Balears és la comunitat amb menor nombre de teletreballadors (5,1%) segons un estudi d’Adecco, el qual esmenta que a Espanya hi ha 1,43 milions de persones que teletreballen, arribant al punt més àlgid des dels seus inicis. Madrid és la comunitat amb un major nombre de teletreballadors (9,7%), un punt i mig més que un any abans. El segueixen Andalusia (8,4%) i la Comunitat Valenciana (8,1%) (Europapress, 2018).
Segons dades de la Unió Europea (Eurostat, 2017) a Espanya teletreballa poc més del 4% de la població en edat laboral, sent els Països Baixos l’estat amb més teletreballadors (13,7%), seguit per Luxemburg (12,7%) i Finlàndia (12,3%).
No obstant això, segons l’enquesta de mobilitat del ParcBit realitzada al 2017 un 20% dels treballadors del ParcBit realitzen teletreball almenys un dia a la setmana; encara que cal matisar que el ParcBit és el bressol de les empreses TIC de Balears.
Nòmades digitals
Al llarg del temps a tot el món ha anat disminuint l’interès per cercar la paraula «telework» i ha augmentat l’interès pel «digital nomad». A l’efecte d’organització de les empreses i persones és el mateix, es tracta de poder treballar sense la necessitat d’haver d’estar físicament en una oficina o empresa determinada. Al treballador, a més, li facilita poder anar viatjant sense estar pendent d’anar al treball, perquè el treball arriba a la persona. A la part d’Amèrica del Nord és més cercada la paraula “telework”, en canvi en la part d’Europa és més cercada la paraula «digital nomad».
Els nòmades digitals són una modalitat de teletreballadors que poden treballar des de qualsevol part del món sense computar en les nòmines de les empreses de la regió. Nomadlist és una comunitat de nòmades digitals que ja esmentem en un article del mes d’agost de 2017 . 17 mesos després es pot apreciar que Palma ha passat de la posició 110 a la 82; Eivissa ocupa la posició 242 i Ciutadella la 165 (14 gener 2019), com a llocs atractius on treballar per a qualsevol empresa del món que t’ho permeti, gràcies a disposar bàsicament d’un portàtil, una connexió a Internet, i algun servei en el núvol.
Espais de coworking
Entorn als nòmades digitals s’han creat espais de treball dirigits a ells, els co-working, perquè no se sentin sols treballant des de casa o des de l’hotel, o puguin ocupar un espai del que no disposen a casa. Si bé no tenim dades de quants nòmades digitals poden estar vivint en les Balears, sí que ens hem fixat que en els darrers anys s’han creat més coworkings.
Podríem afegir que a Mallorca i Menorca a més tenim residents digitals, serien aquelles persones que han creat les seves pròpies empreses a les illes per poder treballar des d’aquí amb qualsevol client del món, perquè sinó haurien de residir en altres parts del planeta. Així ho van manifestar alguns emprenedors illencs a Innovem Menorca.
Uns altres fins i tot publiquen en el seu blog que són residents digitals vivint a Mallorca.
Teletreball i administració pública
Els funcionaris del Govern dels Illes Balears poden accedir al teletreball des de l’any 2013.
Aquest mateix any la Universitat de les Illes Balears va publicar el marc normatiu perquè el personal d’administració i serveis poguessin sol·licitar la modalitat de teletreball.
L’any 2017 en el document sobre el diagnòstic del pla d’igualtat intern de l’Ajuntament de Palma, es plantejava el programa pilot de teletreball. Segons aquest programa es permet prestar serveis de fins a un 80% de la jornada de treball, en còmput setmanal, fora del centre de treball. Entre altres requisits, les persones aspirants han de tenir cura de familiars de fins a segon grau de consanguinitat o afinitat. L’any 2016 quatre persones estaven acollides al programa, segons l’informe.
El 23 de novembre de 2018 en el Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears es va plantejar la possibilitat d’introduir de forma gradual el teletreball a la Cambra.
Teletreball i convenis laborals
A més, els convenis laborals de les grans empreses, moltes d’elles amb presència en Balears, ja regulen el teletreball en les seves normes, a mode d’exemple:
- Respsol (2018)
- Grup AXA (2018)
- Conveni col·lectiu de Teleinformática i Comunicacions, SAU (2016)
- Telefònica Serveis Audiovisuals, SAU (2018)
- Conveni col·lectiu general de la indústria química (2018)
- Conveni col·lectiu estatal de perfumeria i afins (2017)
- Thyssenkrupp Elevadors, SLU (2018)
- Conveni col·lectiu de majoristes i importadors de productes químics industrials i de drogueria, perfumeria i annexos (2018)
- Conveni col·lectiu de Volkswagen Group Espanya Distribució (2018)
- Conveni col·lectiu del sector d’empreses de publicitat (2016)
En tots aquests convenis el teletreball és voluntari i és possible si el lloc de treball permet treballar des de la distància gràcies a les TIC. Els dies opcionals de teletreball varien en funció del conveni, poden ser des d’un percentatge de la jornada laboral fins a tots els dies. El teletreball, en general, es contempla com una forma de conciliació laboral i familiar, i només en alguns casos s’esmenta que, a més, el teletreball, permet reduir el temps de trajecte entre la residència i el lloc del treball aportant major qualitat de vida.
