764

Dia 21 de novembre a la seu de la UOC a Palma va tenir lloc la IV Jornada sobre Responsabilitat Social Corporativa organitzada pel Màster Universitari en Responsabilitat Social dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC , conjuntament amb Eticentre-Centre per a la Gestió Ètica de l’Empresa, i Forética-Lideratge Responsable.  També hi han col·laborat el SOIB, la Direcció General de Transparència i Bon Govern del GOIB i la Fundació Bit.  Sota el títol de “Transformació tecnològica responsable, formació i ocupabilitat al llarg de la vida” s’han analitzat els efectes de la desocupació en aturats majors de 45 anys, l’impacte de la tecnologia en el mercat de treball, l’aprenentatge al llarg de la vida, i exemples de bones pràctiques en Responsabilitat social corporativa, entre altres temes.

Angels Fitó (Directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC):  La interacció amb la tecnologia fa que la formació en això sigui la nostra responsabilitat. El fenòmen de la robotització, intel·ligència artificial i l’anomenada 4ª revolució industrial incideixen en el mercat de treball, la història ens diu que la tecnologia no destrueix llocs de treball, només canvien, és el progrés.  Ara amb la 2ª onada de canvi digital tenim un element diferent de les altres, la velocitat, hi haurà substitució de llocs treball però encara no sabem l’impacte sobre el mercat treball com serà. Hi ha d’haver una adaptació als nous llocs treball. En això la universitat juga un paper important dins el long life learning, no només amb una capacitació permanent, sinó introduïnt també la perspectiva de gènere, la gestió responsable i la RSC als programes dels estudis universitaris. I també donant exemple com a centre de treball.

Miguel Ángel Benito (president d’ Eticentre): No ens podem permetre el luxe de malbaratar el talent dels treballadors majors de 45 anys, entre empreses, universitats i administracions hem de fer de manera agradable, atractiva i humana l’adaptació a nous llocs de feina, tots els agents socials hi hem de participar.

Germán Granda (director general de Forética): Promoure la RSC és el que fa Forética per maximitzar l’impacte positiu a les empreses de temes de medi ambient,socials…També fem recerca i treballam amb PIMES. La nova llei de transparència no financera ajudarà a mostrar què fan les empreses en RSC. També tenim el repte de fer front al canvi climàtic, preocupació  per aspectes socials,… Amb la convocatòria Enterprise 2020 cercam exemples d’empreses en RSC.

Miguel Ángel Malo (professor  de la Universitat de Salamanca) va fer una ponència sobre “Automatització, deslocalització i precarietat. Nous i vells riscos al llarg de la vida”, analitzant l’impacte de la revolució tecnològica en como afecta en funció de l’edat dels treballadors. Grans tendències a llarg termini al mercat treball: Noves formes d’ocupació, flexibilitat interna ( moure treballadors dins diferents tasques)  i externa, facilitats per contractar i despedir; contractes temporals, els “autònoms” de plataformes com Glovo…Tendències del mercat treball: globalització, deslocalització ( no només per costs laborals, també organitzatius ), producció que es mou..; la  4ª revolució dustrial es més disruptiva, similar a la 1ª, l’automatització transforma llocs de feina i tasques.

Part de les tasques seran substituïdes per algorismes, robots. Com aprenen i evolucionen els robots? La IA fa alguna tasca que si la fes un humà hauria d’emprar intel·ligència. Són difícils de substituir per la IA les feines que impliquen creativitat, interaccions socials, fer preguntes,…

No són més fàcils de substituïr per màquines els treballadors menys qualificats, ni tampoc els altament qualificats, sinó els intermitjos amb treballs cognitius basats en regles i tasques rutinàries. Hi haurà tasques parcialment substituïbles,  l’automatització produïrà polarització social, ens hem de preocupar més per l’ impacte de la distribució de la renda que per la destrucció de llocs de feina.

Tot allò que es podia deslocalitzar, ja s’ha fet, no hi ha més risc ja. Hi ha diferències entre les taxes d’ocupació en funció de l’edat dels treballadors, generació, circumstàncies ( crisi…)

La universitat no es una fàbrica d’aturats, si tens estudis universitaris tens més possibilitats laborals. El risc d’atur de llarga durada dels majors 40-45 és alt per tothom , però especialment pels de baix nivell formatiu, i les dones encara són més vulnerables.

