portada criptomonedes Fitxa CineTIC: The Imitation Game
criptomonedesFitxes CineTICInteligencia artificialTenTIC

Fitxa CineTIC: The Imitation Game

de webmaster

A la secció CineTIC (fitxes de pel·lícules on hi apareixen tecnologies que són tendència) aquesta setmana parlam de “The Imitation Game (Descifrando enigma)” (2014) , un biopic sobre la vida del matemàtic Alan Turing, a qui es considera el “pare de la informàtica moderna”.

FITXA TÈCNICA:

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Intel·ligència Artificial:

Segons Viquipèdia, és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un ésser humà.” Andreas Kaplan i Michael Haenlein defineixen la intel·ligència artificial com “la capacitat que té un sistema per interpretar dades externes correctament, aprendre d’aquestes dades, i fer servir els coneixements adquirits per completar tasques i assolir objectius específics mitjançant una adaptació flexible”

Es considera l’avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d’intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.

Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l’agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques d’aprenentatge.

També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus d’agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:

  • Execució d’una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
  • Recerca de l’estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
  • Algorismes genètics (Anàleg al procés d’evolució de les cadenes d’ADN).
  • Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d’animals i humans).
  • Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).

També existeixen diferents tipus de percepcions i accions, poden ser obtingudes i produïdes, respectivament per sensors físics i sensors mecànics en màquines, polsos elèctrics o òptics en computadores, tant com per entrades i sortides de bits d’un programari i el seu entorn programari.

Diversos exemples es troben en l’àrea de control de sistemes, planificació automàtica, l’habilitat de respondre a diagnòstics i a consultes dels consumidors, reconeixement d’escriptura, reconeixement de la parla i reconeixement de patrons. Els sistemes d’intel·ligència artificial actualment són part de la rutina en camps com economia, medicina, enginyeria i la milícia, i s’ha usat en gran varietat d’aplicacions de programari, jocs d’estratègia com escacs d’ordinador i altres videojocs.

Machine learning:

Segons la Viquipèdia, l’aprenentatge automàtic és un camp de la intel·ligència artificial que està dedicat al disseny, l’anàlisi i el desenvolupament d’algorismes i tècniques que permeten que les màquines evolucionin. Es tracta de crear programes capaços de generalitzar comportaments a partir del reconeixement de patrons o classificació. L’aprenentatge automàtic està relacionat amb el camp de l’estadística, però també coincideix amb els mètodes de construcció de models, o l’aprenentatge estadístic. També hi ha punts de contacte amb la informàtica teòrica. Això és degut a la complexitat computacional dels problemes.

Alguns camps on s’ha aplicat aquest tipus d’aprenentatge són les aplicacions dedicades al processament del llenguatge natural, als algorismes de cerca, la diagnosi mèdica, la bioinformàtica, la detecció de fraus i la classificació.

Qualsevol sistema que es consideri intel·ligent ha de tenir l’habilitat d’aprendre, és a dir, de millorar automàticament amb l’experiència. Els programes utilitzats són sistemes d’aprenentatge capaços d’adquirir coneixements d’alt nivell i estratègies per la resolució de problemes mitjançant exemples, de forma anàloga a com ho faria la ment humana

Criptografia:

Segons Viquipèdia, la criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, “amagat, secret”; i γράφειν, gráphin, “escriptura”, o -λογία, -logia, “estudi”, respectivament)[1] és, tradicionalment, l’estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica. La criptografia moderna utilitza les disciplines de les matemàtiques, la informàtica i l’electrotècnia. Algunes aplicacions de la criptografia inclouen caixers automàtics, contrasenyes i comerç electrònic.

La criptologia és l’estudi dels criptosistemes: sistemes que ofereixen mitjans segurs de comunicació amb els quals l’emissor oculta o xifra el missatge abans de transmetre-ho perquè només un receptor autoritzat (o ningú) pugui desxifrar-ho. Les seves àrees principals d’interès són la criptografia i la criptoanàlisi, però també inclou l’esteganografia com a part d’aquesta ciència aplicada. En temps recents, l’interès per la criptologia s’ha estès també a altres aplicacions, per part de la comunicació segura d’informació i, actualment, una de les aplicacions més esteses de les tècniques i mètodes estudiats per la criptologia és l’autenticitat de la informació digital (també anomenada signatura digital).

