Primeres reflexions i experiències de treballar amb l’Ubuntu 11.04 Natty Narwhal.
El primer comentari a fer és que la instal.lació és francament senzilla, de fet reconeix automàticament les diferents particions i sistemes operatius del disc dur. A més, des del menú d’instal·lació es pot actualitzar de versions antigues d’Ubuntu així com instal·lar-lo tot de nou.
Una vegada instal·lat, el que crida l’atenció és un nou gestor de finestres. L’Unity es l’aposta que fa Canonical en vers el Gnome 2 , el gestor de tota la vida. Si no agrada Unity es pot canviar pel Gnome des del menú d’autenticació, recordar que Ubuntu es codi lliure i l’usuari pot canviar les aplicacions que vulgui, no hi ha barreres com a altres sistemes operatius. Pel que fa al kernel ara és el 2.6.38 que ha sofert diversos canvis que milloren el seu rendiment i ja utilitza el sistema de fitxer Ext4. El problemes gràfics de fer servir una docking station amb un portàtil s’ha resolt i ara automàticament l’escriptori s’adapta a la resolució i mida de la pantalla.
Pel que fa als paquets de software inclosos en la distribució destacar que ja treballa amb LibreOffice 3 en lloc de l‘OpenOffice d’Oracle i disposa de Firefox 4 com navegador per defecte. Ressenyar que incorpora el client de xarxes socials Gwibber en el que un podrà piular al Twitter i comunicar-se amb Facebook.
U11.04 incorpora el centre de Software actualitzat i que permet puntuar les aplicacions i escriure reviews sobre elles. També té la possibilitat de provar-se on-line, és té un temps de 15 minuts per a la primera toma de contacte si un no s’acaba de decidir a l’hora d’instal·lar-la o no sense haver-la provada abans.
I per acabar, comentar les millores del servei d’allotjament d’arxius al nigul, l‘Ubuntu One. Ara es pot sincronitzar i compartir arxius i directori locals, amb els d’Internet amb un parell de clics de ratolí.