Estudi del risc d’automatització basats en ocupacions, tasques, creuats amb variables: contractes indefinits/ temporals, temps parcial/complet; autonòm/empleat. Els colls de botella són difícils d’automatitzar. Els de més edat que tenen ocupació, menys riscos de ser substituïts. Conclusió: grans diferències d’ocupabilitat segons edat (no només biològica sinó entre cohorts) i segons gènere. Les grans desfavorides: les dones majors de 45 anys sense estudis superiors

Les tasques dels autònoms són més difícils de ser automatitzats perquè tenen components creatius, organitzatius, relacions amb clients…El risc de deslocalització i automatització no afecta els mateixos treballadors. Major problema quan els majors de 40 anys perden la feina.

Més problemes els menys formats. Readaptació: quina formació? Aprendre a ser complementaris a les TIC. El risc nul de deslocalització creix amb l’edat. A Alemanya fan programa d’assessorament personalitzat per aturats majors de 50. Els efectes de la formació pels aturats majors són a llarg termini. A Alemanaya donen subsidis salarials mediats per assessors individuals, però allà hi ha molt menys atur que aquí.

Taula de debat “Transformació tecnològica responsable. El futur del treball: Entreprise 2020″

German Granda (Forética): La convocatòria Enterprise 2010 està oberta fins el 30/11, cercam indicadors específics de casos d’èxit. Foment d’ habilitats STEM, joventut, transformació tecnològica responsable.

Biel Frontera (gerent de la Fundació Bit): La tecnologia no destrueix llocs de feina, els transforma, però cal tenir esment a la redistribució de riquesa, els aspectes socials dels efectes de la transformació tecnològica. A Fundació Bit som optimistes envers això, però cal capacitat d’adaptació,  per exemple, hi ha estudis que ens diuen que al 2030 hi haurà molts de llocs de feina que encara no existeixen.

Kodack i Nokia són exemples d’empreses que no es van saber adaptar als canvis tecnològics, les persones s’han d’adaptar a nous llocs feina amb l’ajuda de les TIC. Els publicistes d’abans ara s’han hagut de reciclar perquè ara tot és digital. Cal adquirir competències digitals, apostar pel long life learning, tenir curiositat…

Per estar preparats és necessari introduir ja al currículum educatiu matèries d’anàlisi de dades, programacio, IA, intel·ligència emocional. Els experts diuen que acabarem fent els treballs que volem fer els humans i la resta, els faran les màquines.

En resum, cal centrar-nos en: el tema del repartiment de la riquesa, repartiment dels nous llocs treball, l’adaptació de les persones. Cada cop comptam amb més professors, professionals sanitaris i conductors, però probablement només aquests darrers seran substituïts per màquines.

José Manuel Sedes (Sustainable Business & Quality Manager de Vodafone Spain): Volem aplicar la sostenibilitat ambiental, social, per abordar la transformació tecnològica. Viurem una revolució d’IOT, els dispositius connectats creixen exponencialment. El “país” més poblat del món actualment és Facebook, i per davall hi estan WhatsApp i Instagram.

Hi haurà cada cop més treballadors freelance treballant per vàries companyies. La formació constant, MOOCs, la IA ajudaran a transformar llocs de treball. A Vodafone tenim programes per integrar la diversitat, fomentar la igualtat ( per dones que es  reincorporen a la feina) i l’ocupació de joves, discapacitats…

Montse Moliner (Directora Comunicació, Relacions Institucionals i RSC de ManpowerGroup Espanya ): La tecnologia ha accelerat els canvis al mercat de treball, hi ha una manca de treballadors qualificats tecnològics i  una taxa d’atur alta. Competències en demanda: més humanes, treball en equip, atenció a les persones, learnability, curiositat permanent per aprendre.

Recepta per l’ocupabilitat: cal formació sòlida i continuada, amb bones habilitats digitals, competències soft, “learnability o curiositat per l’aprenentatge permanent. Cal alineació entre l’àmbit públic i privat, les empreses i l’àmbit educatiu. No es tracta de tenir una feina per tota la vida, sinó de ser “empleable” tota la vida.

Belén Perales (Directora Responsabilitat Social Corporativa d’IBM Espanya): Des d’IBM  s’analitza la IA com a part de la transformació digital i el seu vincle amb el futur de l’ocupació i la sostenibilitat.

La IA ja és aquí, l’hem de veure positivament, com una eina que ens fa plantejar-nos fer les coses de manera diferent.  És la nostra responsabilitat saber com emprar la IA bé,  però els humans seguirem decidint. Per exemple en la medicina IBM Watson for Oncology.

La IA és capaç d’aprendre i millorar amb el Machine Learning, eines que ens permeten fer la feina de manera més optima. Com ens podem preparar pel canvi tecnològic, pels llocs de feina demandats? Es parla ja dels “new collar jobs“, no només faran falta universitaris, també és important la FP, capacitats noves…

Així mateix calen competències  com la creativitat, el pensament crític, veure la tecnologia per resoldre reptes, veure els nens no només com a consumidors sinó que també poden ser creadors de tecnologia; programes per nenes tic i formació de professors.