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

En la pel·lícula “The Imitation Game”, es pot destacar la representació de la perspectiva de gènere a través del personatge de Joan Clarke, interpretat per Keira Knightley. Joan Clarke és una brillant matemàtica i criptògrafa que treballa al costat d’Alan Turing per descodificar els codis alemanys durant la Segona Guerra Mundial. El personatge de Joan Clarke és presentat com una dona intel·ligent, determinada i amb un talent excepcional en un camp dominat pels homes. La seva presència i contribució en el projecte és fonamental per a l’èxit de l’equip. A través del personatge de Joan Clarke, la pel·lícula subratlla la importància de reconèixer i valorar el talent i la capacitat de les dones en els camps STEM, desafiants els estereotips de gènere i demostrant que les dones són igualment capaces en aquestes àrees.

Algunes reflexions:

  • Segons aquest article, “Turing va utilitzar en el seu treball conceptes d’intel·ligència artificial i va dissenyar un computador electromecànic per simular les possibles combinacions de lletres d’Enigma. (…) Després de la guerra, en una època sense xips ni transistors, Turing va dissenyar les bases d’una màquina programable que podia resoldre operacions. El matemàtic va idear un llenguatge de programació amb el qual es podien simular tots els passos que pot executar una màquina sent el primer a donar una noció precisa del que és un algoritme. Turing va ser un visionari, que va establir a més el primer model teòric d’intel·ligència artificial a les màquines. Va desenvolupar l’anomenat test de Turing, que permet provar l’existència d’intel·ligència en una màquina. “Un ordinador pot ser cridada intel·ligent si aconsegueix enganyar a una persona fent-la creure que és un humà“, va escriure. “Esteu d’acord amb aquesta definició? Precisament el 2014 un programa informàtic desenvolupat a Rússia pels investigadors Vladimir Veselov -actualment a EUA- i Eugene Demchenko va aconseguir superar per primera vegada el test de Turing enganyant el 33% dels avaluadors, fent-los pensar que era una persona la qual responia a l’altre costat de l’ordinador. Tot i que els experts coincideixen que això no té cap rellevància per a la intel·ligència artificial. Estarem atents a com evolucionaran els bots.

 

  • La criptografia és un altre tema present en el film, és indubtable l’important paper d’aquesta ciència que aconsegueix la confidencialitat dels missatges, i amb ella la seguretat de la informació que diàriament viatja per la xarxa. Aconseguirem això amb el blockchain?

 

  • El paper de les dones a la pel·lícula, infravalorat? Segons aquest article, “no només estava Clarke treballant en el projecte abans que arribés Turing, avalada pels seus dos títols matemàtics. La veritat és que, de les gairebé 10.000 persones que hi havia a The Bletchley Park, el 75% eren dones, incloent un bon nombre d’especialistes com Clarke, responsables d’equips sencers de desxifradores que treballaven colze a colze amb els homes.És evident que la història de la computació no ha estat justa amb aquestes dones, un record distant que comença a refrescar gràcies a la popularitat d’Ada Lovelace -filla de Lord Byron, pionera de la computació- i llibres com When computers were human, un oda a les computadores humanes que feien la feina bruta per als científics, en la seva gran majoria dones. Però aquesta pel·lícula, que estranyament ha estat lloada per rescatar la memòria de Clarke, la miniaturitza a la mida d’un traductor de butxaca pel seu Rainman particular, al qual reconcilia amb els seus col·legues emprant les seves “armes femenines” i segueix amb gran vol de la faldilla prisada comprenent en tot moment els seus moments de genialitat, però sense participar-hi.”Què trobau, aconseguirem deixar de banda la discriminació de gènere en la ciència i la tecnologia?

Per a saber-ne més: