Títol: La cuarta revolución industrial
Editorial: Debate
Any de publicació: 2016
Gènere: Assaig
Pàgines: 216
Sobre l’autor: Klaus Schwab
El professor Klaus Schwab va néixer a Ravensburg, Alemania, el 1938. És el fundador i director general del Foro Econòmic Mundial, l’organització internacional sense ànim de lucre que cerca fomentar la cooperació entre els sectors públics i privats.
Doctor en Economia (summa cum laude) per la Universitat de Harvard i enginyer per l’Institut Tecnològic Federal Suis, també va realitzar un màster en Administració Pública en el Kennedy School of Goverment de la Universitat de Harvard. El 1972, un any després de fundar el Foro, es converteix en uns dels professors d’economia més joves de la Universitat de Ginebra. Ha estat guardonat amb nombroses distincions d’àmbit internacional.
Anàlisi:
Aquest assaig amb pròleg d’Ana Patricia Botín té, baix el meu punt de vista, dues funcions. En primer lloc, realitzar un repàs històric sobre el concepte de revolució industrial, que podríem entendre com un canvi profund a tots els nivells de la societat fruit d’una innovació tecnològica. Per altre banda, examina tan les tecnologies disruptives que més afectaran al futur pròxim (incloent el món del treball) com les característiques principals del canvi de model que estem vivint:
LES 4 REVOLUCIONS INDUSTRIALS:
- 1ra REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: De 1760 a 1840 a conseqüència de la construcció del ferrocarril, invenció del motor de vapor; començament de la producció mecànica.
- 2na REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: Finals del XIX a principis del XX; va fer possible la producció en massa, fomentada per l’adveniment de l’electricitat i la cadena de muntatge. Malgrat això, fem trampa al dir que hi ha una evolució lineal; el 17% de la població mundial encara no ha experimentat la segona ja que 13000 milions de persones al món encara no tenen electricitat.
- 3ra REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: S’inicia a la dècada de 1960; Coneguda com la revolució digital o de l’ordinador, servidors tipo mainframe (anys setanta) ordinadors personals (setanta-vuitanta) i internet (dècada de 1990) Hootsuite. Dades del 30 de gener de 2020; La tercera està encara lluny. Només 4.540 milions tenen accés a Internet, això és el 59% ; això vol dir que 41% no en té accés (3. 210 milions)de 4000 milions de persones % de sa població que encara no té accés a internet. (Dades del Fons econòmic mundial)
- 4rta REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: Comença a principis de segle i es basa en la óvilnía óvil (internet més ubico i óvil), la intel·ligència artificial i el Machine learning o aprenentatge de la màquina. L’any 2011, a la Feria de Hannover, s’encunya el nou concepte: Industria 4.0.
Què implica aquest canvi de model?
Al llibre apareix una comparativa que em sembla molt acertada per entendre en poques paraules el que significa aquesta transició digital: més productivitat per menor nombre de treballadors.
Comparem Detroit 1990 amb Sillicon Valley 2014. El 1990, les tres empreses més grans de Detroit tenien una capitalització de mercat combinat (capitalització borsària, el conjunt d’accions en circulació d’una societat per accions) de 36.000 milions de $, uns ngresos de 250.000 milions de $ i 1.2 milions de treballadors. Les tres empreses més grossees de Silicon Valley el 2014 tenien una capitalització considerablement més alta 1.09 billons de $ i generava els mateixos ngresos (247.000 milions de $ i 10 vegades menys empleats 137.000 (Dades de Financial Times.)
EL NOU MODEL:
Tecnologies disruptives.
Vehicles autònoms: tot i que els més populars són els automòbils, ja exiteixen altres vehícles com camions, drons, avions i vaixells. Aquesta tecnologia es va perfeccionant a mesura que milloren els sensors i els sistemes d’intel·ligència artificial. Qué passarà quan els drons siguin capaços de sentir i respondre al seu entorn? Per exemple, alterar la seva trajectòria en vol per evitar col·lisions, de forma autònoma. Una vegada arribat a aquest estadi, podran comprovar les línies d’energia elèctrica o entregar suministres en zones de guerra. En altres sectors com l’agricultura, combinar aquestes drons amb l’anàlisi de dades, permetrà l’ús més precís i eficient de fertilitzants i aigua.
