Les xarxes socials estan de moda. Tenen arguments a favor i arguments en contra. Jo, amb la idea de cercar la part positiva, crec que són un bon instrument per apropar la gent a les noves tecnologies, tot reduïnt una de les moltes bretxes digitals: la comunicació 2.0.
Parlant de l’iBit tenc el dubte de si les donam la importància que tenen. Està clar que sempre se pot fer més però està també clar que la comunicació 2.0 només és possible entre persones 2.0, i que això és un procés.
Del procés de l’iBit no me queix, al contrari. Fa anys que tenim una eina interna de microblogging per a compartir coneixement i, com es pot veure en aquest mateix blog, feim servir des de fa estona els populars facebook o twitter però també youtube o flickr… i, sobre tot, el blog, aquest blog. No conec cap altre experiència, ni pública ni privada, on les persones d’una organització, de manera directa i sense filtres, contin i comparteixin els projectes en els que estan treballant.
Arribats en aquest punt, un sempre pensa que es podria fer més però també que no per córrer més arribarem abans. El 2.0 és cosa de dos, emisors i receptors. Per això el repte és el feedback, per això cal escoltar. I això, mai es fa prou.
Pot ser hauríem de donar alguna empenta més en aquest tema. Alguna idea?