A la Llei 30/1992, de procediment administratiu comú, es va introduir, al seu article 35.F, el dret de la ciutadania en la seva relació amb l’administració “a no presentar documents no exigibles per les normes aplicables al procediment de que es tracti o que ja es trobin en poder de l’administració”.
Aquesta disposició és suficient, per exemple, per no haver de presentar un certificat d’empadronament per accedir a un servei d’un ajuntament, donat que qui ens ho està sol·licitant és el mateix que qui ens l’ha d’expedir. A pesar d’això, la inèrcia de les administracions és difícil de canviar, i encara trobarem molts de casos d’ajuntaments que per alguns serveis encara sol·liciten aquest certificat, obligant al ciutadà a acudir a dues finestretes diferents per un simple tràmit.
La Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics ha anat més enllà i estableix, al seu article 6.2.b, el dret “a no aportar les dades i documents que estiguin en poder de les Administracions Públiques, les quals utilitzaran mitjans electrònics per aconseguir aquesta informació sempre que, en el cas de dades de caràcter personal, es compti amb el consentiment dels interessats ….”, i per poder fer-ho efectiu estableix, al seu article 9.1, que “…cada Administració ha de facilitar l’accés de les restants Administracions Públiques a les dades relatives als interessats que obren en el seu poder i es trobin en suport electrònic, especificant les condicions, protocols i criteris funcionals o tècnics necessaris per accedir a aquestes dades amb les màximes garanties de seguretat, integritat i disponibilitat …”.
El dret s’amplia per tant i el ciutadà no té perquè haver d’anar a cercar cap certificat que hagi d’expedir una altra administració pública, sinó que basta que doni el seu consentiment perquè, per aquell procediment, l’administració a la que s’està adreçant ho sol·liciti a l’administració que té les dades. Obliga per tant la interoperabilitat a les administracions.
S’ha de dir que, si bé els drets que reconeix la Llei 11/2007 encara no tenen plena validesa per totes les administracions, si que en tenen per l’Administració General de l’Estat d’ençà de l’1 de gener de 2010, i és aquesta administració la que més ha avançat amb aquest aspecte, posant a l’abast de la resta serveis per consultar aquestes dades, substituint així la necessitat d’expedir un certificat o realitzar una fotocòpia.
És en aquest marc on s’engloben el Serveis de Verificació de Dades d’Identitat i de Residència (SVDI i SVDR).
- SVDI: És habitual als procediments sol·licitar la fotocòpia del DNI per verificar que el número és correcte i es correspon amb el nom del sol·licitant. Per tal de suprimir la necessitat d’aquesta fotocòpia i poder verificar la validesa del DNI, s’ha habilitat el Servei de Verificació de Dades d’Identitat, que permet a qualsevol administració obtenir una resposta per via electrònica de la Direcció General de Policia, responsable en aquest cas de les dades, signada digitalment de si el número i nom del DNI aportats són correctes o no.
- SVDR: En aquells procediments on és necessari acreditar el domicili de residència, es realitza mitjançant l’aportació d’un certificat d’empadronament. Per tal de suprimir aquesta necessitat, mitjançant l’Institut Nacional d’Estadística, que disposa de les dades d’empadronament consolidades de tots els municipis, s’ha habilitat el Servei de Verificació de Dades de Residència, amb un funcionament anàleg al SVDI. Si el ciutadà dona el seu consentiment, l’administració actuant pot obtenir una resposta per via electrònica, signada digitalment on hi consten les dades d’empadronament.
Aquests dos serveis són d’ús obligatori dins l’Administració General de l’Estat, on s’ha suprimit ja la necessitat de fotocòpies de DNI i certificats d’empadronament. També estan disponibles per qualsevol administració local o autonòmica, podreu trobar més informació a la web del Servei de Verificació de Dades.
Seguint amb aquest model i per tal de complir amb l’obligació de compartir informació entre administracions i interoperar, el Govern de les Illes Balears i la Fundació iBit, en col·laboració amb la resta d’administracions de les Illes Balears treballa per establir una Plataforma d’Interoperabilitat que permeti l’intercanvi de dades i certificats entre les administracions balears, emprant com a base la plataforma desenvolupada pel Consell d’Eivissa dins el marc del Pla ANIBAL.