Tona Pou: “Som nosaltres qui tria què volem compartir a les xarxes”

1,3K

Com ja us avançàvem, ahir vam tenir nova sessió de CineTIC amb els alumnes de l’IES Llucmajor, comptant de nou amb Tona Pou, gerent de GsBIT per comentar-nos la pel·lícula The Circle, que ens fa reflexionar sobre quin és el límit entre la nostra privacitat i les dades personals que manegen les grans companyies tecnològiques. Us resumim el debat obert per na Tona.

• Fins que no va sortir Facebook no hi havia un sol lloc unificat on publicar text, fotos, vídeos, status … això va fer que gent que no generava contingut habitualment ho fes, tot a un sol lloc amb un sol password. Això ha fet que Facebook tengui totes les nostres dades, als grups que es feien inicialment no es veien totes les relacions entre els membres i van modificar les condicions dels grups. Instagram i WhatsApp també són propietat d’en Zuckerberg.
• On es guarden les dades dels servidors de les empreses? Ara al núvol, accessibles des de tot arreu. Abans eren als ordinadors,en xarxa…Això te implicacions en temes de ciberseguretat.
• A la pel·lícula també apareix el tema de la mineria de dades, volen unificar dades de tots els treballadors per tenir accés al cercle ampliat dels amics dels treballadors.
• Tot això no ha de fer por, sinó ser conscients que si publicam fotos a xarxes els hi donam accés. Pel que fa al reconeixement facial, a San Francisco han prohibit que les càmeres al carrer puguin emprar-ho, atenta contra la intimitat.
• A la peli parteixen de la premissa: Si ens vigilen fem les coses bé, si no, no. Això és fals. També surt com hi ha gent que gaudeix de veure el patiment d’altres en temps real, el tema de l’egoisme. I la geolocalització i la monitorització biomètrica.
• Quan es topen amb alguna resistència d’aplicar qualque tecnologia ho vesteixen de la part positiva, però sempre ho fan per vigilància en el fons. A nivell mèdic seria bo recollir dades … si fos realment voluntari.
• El tema de la democràcia, votar… cal posar atenció a on es guarden les dades: A servidors de Xina (on hi ha dictadura, no hi ha protecció dels seus usos) i Corea.
• La tecnologia té una base social: per què hem de ser vigilats per portar-nos “bé”? No sempre tenim coses a amagar, potser és que no volem mostrar-ho tot.
• Missatge positiu: som nosaltres qui triam què volem compartir… atenció, no només parlam i compartim coses de nosaltres, també d’altres persones, que tenen dret a saber-ho. Alerta amb fotos de menors d’edat, i creacions d’artistes: Ser responsables quan visibilitzam a xarxes continguts d’altres persones que quedaran indestructibles.
• A The Circle també volen crear comunitat, que passem molt de temps en xarxes perquè analitzen el to, sentiments, etc… del que compartim. Això no ens ha d’espantar, però sí saber que les nostres dades són monitoritzades i monetitzades: poden servir també per bons usos com recerca mèdica, prevenció…
• A les grans empreses tecnològiques volen tractar “molt bé” els empleats (donant-los avantatges, serveis, assegurances…) perquè no es “cremin”.
• Webcams que apunten a places, platges… per veure quin temps fa, etc… a Espanya en teoria no han de permetre veure cares reconeixibles. De fet, Google Street View va haver d’esborrar matrícules, cares… per garantir la privacitat.