Impressió 3D: coneguda també com fabricació aditiva. La impressió 3D consisteix en crear un objecte objecte físic a través de la impressió capa per capa d’un model o dibuix digital en 3D. Això és el contrari a la fabricació sustractiva, la forma amb la que s’ha fet fins ara, substiuint capes de una porció de material fins arribar al resultat desitjat. El material s’afegeix no es substreu en la impressió 3D. En què s’utilitza? des de crear aerogeneradors fins a petits implants mèdic. De moment, principalment es limita a aplicacions a la industria automotriu, aeroespacial i mèdica. A diferència dels béns manufacturats en sèrie, els productes impresos en 3D es poden personalitzar fàcilment, cosa que els fa més versàtils.
A mesura que avanci, hi ha pronòstics de que aquestes impressions puguin incloure components electrònics com circuits o inclús cèl·lules i òrgans humans. Inclús ja s’està treballant amb el 4D, (dissenyador i científic Skylar Tibbits) un procés que podría crear productes que es modifiquin a ells mateixos, capaços de respondre a canvis ambientals com el calor o la humitat. Això podria utilitzar-se per a fabricar roba o calçat. També podria servir per a tuberies que canviaren dinàmicament de diàmetre, reponent a la tasa de fluxe i demanda d’aigua o arreglar-se en cas de rotura. Segons la consultora Markets and Markets, l’any 2025 s’espera que aquest mercat tingui un valor d’aproximadament 537 milions de $.
Robòtica avançada: Fins fa poc, els robots només s’utilitzaven a tasques molt concretes om industria automotriu. El ràpid progrés en robòtica farà que en poc temps i haurà una col·laboració entre éssers humans i màquines. Una de les tasques principals seria, per exemple les tasques de casa.
Nous materials: Algú sap què és el grafè? És un nanomaterial 200 vegades més fort que l’acer però un milió de vegades més prim que un cabell humà i un conductor excepcional de calor i electricitat. Adéu al coure per cablejats. Però té un problema, si ho comparam per grams és el matèria més cara del món, doncs una fulla d’un micròmetre de grossor costa aproximadament 1000 € .
Si s’aconsegueix reduir el cost de producció d’aquest material, podria ajudar a reduir l’espoli que sofreixen molts països a causa de la seva riquesa en matèries primeres. Per altra banda, el darrer gran descobriment són els plàstics termoestables reciclables que permetrien disminuir el volum de brossa que genera la fabricació mundial de smartphones, entre altres aplicacions.
Com afecta això al treball?
Totes aquestes innovacions afecten directament al món del treball i entre moltes dinàmiques, la que destaca el llibre és la introducció cada vegada més ferma del treball per demanda: “Las actividades profesionales se dividen en tareas precises y proyectos discretos, y son entonces lanzadas a una nube virtual de aspirantes a trabajador ubicados en cuaquier parte del mundo” (Schwab 2018: 67)
L’autor defensa que la principal avantatge pel treballador és la llibertat. No obstant, el propi Schwab deixa entreveure que aquest deriva del món del treball suposa, en molts casos, la pèrdua de drets laborals i un augment de la inestabilitat. Per tant, és necessari crear un nou contracte social que tingui en compte aquestes particularitats. La qual cosa pot suposar un augment en els nivells de fragmentació laboral, aïllament i exclusió. “Si no somos capaces de conseguirlo, la cuarta revolicución industrial podria llevar al lado oscuro del futuro del trabajo” (Schwab, 2016: 69).
Model de negoci 4.0
L’impacte principal de la quarta revolució industrial és la necessitat d’ampliar la simple digitalització a un estadi encara més complex, sigui quin sigui el camp productiu del negoci en qüestió. Com afecta aquesta digitalització? Schwab ens ho resumeix en 4 punts:
- Les expectatives del client estan canviant: Les expectatives del client s’està redefinint cap a l’experiència. Un exemple és apple on no es centre només en el productes sinó en l’embalatge, la marca, l’acte de compra, el servei al client. De fet, el darrer anunci de la companyia ni tan sol necessita encendre el mòbil, es base en l’acte de desenganxar el plàstic protector que cobreix la pantalla, com si aquella sensació fos suficient com per a justificar la compra.
- Els productes estan millorant degut a les dades, la qual cosa millora la productivitat del actius.
- Estan sorgint noves aliances a mesura que les companyies comprenen la importància de les noves formes de col·laboració.
- El models operatius s’estan convertint en nous models digitals.