Títol: Robots
Editorial: The MIT Press Essential Knowledge Series
Any publicació: 2016
Pàgines: 259
Gènere: Ensayo
Sobre l’autor: John Jordan
John Jordan és professor clínic de cadena de subministrament i sistemes d’informació en Smeal College of Business en la Penn State University. És autor de Robots, també en la sèrie MIT Press Essential Knowledge.
Ànalisi:
Jordan realitza una anàlisi i un repàs històric de la robòtica i els robots, des dels seus inicis en els anys cinquanta del segle passat fins a gairebé els nostres dies. No sols ofereix una visió des d’un punt de vista científic, tècnic i sobre la utilitat dels robots, sinó també sobre el tractament que se li han donat al cinema, la televisió, les sèries i la literatura. A més s’endinsa en els dilemes ètics i les conseqüències psicosocials que pot implicar la interacció amb els robots.
El primer tema que tracta és, què és un robot? abordant les diferents definicions al llarg de la història. Un robot pot ser físic o virtual, fer treballs manuals o intel·lectuals, adquirir diferents formes, des de humanoides a formes vàries, utilitzats per a finalitats particulars, mèdics, socials, o fins i tot bèl·lics, per a matar i per a salvar vides. Així que els robots adopten diferents formes i finalitats.
Sembla que ja hi ha robots per a gairebé tot i per a tots, però potser encara no tots els poden comprar. Alguns exemples de robots que apareixen en el llibre són Sony Aibo, Honda Asimo, Bestic, Jibo, Beam, Atles, Atur i d’intel·ligència artificial com Siri, Google o IBM Watson. També exposa empreses que desenvolupen robòtica per a automatitzar processos com Amazon, i exemples domèstics com iRobot Roomba.
A més ja estan de camí els cotxes autònoms o cotxes robòtics com els de Google, Volvo, Audi, Mercedes-Benz. Quant als cotxes autònoms, també es planteja que una vegada que la tecnologia estigui provada, les companyies d’assegurances faran la conducció humana més cara. La conducció autònoma també implicarà canvis a les ciutats. Quan els cotxes no necessitin aparcar perquè estan sempre en funcionament s’alliberarà espai dels pàrquings. Però no sols això, hi ha un munt de negocis ajusto als cotxes, que si canvia el model de negoci de l’automoció també són susceptibles a canviar com: restaurants de fast food, construcció de carreteres, autoescoles, taxistes, carreteres de peatge, gasolineres, centres comercials, proveïdors de la indústria automobilística, concessionaris de cotxes, garatges, assegurances, polítiques de trànsit. Hi haurà perdedors i guanyadors. La mobilitat personal està reinventant-se, la qüestió serà quan es donarà el canvi.
Quant als robots aplicats a les armades? es plantegen una sèrie de qüestions:
- Els robots no necessiten matar o ser matats. Un soldat robot pot ser programat per a matar-se o sacrificar-se ell mateix.
- Eventualment els sensors dels robots poden funcionar molt millor que els sentits humans, que a vegades poden portar a confusió.
- Els robots manquen d’emocions, per tant no tenen por ni histèria.
- Els robots no tenen perquè tenir biaixos, en comparació al fet que els humans veuen el que volen veure.
- Els robots soldats poden processar de forma més òptima que els humans grans quantitats d’informació.
- Els robots poden ser imparcials.Un altre tema és qui és el responsable del comportament dels robots soldats i qui es responsabilitzarà de les conseqüències dels actes dels robots.
Un altre tema que desenvolupa Jordan és la relació de la robòtica amb l’economia. Argumenta que una tasca que sigui susceptible de ser automatitzada no vol dir que ho sigui, dependrà del cost i del benefici. És més, una mateixa tasca pot ser automatitzada en un país ric i no ser-ho en un de pobre, depenent del que cobrin els humans per a desenvolupar aquesta tasca i del cost de la tecnologia. Quant a la divisió del treball entre persones i màquines es plantegen quatre grans qüestions(Jordan, 2016: 176):
- Quin tipus de tasques realitzen millor les persones que les màquines?
