Diferents centres de recerca estan realitzant investigacions i prototips sobre agricultura de precisió per robotitzar l’agricultura i fer-la més sostenible tenint en compte que de cada any hi ha més habitants al món a qui alimentar. Aquest tipus d’agricultura està pensada sobretot per grans extensions de terra i es basa en vehicles autònoms, drons i sensors per detectar els nutrients, la humitat i les plagues i sistemes d’informació que ajuden a decidir les actuacions sobre la terra, que són executades per un robot (sembra, reg i distribució de pesticides, recol·lecció) i de forma molt precisa (BBSRC, 2016).
A nivell mundial, els professionals de l’agricultura estan envellint, molts són jubilats i les màquines cada vegada són més complexes. Existeix un repte mundial per incorporar professionals joves a l’agricultura i que siguin capaços d’implantar i manejar totes aquestes tecnologies d’agricultura de precisió per a desenvolupar una agricultura més sostenible i productiva per alimentar a una població creixent i cada vegada més vella. S’està parlant d’agricultura intel·ligent. Tot això ho explicaven a dia 23 de maig de 2017 a unes jornades de Bayer Digital Farming a Sevilla, amb professors tècnics agrícoles, de la terra, ambientals i tecnòlegs.
Hem pogut seguir les jornades per streaming.
Algunes aplicacions:
- Robots que cullen raïms. Soluciona el problema de falta de personal a les vinyes de França.
- VineRobot, viticultura de precisió finançat per la Unió Europea.
- Empresa francesa que produeix robots per podar vinya i llevar herbes (a partir de 18.000 euros).
- Robot que recull maduixes.
- Robot que recull pebres.
- Robot que guarda les vaques.
- 35 robots per realitzar diferents tasques agrícoles.
- Teledetecció de les possibilitats de producció del sòl, de malalties i de males herbes (Bayer ho posarà en marxa per tota la Península Ibèrica a l’estiu de 2017)
Tot i així també s’estan produint innovacions a una escala més petita per a l’autoconsum. Així podem veure una sèrie de robots i apps per a dissenyar l’horta com si fos un joc i mantenir-la. Es ven com a una impressora en 3D per crear el propi hort. Aquest hort es planteja com si funcionàs com una impressora en 3D per fer un hort robotitzat per menys de 3.000 euros de material; tot i que després s’hi ha d’afegir la feina i l’adaptació de l’espai. A més és de codi obert.
El creador del FarmBot és d’Austràlia: Craig Hendricks. Presenta el FarmBot així: Farmbot és el producte de l’experiència de Hendricks en el desenvolupament i execució d’una granja de més de 14 anys i la seva experiència tècnica i TI. És una resposta a la manca d’un preu raonable simple i sistemes de monitorització i control disponibles per als agricultors, fàcils d’utilitzar. Un mòdul de sensor de Farmbot s’instal·la en 10 minuts i és operacional immediatament. No es requereixen coneixements especialitzats per a la instal·lació o suport continu.
Farmbot porta la Internet de les coses a les granges i a altres llocs remots. Inicialment, el focus està en control del nivell d’aigua, però en última instància inclourà la humitat del sòl / temperatura i altres formes de control del medi ambient, així com la capacitat de controlar la maquinària de forma remota. Permet conèixer els nivells d’aigua, les tendències i els patrons de 24×7 des de qualsevol lloc del món. El model de negoci es basa en la subscripció. Les característiques addicionals que inclouen funcions analítiques i predictives estan en desenvolupament.
Rory Aronson presenta com va néixer la idea i com ho ha aplicat.
Tot i que els espectaculars vídeos de l’aplicació de la robòtica a l’agricultura són molt recents, s’ha de dir que existeixen patents des de fa anys, que donen indicis que no és tan fàcil passar de la idea, al concepte, al prototip i al mercat. Algunes patents són:
- 2003. Flexible agricultural automation
- 2010. Agricultural robot system and method
- 2011. Wheel type mobile fruit picking robot and fruit picking method
En aquest àmbit, en el de l’agricultura de precisió, investigadors del grup de recerca en biologia de les plantes en condicions Mediterrànies de la UIB participen en recerca sobre la viticultura moderna de precisió, i com les tecnologies com la visió artificial i la robotització i automatització tendran un rol central i ajudaran a disminuir costos i millorar l’eficiència de l’aigua, fertilitzants, insecticides i energia (Costa et al., 2016).
Cal una menció especial al projecte mallorquí del vilafranquer Damià Bover, inventor de Utopus, una màquina que funciona amb bateries i energia solar per llevar de forma automàtica les males herbes de les plantacions, llaurant de forma autònoma.
BBSRC. (2016). The farms of the future – BBSRC. Retrieved May 22, 2017, from http://www.bbsrc.ac.uk/news/food-security/2016/160223-f-farms-of-the-future/
Costa, J. M., Vaz, M., Escalona, J., Egipto, R., Lopes, C., Medrano, H., & Chaves, M. M. (2016). Modern viticulture in southern Europe: Vulnerabilities and strategies for adaptation to water scarcity. Agricultural Water Management, 164, 5–18. http://doi.org/10.1016/j.agwat.2015.08.021