Els sistemes no reemplacen a les persones, hi col.laboren; transparència en l’ús de les dades i la IA. La persona serà la que mourà la palanca per  l’ús responsable de la tecnologia.

Arancha Escalada ( responsable de RSC a Reale Assegurances ): A Reale treballam la RSC i apostam per la innovació començant amb els propis empleats : poden fer formació més “personalitzada” mitjançant una plataforma tecnológica que permet triar temes, necessitats, treball conjunt superior i empleats. També oferir projectes a empleats, reptes tecnològics.

També apostam per acostar el sector assegurances a la universitat, i posar-lo en valor, fent jornades a universitats amb estudiants de fi de carrera per fer-los desenvolupar casos pràctics,etc…

Conclusions:

Biel Frontera: cal incentivar les vocacions tecnològiques per cobrir llocs de feina, STEM, que hi hagi cada vegada més dones. A Fundació Bit fem  Entrevistes TIC, que posen en valor la tasca del professionals TIC de Balears; CineTIC, per despertar les vocacions als estudiants; i  suport a emprenedors a través de la incubadora d’empreses, Emprenbit.

José Manuel Sedes: a Vodafone oferim programes per dones; també tenim una  app per oferir orientació laboral i continguts formatius “Feature jobs finder“: et dóna el teu perfil digital i et recomana treballs adaptats a tu, ofertes de treball, cursos…

Montse Moliner: Tendències del futur en ocupació: lideratge digital, com ser un talent magnet, skill revolution,…Amb el Human Age Institute ajudem en la transformació tecnològica i social, a autoavaluar-nos, learnability…

Belen Perales: A IBM un dels programes que hem fet és formar professors i ara introduiran els coneixements TIC bàsics de programació, IA, xatbots…a les classes amb els alumnes.

Arancha Escalada: A Reale també introduïm els temes STEM als empleats;  anem a donar xerrades a universitats, focus en dones, carreres tecnològiques. Sessions de coaching per readaptació a la feina, creació de cvs. Formació en oficis, programes amb nens discapacitats, treballadors en risc exclusió, reinserció ex-prostitutes .

Cloenda de la Jornada

Pere Torrens (Director del SOIB): No hem de tenir por al canvi, sempre ens hem adaptat. Hi ha guerra de les empreses pel talent. El valor del talent augmenta i cal trobar-lo i gestionar-lo. Però hi ha gent que es queda fora del mercat laboral. Generar ocupabilitat és la raó de ser del SOIB.

En matèria d’ocupació tenim el programa visibles pels aturats de llarga durada: no sel’s dóna formació, sinó directament feina uns mesos, els millora autoestima, etc…, i en acabar es fa una orientació personalitzada.

Volem avançar en ocupació responsable. Amb candidats aturats de llarga durada els proporcionam un tutor, per fomentar la seva contractació a empreses. En orientació tenim també un servei personalitzat amb ràtios més baixes per atendre.

Monserrat Berini ( DG Transparència i Bon Govern del GOIB). Enterprise 2020 és una bona oportunitat.  La RSC és transversal. Al Goib fem:  actuacions per millorar el sistema de gestió de les persones; projecte de llei del canvi climàtic;  codi ètic; espai directori on le empreses mostrin les seves bones pràctiques en RSC.

Hem de mirar l’evolució en actuacions de RSC,  no desanimar-nos, evolució de què és útil, què estam fent per millorar la societat i les persones, aprenentatge, bones pràctiques, tots creiem en allò que fem, en alguns projectes comptam amb voluntaris i tot.

Pastora Martínez (Vicerrectora de Globalització i Cooperació de la Universitat Oberta de Catalunya): La tecnologia a la UOC ens va permetre fer millor la tasca d’aprenentatge, posant l’educació com element clau de la transformació de les persones i la societat. Apostam pel long life learning, competències computacionals, STEM, i també la FP, no només formació universitària.

El nostre cervell és molt flexible, cal aprofitar-ho per seguir aprenent, no deixar ningú enrere. L’Agenda 2030 com a full de ruta que preveu la integració de tecnologia i treball de manera responsable. Cal anar més enllà de l’educació bàsica, formació constant per l’emprendiment, ús de les TIC per empoderament de les nenes i les dones, STEM i combatre estereotips masclistes.

El coneixement no és només a les universitats, també a l’administració, empreses, entitats. Per això cal col.laborar tots en ocupació, formació i long life learning.