- Quin tipus de tasques realitzen millor les màquines que les persones?
- En un món cada vegada més automatitzat, quin tipus de treball ben pagat és deixat perquè ho faci la gent ara i en el futur?
- Com pot aprendre la gent les habilitats per a fer aquests treballs?
L’autor també recorda que Google va comprar Nest (la casa conectada) i Boston Dynamics (creador de robots).
En el llibre es plantegen temes com la identitat dels robots, els drets dels robots, les responsabilitats de les fallades dels robots i la relació home-màquina, tant en la manera d’interacció com en els sentiments que provoquen.
El futur de la robòtica és extremadament brillant i una cosa caòtica, postula Jordan.
Jordan subratlla algunes idees clau:
- Un problema amb l’omnipresència de la ciència-ficció és el seu èmfasi en el robot més que en l’humà com a actor moral rellevant (Jordan, 2016:35).
- La noció d’intel·ligència artificial, encarnada o sense cos, sovint es combina amb una lògica sobrehumana que eventualment superarà els poders de pensament i sentiment dels humans (Jordan, 2016:61).
- Un aspecte poc benvolgut del futur de la guerra robòtica seran les innovacions i les contra innovacions respecte al control sense fil, la supervisió i la interferència de dispositius autònoms (Jordan, 2016: 158).
- Com més depenem de les màquines per a alliberar-nos de les responsabilitats cognitives, més ens oblidem de com fer coses importants (Jordan, 2016:227).
La computació amplifica la cognició humana. Què és una persona augmentada? Es podran casar les persones amb els robots? Els humans poden construir sistemes que ens són capaços d’entendre ni controlar. Són temes que planteja Jordan i conclou que abans de la nova ona de canvi que redefineixi el treball, la cura de les persones, i la guerra és hora que es parli sobre els qui som en relació a aquestes màquines i què esperem de les nostres transaccions amb elles.
Dubtes pel debat:
Una persona de classe mitjana ja pot haver adquirit alguns robots per al seu dia a dia, com per exemple, un robot limpiasuelos, un robot netejavidres, un robot neteja piscines, un robot tallagespa, un robot de cuina, pot utilitzar un traductor automàtic, una intel·ligència artificial per a arribar als llocs, ens informa, ens posa música, ens conta acudits …
- Quins altres robots ja han entrat en les vostres vides?
- Com han canviat el nostre dia a dia aquests robots?
- Quines tasques hem deixat de realitzar o contractar?
- Per què s’estan desenvolupant robots soldat?
- Quines habilitats hem deixat d’adquirir o practicar?
- Ens lleven habilitats, ens lleven memòria o, per contra, augmenten les nostres capacitats? Podem escombrar, netejar els cristalls, netejar la piscina i tallar la gespa al mateix temps? Com es tradueixen les sumes d’aquestes tasques aplicades al mercat del treball i a la indústria?
- Volem robots en les nostres vides? Per què? Per a què?
- Qui crea els robots i per a què?
- Podem crear robots? Què cal estudiar per a crear robots?
- Qui es beneficia dels robots?
- Com canviaran els robots el món? El treball, les ciutats, els barris, les botigues, l’escola, els hospitals, la cura de les persones dependents, els negocis, …?
- En un món robotitzat, què ens farà més humans?
- Com es pot beneficiar cada persona dels robots?
- S’hauria de crear un registre de robots?
- Haurien de cotitzar els robots? En aquest cas, qui pagaria la seva cotització?
- Què passa quan s’espatlla un robot o fa una tasca errònia? Qui és el responsable?
- Un robot millor llogar-lo o comprar-lo?
- Com interactuem amb els robots? Som educats, els insultem?
- Els robots ens vigilen, què fan amb les nostres dades que necessiten per a interaccionar amb nosaltres?
- Si el teu poguessis dissenyar els teus robots, com serien, què farien?
- Volem robots en les nostres vides? Per què? Per a què?