Seguim a la nostra secció CineTIC (fitxes de pel·lícules on hi apareixen tecnologies que són tendència). Aquesta vegada és el torn de Trascendence (2014), una pel·lícula recent on la intel·ligència artificial i els dilemes ètics tenen protagonisme.
FITXA TÈCNICA:
- Títol original: Trascendence
- Any: 2014
- Durada: 119 min.
- País: Estados Unidos
- Direcció: Wally Pfister
- Guió: Jack Paglen
- Música: Mychael Danna
- Fotografia: Jess Hall
- Repartiment: Johnny Depp, Rebecca Hall, Paul Bettany, Kate Mara, Morgan Freeman, Cillian Murphy, Cole Hauser, Clifton Collins Jr., Josh Stewart, Olivia Taylor Dudley, Cory Hardrict, Falk Hentschel
- Productora: Warner Bros. Pictures / Alcon Entertainment / Syncopy / DMG Entertainment / Straight Up Films
- Gènere: Ciencia ficción. Intriga. Acción. Drama | Internet / Informática
- Sinopsi: El Dr. Will Caster (Johnny Depp), prestigiós investigador en el camp de la Intel·ligència Artificial, treballa en la creació d’una màquina sensitiva que combini la intel·ligència col·lectiva amb les emocions humanes. Els seus controvertits experiments l’han fet famós, però també l’han convertit en el principal objectiu d’extremistes anti–tecnològics. La seva dona Evelyn (Rebecca Hall) i Max, el seu millor amic (Paul Bettany) són els seus col·laboradors, però ells es plantegen la qüestió moral de si han de fabricar aquesta màquina. Quan Will pateix un atemptat, Evelyn i ell decideixen prendre una decisió radical d’imprevisibles conseqüències.
Font: http://www.filmaffinity.com
Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:
Intel·ligència Artificial:
Segons Viquipèdia, la intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà.”
Es considera l’avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d’intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.
Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l’agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques d’aprenentatge.
També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus d’agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:
- Execució d’una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
- Recerca de l’estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
- Algorismes genètics (Anàleg al procés d’evolució de les cadenes d’ADN).
- Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d’animals i humans).
- Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).
També existeixen diferents tipus de percepcions i accions, poden ser obtingudes i produïdes, respectivament per sensors físics i sensors mecànics en màquines, polsos elèctrics o òptics en computadores, tant com per entrades i sortides de bits d’un programari i el seu entorn programari.
Diversos exemples es troben en l’àrea de control de sistemes, planificació automàtica, l’habilitat de respondre a diagnòstics i a consultes dels consumidors, reconeixement d’escriptura, reconeixement de la parla i reconeixement de patrons. Els sistemes d’intel·ligència artificial actualment són part de la rutina en camps com economia, medicina, enginyeria i la milícia, i s’ha usat en gran varietat d’aplicacions de programari, jocs d’estratègia com escacs d’ordinador i altres videojocs.
Algunes reflexions:
Arriba un moment que no és fàcil reflexionar sobre on pot arribar la investigació i el desenvolupament tecnològic, quina part és real, quina és ficció, quina realitat supera la ficció i quina ficció no arribarà mai. De totes maneres, realitzar un esforç per reflexionar sobre aquests temes ajuda a anar encaixant les idees i a demanar-se per què o per què no.
Així com Ghost In The Shell plantejava implantar tecnologia dins, diríem un format de cos humà, Trascendence proposa abstreure l’essència de l’humà, el pensament, allò que alberga el cervell, el coneixement, la memòria, els records, les sensacions, i disposar-lo en el núvol a la xarxa. I encara va més enllà. A través de la xarxa proposa estendre el cervell d’un humà en xarxa, per adquirir la voluntat i el moviment d’altres humans, arreglant-los amb medicina de precisió, quan han sofert un aparatós accident, i connectar-los a aquest supracervell, diguem-ne clonat? Per què? És com voler passar de la inmortalitat a ser un Déu que redissenya el món a la seva voluntat.
Per què la ciència ficció dibuixa la intel·ligència artificial com un supraorganisme connectat en xarxa que al final acaba en certa manera atacant o cohibint als humans? Per què aquesta visió tan negativament transcendent de les possibilitats tecnològiques?
Per què encara no s’ha produït cap filmació o documental que expliqui la intel·ligència artificial com un cervell global distribuït i col·lectiu amb la missió de resoldre grans problemes que afecten a la humanitat, tal i com plantegen els investigadors de la Universitat Lliure de Brussel·les?
Visió de gènere:
A partir d’aquesta fitxa també reflexionarem sobre el tractament de gènere a la pel·lícula. Es tracta d’una parella i un amic. Un home és el protagonista. Tant els homes com la dona són científics. La dona al principi realitza un paper secundari. No té tanta visibilitat com l’home, però al llarg de la pel·lícula es veu com va passant d’agafar la iniciativa, a tornar a la submissió i a tornar agafar responsabilitats. Finalment el paper de la dona és crucial per salvar el món.
Per a saber-ne més:
De Metrópolis a Trascendence: 10 películas sobre Inteligencia Artificial
“Transcendence”: Humanidad o tecnología. Amor u odio.
Un paso más allá de las críticas de Transcendence, la película
Transcendence. Vacío artificial
Trascendencia y deseo en la singularidad tecnológica