una pel·lícula recent que ens fa reflexionar sobre quin és el límit entre la nostra privacitat i les dades personals que manegen les grans companyies tecnològiques.

FITXA TÈCNICA:

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Big Data:

Segons Viquipèdia, és el nom que reben els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals. Aquest processament de dades s’utilitza per tal de detectar patrons dins seu, podent fer així prediccions vàlides per a la presa de decisions. La disciplina dedicada a les dades massives s’emmarca dins de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta disciplina s’ocupa de totes les activitats relacionades amb els sistemes que gestionens grans conjunts de dades. Les dificultats més habituals en aquests casos se centren en la captura, l’emmagatzematge, la cerca, la compartició, l’anàlisi, i la seva visualització. La tendència de manipular ingents quantitats de dades es deu a la necessitat, en molts casos, d’incloure les aquesta informació per a la creació d’informes estadístics y models predictius emprats en diversos camps, com per exemple de les anàlisis de negoci, publicitari, les dades de malalties infeccioses, l’espionatge y el seguiment de la població o la lluita contra el crim organitzat. El límit superior de la capacitat de processament s’ha anat desplaçant al llarg dels anys, d’aquesta forma els límits que estaven fixats el 2008 rondaven l’ordre de petabytes a Zettabytes de dades. Els científics amb certa regularitat troben limitacions a causa de la gran quantitat de dades a analitzar en certes àrees, com ara la meteorologia, la genòmica, les complexes simulacions de processos físics, i les investigacions relacionades amb els processos biològics i ambientals. Les limitacions també afecten els motors de cerca a internet, als sistemes financers i a la informàtica de negocis. Els data sets creixen en volum degut, en part, a la introducció d’informació ubiqua procedent dels sensors sense fils i els dispositius mòbils (per exemple les VANETs), del constant creixement dels històrics d’interaccions d’aplicacions (per exemple processos de registre), càmeres digitals (sistemes de teledetecció), micròfons, lectors de ràdio – frequency identification. La capacitat tecnològica per càpita a nivell mundial d’emmagatzemar dades es multiplica aproximadament per dos cada quaranta mesos des dels anys vuitanta. S’estima que el 2012 cada dia van ser creats a prop de 2,5 trilions de bytes de dades (de l’anglès quintillion, 2.5 × 1018 ).

Data mining:

Segons Viquipèdia La mineria de dades (Data Mining) és un procés no trivial d’identificació d’informació vàlida, nova, potencialment útil i entenible, de patrons comprensibles que es troben ocults en les dades. Engloba tot un conjunt de tècniques encaminades a l’extracció de coneixement processable, implícit en les bases de dades. Està íntimament lligat a la supervisió de processos industrials, ja que resulta molt útil per aprofitar les dades emmagatzemades a les bases de dades. Les bases de la mineria de dades es troben en la intel·ligència artificial i en l’anàlisi estadística. Mitjançant els models extrets utilitzant tècniques de mineria de dades s’aborda la solució a problemes de predicció, classificació i segmentació de memòria.

Wearables:

Dins del sector tecnològic i més concretament de l’electrònica de consum un wearable o dispositiu wearable és aquell dispositiu que es porta a sobre, sota o inclòs a la roba i que està sempre encès, no necessita encendre’s i apagar-se. Unes altres de les seves característiques és que permet la multitasca pel que no requereix deixar de fer una altra cosa per ser usat i pot actuar com a extensió del cos o ment de l’usuari.

Malgrat que en l’actualitat se li coneix a aquesta categoria de productes com a dispositius wearable també poden anomenar-se dispositius vestibles, portables o posables i fins i tot complements intel·ligents.

En l’actualitat els dispositius més importants dins d’aquest sector segons la seva categoria són rellotges intel·ligents, polseres d’activitat, ulleres intel·ligents o roba intel·ligent entre altres. Segons el seu ús es poden dividir en cinc grans grups:

  • Salut
  • Esports i Benestar
  • Entreteniment
  • Industrial
  • Militar

Biometria:

Segons Viquipèdia, un sensor biomètric és un sensor destinat a la identificació o verificació de la identitat de forma automàtica d’un individu. Abans de l’ús de la biometria, la identificació de persones es feia mitjançant claus o targetes, o bé per PINs que la persona havia de posseir o memoritzar. Aquests sensors simplifiquen i personalitzen aquestes identificacions, ja que, cada persona posseeix unes característiques biològiques, psicològiques i de conducta úniques que poden ser utilitzades com a claus impossibles de piratejar. Així la persona no ha d’utilitzar objectes que poden ser robats o copiats, ni memoritzar cap codi que fàcilment pot ser oblidat o també copiat.

Per poder identificar a una persona mitjançant un sistema de seguretat s’han de comparar les seves característiques amb una base de dades, per fer això s’extrauen uns punts biomètrics i es mesuren les distàncies entre ells per tal de reconèixer les característiques biomètriques de la persona a identificar. El reconeixement de persones per a sistemes de seguretat mitjançant càmeres s’ha convertit en aquests darrers anys una de les formes més comunes de reconeixement. Per poder arribar a fer una identificació exitosa s’hauria de tenir una base de dades amb moltes imatges de l’individu i anar-les comparant una a una, i aquestes amb totes les possibles identificacions. Això seria molt costós, és per això que es busquen les característiques biomètriques que diferencien a cada persona i es busquen uns punts per a poder fer la identificació.

L’objectiu d’un sistema de reconeixement és, generalment, el següent: donada una imatge d’una persona “desconeguda” i trobar una imatge de la mateixa persona en un conjunt d’imatges “conegudes”, o imatges d’entrenament. La gran dificultat afegida és la d’aconseguir que aquest procés es pugui realitzar en temps real. El sistema reconeixerà les persones presents a imatges o vídeos automàticament. Pot operar en 2 modes:

  • Verificació o autentificació de persones: compara una imatge de la persona amb una altra imatge amb la persona de la que volem saber la identitat. El sistema confirmarà o rebutjarà la identitat de la persona. En aquest mode es produeixen dos tipus d’errors bàsics, anomenats falses acceptacions i falsos rebutjos, mesurats respectivament amb les taxes TFA i TFR.
  • Identificació de persones: compara la imatge d’una persona desconeguda amb totes les imatges de persones conegudes que es troben a la base de dades per determinar la seva identitat.

Les TIC que apareixen i que estan per arribar/ arribant:

El “Gran Germà” de la teva vida:

The Circle presenta “SeeChange” una eina que permet a qualsevol persona portar una càmera en temps real i retransmetre el seu dia a dia les 24 hores. Per ara encara no tenim cap microcàmera que ho retransmeti absolutament tot, però cada vegada tenim més eines per poder fer un live (directe) a les xarxes fàcilment. Va començar Periscope, i el van seguir Instagram i Facebook. I fins i tot WhatsApp, que teòricament era una aplicació de missatgeria instantània, t’ofereix la possibilitat de compartir els teus “estats”.

Darrere d’aquestes preguntes- “En què estàs pensant?” – totes aquestes xarxes socials cerquen el mateix que SeeChange: saber què estàs fent, recopilar les teves dades i analitzar-les per vendre-les a tercers. Tot és gratis perquè el producte ets tu. A més, totes aquestes aplicacions permeten, cada vegada més, afegir diferents reaccions als continguts compartits (m’encanta, etc …). Això contribueix a amplificar aquest Gran Germà de la teva vida. Et mantenen enganxat i et creen aquesta falsa sensació de companyia dels teus centenars d'”amics” virtuals.

Microcàmeres sense cable per controlar-ho tot:

Una altra de les eines que planteja The Circle són microcàmeres camuflades en tots els racons de les ciutats i que ens permeten tenir un control de tot. Aquestes microcàmeres no necessiten cable, ja que transmeten amb precisió per satèl·lit. En realitat aquesta tecnologia no és molt diferent al que podria ser una GoPro avançada barrejada amb la tecnologia de Google Maps.

Encara no som capaços de localitzar a qualsevol persona del món en un temps màxim de 20 minuts (cosa que sí que passa a la peli), però tampoc sembla massa llunyà el dia en què podrem punxar en qualsevol lloc del mapa i veure què està passant en temps real. Una mica a l’estil del web Insecam que reprodueix (per descuits o contrasenyes molt òbvies) allò que està passant a una botiga de sucs a Atlanta o al jardí d’una casa a Albacete. Tot sense moure’t de casa.

En una línia semblant, Amazon ha tret al mercat una càmera que combina intel·ligència artificial i assistència per veu que et fa selfies automàticament i te’ls envia directament al teu mòbil perquè ho puguis compartir a totes les teves xarxes socials. No és el mateix, però ens estem acostant.

Les empreses de tecnologia i la democràcia:

Les empreses de tecnologia no són les teves amigues. La idea general de mantenir una vigilància global de nosaltres -que explora The Circle al llarg de tota la pel·lícula- espanta, però les revelacions d’ Edward Snowden ja van deixar en entredit la seguretat i privacitat a nivell mundial.

The Circle també planteja un altre debat: obligar els ciutadans a exercir el seu dret a vot a través de la seva pròpia tecnologia. És a dir, que la gent hagi d’estar registrada “al cercle” per poder votar. Aquesta realitat tampoc resulta del tot estranya. Facebook fa temps que està tractant d’implementar alguna cosa així. Ja al 2012 plantejà formalitzar un registre per a les eleccions presidencials d’Estats Units a través de la xarxa social. Encara que aquesta proposta no s’ha arribat a materialitzar, de moment, sí que s’han implementat l’opció “He votat” a tots els països, adaptada a l’agenda política de cada país.

Distòpia laboral? 

El parc tecnològic en què està situada l’empresa The Circle és un espai enorme amb amplis jardins, zones verdes i d’oci que semblen voler potenciar la creativitat i la felicitat dels seus empleats. Aquest vast espai, amb tecnologia puntera i ple de gent jove, no és més que l’evolució del que podria ser una start up de Silicon Valley o l’impressionant Apple Park. Tot molt guai. Però aquestes empreses també amaguen infinites hores de feina afavorides per discursos neoliberals del “fes-ho per tu”. Sota el pretext de la innovació, s’aposta per un model d’èxit individual i el capital és la finalitat mateixa.

“Tranquil·la, aquí no hi ha horaris“, li indiquen a la protagonista després de demanar-li per què ha estat tan desapareguda durant el cap de setmana. “No fas activitats amb els teus companys d’El Cercle?”. Els seus companys de recursos humans li suggereixen amb un to tan bonrotllista com infinitament cínic que hauria de fer més activitats per integrar-se amb la comunitat, així com animar-se a compartir més coses en les seves xarxes socials. Tot, és clar, és “voluntari”. L’objectiu final és aconseguir que de forma voluntària inverteixi cada vegada més temps a The Circle, i, per tant, exposi cada vegada més la seva vida i, de passada, treballi gratis.

Font: El mayor problema del futuro distópico de ‘El Círculo’ es que… ya estamos en él (https://www.playgroundmag.net)

Un compte per a tot

Al film es presenta també TruYou, un servei que uneix tots els teus comptes bancaris i targetes de crèdit en una sola, amb una única contrasenya. Això ens recorda als pagaments amb Apple Pay. Ens hi estem acostant.

Font: 6 ways that ‘Big Brother’ technology in ‘The Circle’ is already happening (https://eu.usatoday.com).

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

La protagonista de “The Circle” és una jove treballadora i intel·ligent anomenada Mae Holland. Mae és una dona amb una gran determinació i amb ganes d’avançar en el món empresarial de la tecnologia. Des del principi de la pel·lícula, es mostra com una persona compromesa amb la seva feina i amb una mentalitat oberta a les noves oportunitats que se li presenten dins de l’empresa “The Circle”. Mae es caracteritza per la seva curiositat i la seva motivació per fer el seu millor treball. Està disposada a assumir reptes i a fer els sacrificis necessaris per progressar en la seva carrera professional. La seva evolució al llarg de la pel·lícula la converteix en un personatge amb més profunditat, que qüestiona els valors i les conseqüències de la tecnologia, i es converteix en una veu crítica enfront de les forces que intenten controlar la privacitat i la llibertat individual.

Algunes reflexions:

  • Fins a quin punt som nosaltres mateixos els responsables de l’ús que fan les empreses tecnològiques de les nostres dades en compartir informació i tenir perfils a les xarxes socials, en acceptar la seva política de protecció de dades?
  • Estam enganxats a les xarxes socials per a “no sentir-nos sols”?
  • Som conscients de tota la informació privada que hem dipositat a Internet? Tenim el dret o capacitat de saber tota la informació que manegen sobre nosaltres diferents organismes i empreses?
  • Pensau que les empreses poden utilitzar el Big Data no només per ampliar beneficis, sinó per fer-nos la vida més fàcil a través de la R+D+I?
  • Incorporaran les empreses la figura del Data Scientist en el seu equip?
  • La societat marginarà cada vegada més als que no tinguin accés a internet i no facin servir xarxes socials?
  • Quines són les alternatives per no perdre privacitat? Prescindir de les xarxes socials? I si no les fem servir, farà que ens considerin “sospitosos” d’alguna cosa?Hauríem d’aprendre a xifrar la nostra informació i comunicacions?
  • No acceptar els termes i condicions de les tecnologies i aplicacions que utilitzam t’exclou de molts de serveis, arribarà algun dia alguna empresa tecnològica amb la qual cada persona pugui negociar els termes i condicions o ens quedarem sense utilitzar els serveis?
  • Serà possible un sistema de vot electrònic universal? Per exemple, a través del blockchain?

Per a saber-ne més: