La Creative Commons Corporation és una entitat sense ànim de lucre que entra en funcionament ara fa deu anys amb l’objectiu de oferir una alternativa al sistema de llicències establert fins al moment, el copyrigth, que reservava tots els drets a l’autor de l’obra.
Fins llavors, les obres podien tenir o no copyrigth. És a dir; o s’en tenien tots els drets o no s’en tenia cap. Això feia difícil tant per a l’autor de l’obra com per a tercers que la volguessin fer servir, deixar clar que era el que l’autor autoritzava a fer amb la seva obra. El copyright reservava tots els drets a l’autor sense permetre establir la possibilitat de copiar, distribuir o compartir l’obra, encara que aquesta sigui la voluntat del creador de la mateixa.
A més a més, amb la incorporació de la xarxa internet a la societat, apareix també la idea de l’accés universal a la cultura i al coneixent i es comença a conformar una mena d’intel·ligència col·lectiva a nivell global que ens abocava alhora a una altra qüestió; com maximitzar el coneixement i les capacitats cognitives de les persones aprofitant tot el potencial de la xarxa?
Per això Lawrence Lessig, professor de dret de la Universitat de Stanford, inspirat en la obra de Richard Stallman, funda la iniciativa Creative Commons que desenvolupa, dóna suport i ofereix infraestructura per a que sigui possible l’intercanvi i la innovació a través d’aquestes llicències, que en el marc de la llei de la propietat intel·lectual, permeten tant als autors com als usuaris poder compartir i a la vegada protegir les seves obres creant seguretat jurídica.
Amb les llicencies CC (Creative Commons) l’autor de l’obra estableix quins son els drets que s’en reserva, podent escollir, llicencies que permetin l’ús de l’obra, la seva modificació, establir si és necessari o no el reconeixement a l’autor o si es pot utilitzar aquesta amb finalitats comercials.
D’aquesta manera existeixen sis tipus de llicencies CC, que combinen diferents principis i restriccions relacionades amb quatre punts: el reconeixement de l’autoria de l’obra (by), l’ús comercial o no de l’obra (nc), la possibilitat de modificar l’obra o de generar obres derivades (nd), i finalment, la necessitat de llicenciar l’obra derivada amb el mateix tipus de llicencia que la original.
Ja són molts els exemples d’ús i els casos d’èxit d’aquest nou sistema. La Casa Blanca, la enciclopèdia lliure i col·laborativa Wikipedia, el canal de notícies Al Jazeera, o aquest blog mateix, ja utilitzen aquest tipus de llicencies, que impliquen una nova filosofia i una manera d’entendre la societat de la informació.
La magnitud dels beneficis que l’ús d’aquestes llicències pot fer al be comú, segurament encara esta per desvetllar però és segur que ens condueixen a una millora de la nostra societat, perquè faciliten l’accés lliure i gratuït a la cultura, i fomenten la innovació, la creativitat, i l’intercanvi. I per tot això; Per molts d’anys Creative commons!