En la majoria de convenis el teletreball es planteja com un acord entre l’empresa i el treballador i la seva opció serà validada pel seu imminent superior.
Teletreball i protegir el medi ambient
Ja l’any 2012 en el llibre verd de sostenibilitat urbana i local en l’era de la informació, ja es plantejava que la societat del coneixement i els processos d’innovació tecnològica també poden incidir a la planificació de la mobilitat urbana, facilitant o dissuadint el patró de comportament dels viatgers fomentant el teletreball.
En aquest sentit, a Mallorca hi ha «Ccommuters» (gent que es desplaça per anar a treballar) que se’ls va plantejar si podrien exercir la seva activitat laboral teletreballant. En concret, en una publicació local de Manacor es van publicar alguns exemples de treballadors que resideixen a Manacor i treballen a Palma, que han manifestat que els aniria bé poder teletreballar algun dia, i que seria possible, sobretot per estalviar-se temps de trajectes. A uns altres els resultaria impossible perquè necessiten estar en el seu lloc de treball.
D’altra banda, ja l’any 2014 l’Ajuntament de Palma proposava impulsar el teletreball com a millora a la mobilitat sostenible (p. 232) en el seu pla de mobilitat urbana sostenible . L’impuls al teletreball per part de l’Ajuntament de Palma s’ha ratificat aquest mes de juny de 2018.
Encara que en el projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica del Govern de les Illes Balears no es contempli explícitament el teletreball com a eina per reduir la petjada de carboni, no ho tanca al fet que les empreses el puguin utilitzar per mesurar els seus indicadors. Ja que en el seu article 28 sobre el registre balear de la petjada de carboni no especifica quins indicadors poden utilitzar les empreses per mesurar els seus plans de reducció d’emissions. A més, en l’àmbit d’urbanisme recalca minimitzar les necessitats de mobilitat, i sobre els grans centres generadors de mobilitat s’han d’introduir plans de mobilitat sostenible per al seu personal, la seva clientela i les persones usuàries. A l’efecte d’aquesta llei s’entenen com a grans centres generadors de mobilitat aquells que es defineixen en la normativa sectorial.
En el pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears, l’aprovació inicial de les quals va ser el 26 de juny de 2018, es planteja el foment del teletreball.
ASEPEYO ha redactat una guia per a l’elaboració d’un pla de mobilitat sostenible a l’empresa. Alguns dels indicadors que proposa són, per exemple, el nombre de cotxes que entren en l’aparcament cada 100 empleats, nombre de treballadors d’usuaris de transport públic, persones registrades en la base de dades de vehicles compartits, nombre d’empleats que treballen des de casa (si es vol mesurar el teletreball), temps i quilómetros estalviats, entre altres.
Llars digitals i teletreball
Teletreballar des de casa significa tenir la pròpia llar preparada per poder exercir aquesta activitat en les millors condicions. En aquest sentit, en la revisió del pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Palma (2014) apareix el concepte de «llar digital», que suposa la convergència d’infraestructures, equipament i serveis que atenen a les necessitats de l’habitant d’una llar en matèria de confort, seguretat, estalvi energètic i integració mediambiental, comunicació i accés a continguts multimèdia, teletreball, formació i oci.
En resum
Més enllà de contemplar el teletreball com una forma de conciliació laboral i familiar s’hauria de trobar un equilibri entre la presencialitat i l’estalvi de combustible i CO2, disminuir la petjada de carboni en els desplaçaments cap al treball, la productivitat i la solitud?
Sembla que hi ha més opcions i facilitats perquè la gent pugui treballar des d’on li plagui i també ganes de part dels treballadors.
Coneixeu gent que teletreballi o algun nòmada digital que visqui en les Illes Balears?
A partir d’aquest marc de referència ens agradaria explorar més a fons qui teletreballa a les Balears, o des d’on per les Illes Balears, per què ho fan, quins són els seus inconvenients i avantatges, quines són les dificultats, quants km hi ha entre el seu lloc de teletreball i les empreses per les quals teletreballen, quants km de trajecte s’estalvien a l’any, quant CO2 s’estalvia a l’any a llançar a l’atmosfera, si pot ser una bona iniciativa per reduir la congestió de tràfic de les carreteres i les ciutats, aportant així una millora a la qualitat de l’aire, quines eines TIC utilitzen habitualment (com a emmagatzematge de fitxers en el núvol, edició de documents conjunts, xats online, serveis de videoconferències, serveis de gestió de projectes i/o tasques online), si és suficient l’ample de banda disponible o treballarien millor amb més ample de banda,… Encara estem en procés d’elaborar, definir l’univers, establir el procés per determinar la mostra i definir la metodologia d’anàlisi. Si us interessa el tema i voleu aportar us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del drtic@fundaciobit.org, @Dr_TIC o https://www.facebook.com/DoctorTIC/.