A Menorca vam aprendre que per a innovar és vital un estat mental apte, una mirada oberta, que la tecnologia és clau per a dur-la a terme i que, a més, es pot innovar des de qualsevol part del món.
#innovemfest va començar amb una sessió de «mindfulness» conduïda per Francesc Roca Presas de Recursos Propios.
L’aptitud pel canvi i la transformació s’ha de fer de forma conscient i s’ha de treballar. Sandra Guash, formadora i coach de B&L Training així ens ho va demostrar. Hem de ser “cafè” per a innovar davant les adversitats. Metafòricament parlant, quan diferents elements entren en contacte amb l’adversitat, posem per cas aigua bullent, reaccionen de forma diferent. L’ou es torna dur, rígid, es transforma en cuirassa. La pastanaga torna tova, feble. Però el cafè transforma l’aigua, la fa tornar negra.
És més probable la innovació des del desconeixement que des de l’status quo, va matisar Xavier Marcet, president de «Lead to change». I durant la seva ponència va oferir tota una sèrie de premisses per innovar, cada qual un titular, amb exemples il·lustratius:
- Quan has acabat de planificar ja ha canviat l’entorn perquè el món canvia molt ràpid.
- S’ha de lluitar amb la tensió de la planificació del present i la incertesa del futur.
- La innovació és crear valors per la gent, i qui els crea se’n beneficia.
- No s’innova demanant a la gent. S’innova observant la gent.
- La innovació no és un tema de diners. Si només fos un tema de diners sempre haurien guanyat els més poderosos.
- Trobar diners per innovar no és un problema. Es financen els projectes que la idea i les persones siguin coherents.
- Les startups triomfen perquè no sabien que era impossible. Saber molt d’un tema dificulta la innovació.
- La pregunta clau és què necessita el meu client que no me sap expressar.
El canvi és un mateix en transició. - L’esforç és el que ve després del cansament.
- Cal lideratge per innovar.
- Cal aprendre a desaprendre. És més difícil desaprendre quan t’ha anat bé.
- «Strategy is a commodity, execution is an art» citant a Peter Drucker.
- Cal aprendre a adaptar-se; i a cooperar persones amb màquines.
- La innovació respon a l’estratègia.
- Les idees són relativament importants.
- Cal risc.
- Cal agilitat per arribar al mercat a temps, ni massa prest ni massa tard.
- Disrupció significa canviar les regles.
- S’ha d’aprendre del fracàs.
- La innovació ha de ser oberta, no vendrà només de dins una empresa.
- La gent que té talent no té temps.
Després d’haver escoltat a Marcet l’equip de Dr. TIC es queda amb la predicció que arribarà un dia que la intel·ligència artificial es democratitzarà així com es va democratitzar l’edició de textos amb Microsoft Office, acostumats a la màquina d’escriure.
Les persones són la variable indispensable a l’equació R+D+I transformant-se a R+D+I+P va demostrar Lluís Rotger, director creatiu associat a Geometry, explicant perquè la variable P de persona s’ha d’afegir a R+D+I. Va presentar com una campanya de comunicació es va convertir en un repte per, des de Praga, sense ser la cuna tecnològica d’Europa, de forma orgànica, donar a conèixer al món els guants sensoritzats, fabricats a una empresa d’Almeria, que permeten a les persones invidents «tocar» de forma virtual obres d’art i sentir les seves formes. Per això ens va presentar el projecte Touching Masterpieces, la realitat virtual aplicada a invidents. Per aquest projecte va ser clau la persona, en Kuba, la qual va tenir la suficient paciència i perseveració per anar testant el prototip fins a arribar a una versió útil que va impressionar al jurat del Festival de Cannes.
Rotger va remarcar que és igual des d’on innovis, i que la repercussió pot ser global. Ell és un menorquí que innova des de Praga.
L’economia circular s’aplica a Menorca per a valoritzar un subproducte de residu a matèria primera, el xerigot, mitjançant l’aplicació d’una nova tecnologia d’assecament (Pulse Combustion Drying) van explicar Marta Garrón, investigadora a IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i Margarita Tudurí, Directora General de Coinga.
Els exemples d’startups menorquines i mallorquines els aportà el Centre Bit Menorca i la Fundació BIT: Tiago Ameller, mentor de Cloudhotelier; Iker Martínez Eceolaza de Somni Projects; Koldo Crespo de Fleetme; José Mañas de Wireless DNA. Parlaren dels reptes de posar en marxa empreses de base tecnològica. Els ponents manifestaren la dificultat de contractar talent tecnològic. A més, quan contractes algú competeixes amb tot el món, perquè avui dia es pot teletreballar per a qualsevol empresa del món, va recordar Mañas. Martínez, ho esmentà des d’un altre punt de vista aportant que estar a Menorca no és cap impediment per treballar arreu del món. I Mañas va sumar-se en aquest concepte confessant que Wireless DNA va néixer com una empresa d’alta tecnologia, per poder treballar des de ca seva, Mallorca, per multinacionals d’arreu del món. Tot i així han de créixer per ser competitives i del seu equip, que avui són 100 persones, la meitat resideixen a Mèxic, treballant per a una empresa mallorquina que dóna servei a multinacionals de telecomunicacions d’arreu del món.
Carme Crespo, Centre Bit Menorca; Iker Martínez Eceolaza de Somni Projects; Tiago Ameller, mentor de Cloudhotelier; Koldo Crespo de Fleetme; José Mañas de Wireless DNA
Fleetme, és un sistema de «carsharing» que s’implantarà a Menorca en breu. Els cotxes són elèctrics i a través d’una app els usuaris podran contractar minuts d’ús. És una tecnologia multimarca que s’hi poden afegir nous partners, i és una forma de transformar les empreses de lloguers de cotxe tradicionals.
Aplicar innovació als fems contribueix a un planeta més sostenible, utilitzant l’òptica «fashion» per a democratitzar l’economia circular, va explicar François Van Den Abeele, de Sea2See. La idea va sorgir de la necessitat de salvar els oceans, i pensar com transformar el residus de plàstics, que es tiren a la mar, en alguna cosa amb més glamur. Sea2See recull els plàstics de la mar, els converteix en matèria primera, i els dóna una segona vida per produir les muntures de les ulleres. A més, el preu és competitiu, perquè si es vol canviar el món, s’ha de democratitzar el preu del producte final. Amb un abús dels preus «bios» no és possible assolir un món més sostenible.
La creativitat és un ingredient clau per a innovar, va argumentar Daniel Bosch, director creatiu de disseny a Fjord Helsinki, qui va explicar la cultura de la imaginació, la importància de la determinació i l’esperança; i que els dissenyadors tenen la responsabilitat de dissenyar el món que volem amb un impacte positiu. Va recordar que la creativitat no és un interruptor i que el ritme del canvi mai no serà tan lent com és avui.
Innovem Junior va aportar aire fresc a la innovació i va demostrar que les habilitats i els coneixement ja estan en mans dels més joves. Jordi Tomé i Miquel Montoro, estudiants de primària, van mostrar les seves habilitats en programació de robots i agricultura i màrqueting digital, respectivament. Qui sap si en el futur s’uneixen en tàndem per muntar una empresa d’agricultura de precisió.