El Servei de Rehabilitació de l’Hospital de Manacor està integrat al HiLab com a unitat de proves, amb l’objectiu de provar la tecnologia Play for Health i aportar el seu coneixement en la realització de millores i canvis a la tecnologia.
Durant la passada setmana varem concloure la fase d’instal·lació de la tecnologia. Amb això, la unitat de proves de Manacor queda totalment operativa.
A partir d’ara s’obre un període de proves, d’aproximadament dues setmanes, per què els terapeutes es familiaritzin amb l’eina, comencin a treballar amb ella y detectin possibles errors de funcionament. Llavors, una vegada finalitzada aquesta etapa, començarem a recollir els resultats de l’activitat realitzada amb els pacients.
La primera impressió ha estat bona. Els terapeutes han acollit la tecnologia amb interès i ens consta que ja n’hi ha hagut algun que l’ha provada amb algun pacient, amb resultats satisfactoris.
En aquesta instal·lació hem intentat comprar el mínim hardware possible i reutilitzar al màxim el que ja tenien a l’hospital. Per això hem utilitzat hardware divers que ja hi havia per l’hospital facilitat pel servei d’informàtica, en concret: un ordinador de propòsit general, uns comandaments d’una Wii que ja tenien al servei de rehabilitació, una tarja gràfica diferent a la que solem utilitzar i una pantalla de televisió de diferent marca i dimensions a les habituals. Pel que fa a la pista de ball i el sensor Kinect, ha sigut el propi hospital qui s’ha encarregat de comprar-ho.
Tot i la diversitat del hardware que hem utilitzat, no hi hagut problemes tècnics destacats i la instal·lació ha estat força fàcil. Aquesta experiència reforça la idea de que Play for Health es pot dur a casa dels pacients d’una forma relativament fàcil i senzilla, utilitzant tecnologia que ja té a casa i minimitzant el cost de la instal·lació.
Per altra banda, les condicions ambientals, sobretot de llum, que ens vam trobar a l’hospital eren molt desfavorables per el correcte funcionament del sensor Kinect. Tot i això, els problemes que donava eren molt puntuals i es podran corregir fàcilment.
La conclusió és que, tot i que es pot millorar molt, la tecnologia ja es troba en una fase madura, que és robusta en front a la diversitat del hardware amb el que ha d’interactuar i a les condicions de l’espai en que ha de funcionar. Tot això ens fa pensar que, a nivell tècnic, es pot plantejar el dur-la a casa dels pacients, a mode de pilot, en el curt plaç.